La Pepa Brasó Manen, figuraire incondicional de la Fira de Santa Llúcia, es jubila després de 39 Nadals

Pepa Brasó i al darrera, les seves figures, que semblen extretes d'un conte
per a infants. Fotografia: Jordi Montlló. 18 de desembre de 2012.

A la Fira de Santa Llúcia de Barcelona, cada any és un compte enrere. I com ja he dit per d'altres figuraires, enlloc de descomptar temps, descomptem firaires. Cada any se'n jubilen més, en el millor dels casos. En el pitjor, ens deixen per sempre el seu record.

Els que teniu costum de visitar-la, enguany trobareu a faltar a la Pepa Brasó, que juntament amb l'Scaramouix, van crear un univers propi, innovador, dinàmic i molt apreciat a la fira per tot un sector nou en el pessebrisme.

La Maria Josep Brasó Manent, coneguda per tothom com  la Pepa, neix a casa, el 22 de gener de 1953, en una família barcelonina de vuit germans. Es representant del sector de figures. La seva parada feia 2 x 1 metres, sense espai interior per la venedora. Participava esporàdicament d'altres fires (la de la Palma, Sant Jordi o Sant Ponç) i d'altres activitats laborals per completar les necessitats econòmiques.

El cas de la Pepa és força especial, perquè els seus inicis se situen en els límits entre el sector dels "artesans" i els de "figures". De jove estudia a l'escola Massana i s'especialitza en ceràmica. S'introdueix a la fira a través d'uns amics. Als anys 1970, abans d'establir-se de forma continuada, al voltant de la fira, en els carrers circumdants, s'hi van anar establint parades que llavors en deien de hippies. En aquesta època està dos anys venent cendrers i elements de ceràmica en aquest espai. és a partir de 1980 quan li ofereixen la possibilitat d'agafar una parada fixa del sector de figures. en aquells moments no té cap experiència fent figures, però combina peces de la seva producció com a ceramista amb ornaments nadalencs de nova creació.

Un dia, amb l'escultor i pintor Joan Romaní (acs), que era el seu marit, decideixen crear unes figures de pessebres amb un estil diferent, més modern. Tota la parada era plena d'estrelles, campanetes i cendrers que posava "Bon Nadal", i al mig un Sant Josep i una Marededéu amb el Nen. Tothom es fixa només amb les figures perquè no hi havia res igual en tota la fira. l'èxit assolit fa que en els anys posteriors completi la col·lecció amb nous personatges.

Pessebre realitzat a Mont-ras amb figures de Joan Romaní i Pepa Manent.
Fotografia: Laura Bosch

Reguitzell de figures a la parada de la Pepa Brasó. 18 de desembe de 2012.
Fotografia: Jordi Montlló.

Naixement. Decoració de Pepa Brasó. 18 de desembe de 2012.
Fotografia: Jordi Montlló

Pepa Brasó i Jordi Montlló. 27 de maig de 2013. Fotografia: Laura Bosch

40 anys de la Fundació de la Federació Catalana de Pessebrisme i presentació de la setzena edició de la revista NAIXEMENT

La Federació Catalana de Pessebristes presenta, la setzena edició de la revista NAIXEMENT. Una molt bona notícia, perquè tret de les monografies que fruit de la recerca puguin aparèixer, aquesta publicació, permet d'una banda, llegir articles que presenten diferents col·laboradors, tots ells molt interessants, i per l'altra, estar al dia de les darreres activitats federatives.  Tant de bo que la revista pugui anar creixent.

En el sumari, trobareu els textos introductoris de la Federació, la salutació del president, Ramon Albornà i la salutació de la Consellera de Cultura, Sònia Hernàndez.

Articles: Espai Rauric, una aposta per a la visibilitat i articulació del pessebrisme, de Ramon Albornà i Rovira - pàg. 6. / Nova llei sobre patrimoni immaterial en marxa, de Rosa Maria Provencio i Monleón - pàg. 8. / El Pessebrisme camí de la UNESCO...entre el reconeixement i el compromís, d'Amadeu Carbó i Martorell - pàg. 11./ Josep Vives i Vila, figures amb vida pròpia, de Jordi Montlló i Bolart - pàg. 14./ El pessebrisme amb ulls de dona, d'Elena Calzada i Lladó - pàg. 16./ Els pessebres de muntanya, una tradició creixent, de Francesc Villegas i Martínez - pàg. 20./ 40 anys de la fundació de la Federació Catalana de Pessebristes, de Jordi Simó i Sanahuja - pàg. 23./ Els Reis, il·lusió i màgia al pessebre, d'Antoni Dorda i Ventura - pàg. 26./ Entrevista al Dr. Pere Catà, de Jordi Condal i Margarit - pàg. 29./ Coses que han passat - pàg. 35

I si voleu llegir els números anteriors, la Federació Catalana de Pessebrisme els ha posat en obert a la seva pàgina web. Podeu accedir-hi també directament clicant : https://www.pessebrescat.cat/revista/

La Maria Carme Ferrer i en Josep Mayoral, es jubilen després de tota una vida dedicada a la Fira de Santa Llúcia del Pla de la Catedral

 Carme Ferrer i Josep Mayoral a la seva parada de la
Fira de Santa Llúcia. 11 de desembre de 2012. Fotografia: Jordi Montlló

La Fira de Santa Llúcia de Barcelona, cada any és un compte enrere. Però enlloc de descomptar temps, descomptem figuraires i firaires. Cada any se'n jubilen més, en el millor dels casos. En el pitjor, ens deixen per sempre el seu record.

Els que la visiteu enguany, trobareu a faltar a la Mari Carme Ferrer i el Josep Mayoral. Ella pertany a la tercera generació de figuraires. Feien figures de fang i elements de fabricació pròpia de suro, com coves, pallers i casetes. Van començar a vendre a la fira els avis i els pares de la Carme, l'any 1940, tots alhora.

Els avis es deien Josep Busquets i Carme Salines. Els pares eren en Josep Ferrer Garcia, conegut popularment com en Pepito del Gas i la Carme Busquets Salines. La Carme ens explicava ja fa uns anys, amb motiu de la meva tesi doctoral sobre la Fira de Santa Llúcia: "el meu pare va començar perquè hi va haver un senyor que va deixar una parada, li va ensenyar més o menys com anava el fang, cóm fer anar un motllo, cóm fer casetes de suro i el primer any doncs van fer casetes de suro a casa i va anar per les botigues a veiam qui en volia i van començar així. L'any següent ja van agafar una parada feta amb uns cavallets i un llençol blanc i després amb una llumeta amb un paper de diari que cada dia s'havia de treure i posar tot. Així van començar l'any quaranta".

El seu cas on no hi ha transmissió generacional no és únic. Moltes gràcies Carme i Josep. La vostra feina no ha estat en va i el vostre llegat familiar continuarà viu a través dels nostres pessebres.

Nadal del 2024, amb la paradeta de la fira gairebé buida. Foto: ©elpessebredelamula. Nadal 2024

La Carme Ferrer, una figureta de la Fira de Santa Llúcia que desapareix.
Foto: ©elpessebredelamula. Nadal 2024

Tota una vida dedicada a la Fira de Santa Llúcia. La imatge parla per si sola.
Foto: ©elpessebredelamula. Nadal 2024

Moltes gràcies Carme i Josep. La vostra feina no ha estat

en va i el vostre llegat familiar continuarà viu a través 

dels nostres pessebres. 

Fotografia:Laura Bosch. 17 d'abril de 2013. 

28 de novembre: inauguració de l'exposició: Josep Vives, figures amb vida pròpia

 

El proper 28 de novembre, al Museu de Llavaneres, inaugurem una exposició dedicada a l’obra de Josep Vives, figuraire de Castellterçol, amb una àmplia trajectòria en el pessebrisme català. 

Un cop més el Museu de Llavaneres organitza una exposició de figures de pessebre. La Mostra sota la denominació de “Escultures de petit format” ja compleix la seva 9ª edició, convertint-se en una de les principals iniciatives pessebrístiques dins el món dels museus catalans.

Enguany enceta una línia en consonància amb un projecte de recerca  finançat per la Generalitat de Catalunya. L’autor escollit és Josep Vives i Vila, nascut a  Agramunt (1935) però que ha desenvolupat el seu art pessebrístic i escultòric en el marc de l’Agrupació de Pessebristes de Castellterçol. És un dels molts exemples de figuraires catalans sorgits dins l’àmbit d’actuació d’una associació.

Josep Vives: figures amb vida pròpia, és el titular d’un article que li dedica la periodista Griselda Guiteras publicat, l’any 2023, en el diari el 9 Nou. Nosaltres l’hem trobat d’allò més escaient. Amb un estil amb personalitat, allunyat de les extemporànies figures bíbliques, modela pagesos, traginers i gent del poble que et podries trobar sortint de casa, a la plaça o a l’anar a buscar el pa. Són de tall realista, vestits a la moda de mitjans de segle XX, que podrien formar part del paisatge del Moianès. Tot i que també trobem persones actuals amb el mòbil a la mà, amb anorac o esquis. Tant és així que alguns dels personatges creats són veïns i veïnes de Castellterçol i membres de la mateixa associació. En Josep declara que busca l'espontaneïtat en les figures i que la ductilitat del fang li permet dotar-les d’expressió. Els hi aporta el gest, les fa vives. Mai més ben dit.

Amb alts i baixos, amb impediments pandèmics, administratius o mentals, el pessebrisme perviu a la nostra societat des de fa més de 800 anys com un far enmig de la boira unificadora de la globalització gràcies al treball de centenars de voluntaris de tota Catalunya que dediquen el seu entusiasme i el seu temps a fer que les festes de Nadal siguin precisament això: una festa.

El Museu de Llavaneres participa d’aquesta festa amb l’exposició de Josep Vives que podeu visitar fins l’1 de febrer de 2026. 

Horari de visites:

Del 28 de novembre del 2025 a l ‘1 de febrer de 2026

dimecres, dijous i divendres de 17 a 20h

dissabtes d’11 a 14

diumenges i festius d’11 a 1

visites guiades: seguiu el meu Facebook o contactar per WhatsApp al telèfon 646627814

Tancat 25 i 26 de desembre i 1 i 6 de gener

Mantenir el llegat del pare. A la memòria de Ramona Violant.

 

Ramona Violant i Jordi Montlló, el 8 de febrer de 2013. Fotografia: Laura Bosch

La Ramona (Barcelona, 7 d'abril de 1934 - 5 de novembre de 2025) ha estat la memòria viva del Ramon Violant i Simorra , però ho ha estat amb veu pròpia. Ara, ens ha deixat, però el llegat dels Violant continuarà viu a través de la seva obra i d’investigadors i de l’Ecomuseu de les Valls d’Àneu.

Vaig conèixer la Ramona amb motiu de la tesi doctoral sobre la Fira de Santa Llúcia. Em va rebre a casa seva, on hi havia llibres per a tot arreu. Per fer l'entrevista vam haver de fer espai en unes cadires que, en aquells moments, feien de prestatgeries improvisades.

La Ramona m'explicava que quan eren petits, per allà els quaranta, anaven ella i la seva germana amb el pare, a la fira de Santa Llúcia a buscar molsa i suros per fer el pessebre de casa. S'hi veia figures diferents com la castanyera que va comprar o també alguna "aquestes de fusta" o un poblet o algun animalet. Recorda com el pare feia el pessebre:

"com si fos un diorama. Primer agafava una taula que havia format part del taller de sastre. Llavors feia el muntatge de les muntanyetes, el riu amb tots els seus prats, amb la molsa. Després hi posava com un vestidor i hi retallava una gran portalada i quedava com si fos un diorama. A la part de la paret hi posava un paper blau, pel cel i una estrella plisada i és clar tot lo que era aquestes tres parts quedaven a dins d'aquest vestidor i aquí davant hi havia la portalada aquesta ampla".

Després va col·laborar quan era el coordinador del diari de la fira de Santa Llúcia amb un article sobre el vesc, la branca daurada, què més adient ?

Estimada Ramona, fes-nos una etnografia del cel amb el teu pare.

Podeu llegir una excel·lent entrevista que sortí publicada al número 11 de la revista Canemàs amb motiu del reconeixement atorgat l'any 2014 per l'Associació Cultural Joan Amades: 

https://www.tornaveu.cat/cultura-popular/associacionisme/ha-mort-ramona-violant-estudiosa-de-la-tradicio-oral-i-la-mitologia-52324/

Ramona Violant, l'any 2014, amb vuitanta anys, rebent el premi Associació Cultural Joan Amades
de la mà del també folklorista Amadeu Carbó. Fotografia d'arxiu El Punt Avui. Lluís Simon.

Françoise Delesty, investigadora infatigable sobre els santons i la Provença, ens deixa a l'edat de 93 anys

 

Agathe, Jean-Louis Sabatier i a mà dreta, Françoise Delesty, l'any 2016, durant la seva visita a l'exposició sobre Bartomeu Marcé. ©Foto: L. Bosch

Aquest passat divendres, 19 de setembre ens va deixar la nostra amiga Françoise Délesty (Avignon, 5 d'octubre de 1932 - 19 de setembre 2025).

Per qui encara no la coneix, Françoise ha estat una figura clau en el món de la recerca sobre els santons i les tradicions nadalenques provençals. Periodista de formació, treballà a Radio France; participà en el programa de Panorama, a France Culture, i al programa Croniques, a Radio France Nîmes. Fou també membre de l'Académie du Gard i del Comité d'Art Chrétien du Gard.

Tret del seu recorregut professional més que meritori, restarà a la nostra memòria, la seva gran passió que compatiem al costat de Louis Sabatier i altres membres de l'associació: la Provença i el seu lligam al pessebre tradicional. Visitava sovint els diferents tallers de santonniers i sobretot era una apassionada de les fires de santons, pel seu caràcter únic i veritable. 

Entre 2010 i 2021, Françoise va participar activament en la redacció de la Gazette du Ravi, el butlletí de l'Associació Les Ravis de la crèche.Contes, reflexions i publicacions relacionades amb l'art del pessebre provençal.

Va publicar nombroses obres, la majoria de les quals formen part de la meva biblioteca especialitzada sobre pessebrisme i la gastronomia relacionada amb el Nadal: La terre des Santons (1996); Mémoires des Santons de Provence (1999); Crêches et Santons en terre provençale (2002); Petits bous d'Argile (2003); La Provence des Pastorales (2005); Un poutoun à l'Enfant Jésus (2007); Trésors des crèches et santons de Provence (2009); René Pesante, une vie vouée au santon (2011); Roger Louve, l'hmme tranquille (2012); Vieilles recettes de cuisine provençale (2000); Treize desserts & quelques petites douceurs (2014); Le trousseau d'Eulalie (2000).

Per Françoise, "els santons són els Avantpassats que han viscut en el nostre territori i que els pessebres ens fan reviure cada any per Nadal". Tu, estimada Françoise, has passat a format part dels nostres santoun. Enguany quan farem el pessebre, seràs allí, entremig dels pastors, o potser al bell mig de les bugaderes, o encara, fent-la petar en un dels tallers de santonniers que tant t'agradava,visitar. Els santons són eterns, tu ja ho ets, també.

Gràcies per la teva amistat.

 

Jean-Louis Sabatier, Françoise Délesty, al costat d'Albert Delofeu, president de la
Fira de Santa Llúcia de Barcelona. ©Foto: L. Bosch

Ce vendredi 19 septembre, notre amie Françoise Délesty (Avignon, 5 octobre 1932 - 19 septembre 2025) nous a quittés.

Pour ceux qui ne l'ont pas connue, Françoise a été une figure incontournable de la recherche sur les santons et les traditions de Noël provençales. Journaliste de formation, elle a travaillé à Radio France ; elle a participé à l'émission Panorama sur France Culture et à l'émission Chroniques sur Radio France Nîmes. Elle était également membre de l'Académie du Gard et du Comité d'Art Chrétien du Gard.

Outre son parcours professionnel plus que méritoire, nous garderons dans nos mémoires sa grande passion, que nous partageons avec l'ami Louis Sabatier et les autres membres de l'association : la Provence et son lien avec la crèche traditionnelle. Elle fréquentait régulièrement les différents ateliers de santons et, surtout, elle était passionnée par les foires aux santons, pour leur caractère unique et authentique.

Entre 2010 et 2021, Françoise a participé activement à la rédaction de la Gazette du Ravi, le bulletin de l'Association Les Ravis de la crèche. Récits, réflexions et publications liés à l'art de la crèche provençale.

Elle a publié de nombreux ouvrages dont la plupart font partie de ma bibliothèque spécialisée sur la crèche et la gastronomie liée à Noël : La terre des Santons (1996) ; Mémoires des saints de Provence (1999) ; Crèches et Santons en terre provençale (2002) ; Petits Taureaux d'Argile (2003) ; La Provence des Pastorales (2005) ; Un poutoun à l'Enfant Jésus (2007) ; Trésors des crèches et santons de Provence (2009) ; René Pesante, une vie vouée au santon (2011) ; Roger Louve, l'hmme tranquille (2012) ; Vieilles recettes de cuisine provençale (2000) ; Treize desserts & quelques petites douceurs (2014) ; Le trousseau d'Eulalie (2000).

Pour Françoise, « les santons sont les ancêtres qui ont vécu sur notre territoire et que les crèches nous font revivre chaque année à Noël ». Chère Françoise, maintenant, tu fais partie de nos santons. Cette année, lorsque nous ferons la crèche, tu seras là, parmi les bergers, ou peut-être au milieu des lavandières, ou même, dans l'un des ateliers de santonniers que tu aimais tant visiter. Les santons sont éternels, toi chére amie, aussi.

Merci pour ton amitié.

Joan Romaní, de nom artístic Scaramuix, ens deixa de forma accidental.

 

Joan Romaní ©Fotografia: Biblioteca de Taradell

El 9 Nou del 14 d’agost (2025) anunciava la tràgica mort de l’artista barceloní, establert a Taradell, Joan Romaní, conegut amb el nom artístic d’Scaramuix i de 69 anys. La mort s’ha produït per un tràgic accident de cotxe a Sanaüja, en un tram de la C-1412a.

El rotatiu osonenc tracta l’esdeveniment com una xifra més: la víctima 89 des que va començar l’any; però pels pessebristes i els usuaris de la Fira de Santa Llúcia és una tristesa que no es pot mesurar en dades.

Ell als anys 80 del passat segle, conjuntament amb la seva parella Pepa Brasó, van sacsejar el món del pessebrisme amb la creació d’uns nous personatges pels nostres pessebres. Van fer el que d’un temps ençà s’ha posat de moda que no és res més que ampliar la base del pessebrisme, apropant un sector de públic que no se sentia atret per les figures clàssiques del pessebre. Primer potser per un sector més infantil, però que a hores d’ara tenia una legió de seguidors de totes les edats. Va costar veure diorames i pessebres amb les seves figures a les exposicions de les associacions, massa centrades en els academicismes dels anys 40, però cada cop és més freqüent. A Mont-ras hi ha un pessebre especialment interessant que segueix l’estil del Joan i la Pepa.

A continuació transcric un resum de l’entrevista que li vaig fer a la Pepa en motiu de la meva tesi doctoral sobre la Fira de Santa Llúcia:

“els seus inicis se situen en els límits entre els sector dels “artesans” i els de “figures”. De jove estudia a l’escola Massana i s’especialitza en ceràmica. S’introdueix a la fira a través d’uns amics. Als anys 70, abans d’establir-se de forma continuada, al voltant de la fira, en els carrers circumdants, s’hi van anar establint parades que llavors en deien de hippies. En aquesta època la Pepa està dos anys venent cendrers i elements de ceràmica en aquest espai. És a partir de 1980 quan li ofereixen la possibilitat d’agafar una parada fixa del sector de figures. En aquells moments no té cap experiència fent figures, però combina peces de la seva producció com a ceramista amb ornaments nadalencs de nova creació.

Un dia amb en Joan Romaní, que era el seu marit i és escultor i pintor, decideix crear unes figures de pessebres amb un estil diferent, més modern.  Tota la parada era plena d’estrelles, campanetes i cendrers que posava “Bon Nadal”, i al mig un Sant Josep i una Marededéu amb el Nen. Tothom es fixa només amb les figures, perquè no hi havia res igual en tota la fira. L’èxit assolit fa que en els anys posteriors completi la col·lecció amb nous personatges.

La Pepa a la seva parada de la fira de Santa Llúcia. ©Fotografia: Jordi Montlló

Darrerament, [la Pepa es va jubilar fa un parell d’anys] feien dues sèries, una amb resina i l’altra de ceràmica. La peça original era obra d’en Joan Romaní, a palillo, amb un fang que s’endureix i no cal coure. D’aquell original se’n treu la matriu per fer els motlles de guix. Finalment, dels motlles se’n fan els tiratges. La sèrie de fang es fa per colada, ja que cal dissoldre-la amb aigua i el material resultant és molt líquid. Després cal coure les peces. Aquests processos els portaven a fer en tallers on tenen la maquinària necessària. A casa seva tenia el petit estudi on pintava les figures, amb pintura acrílica. En el seu catàleg hi trobem els temes clàssics com el Naixement, els Reis, l’Anunciata, amb d’altres personatges més populars com el caganer, el pescador, el capellà o un legionari romà. També té animals de granja i un camell.

Són personatges que semblen ninots, extrets d’un còmic infantil, amb cares molt expressives, de nassos grans, ulls ben oberts, galtes prominents i grans rialles. Són tendres, divertides i alegres. Els pessebristes més tradicionals no formen part de la seva clientela habitual. En alguns congressos de pessebristes on ha muntat la parada no ha tingut gaire èxit. Però darrerament ja s’han vist diorames amb figures de la Pepa en les exposicions de Castellar del Vallès, Mataró i, sobretot, Mont-ras. Però hi ha tot un sector de la població, sobretot el més jove, que gràcies a les figures de la Pepa, s’han apropat al pessebre: “jo tinc una clientela bastant jove, que segueix la tradició però que no vol seguir-la amb pessebres clàssics”. Val a dir, que en una visita a la Fira del Cardenal Lluís Martínez Sistach, es van valorar positivament i foren elogiades.

Moltes gràcies Joan per la teva aportació a l’art, a la cultura i als pessebristes. La teva obra ha deixat empremta solidificada. Gràcies també a tu Pepa, per estar cada any a la Fira, amb fred, pluja i vent, a la teva parada sempre il·luminada. I gràcies per la teva amistat.

Figures ideades per l'Scaramuix i pintades per Pepa Brasó Manen©Fotografia: Jordi Montlló

Pessebre amb figures ideades per Scaramuix i pindades per Pepa Brasó. Mont-ras. ©Jordi Montlló