dimecres, 5 de gener del 2022

Quadern de bitàcola, 2 de gener de 2022. Vilanova i la Geltrú i el pessebre de la vila.

El pessebre de la vila. ©Fotografies: Jordi Montlló

Enguany a Vilanova i la Geltrú potser hi ha el pessebre més mediàtic de Catalunya, després del de la Plaça Sant Jaume de Barcelona, naturalment. És el pessebre de la ciutat, a la Plaça de l'Ajuntament. En diuen un pessebre social. Però no ho són tots de socials els pessebres?

El cas és que es tracta d'una actualització dels passatges evangèlics de la infància de Jesús actualitzats. És a dir, les escenes del naixement, l'anunciata als pastors o l'arribada dels Reis d'Orient no es disposen en els falsos paisatges bíblics, sinó en una ciutat occidental del present, que tant podria ser Sabadell, Barcelona com Lió o los madriles (pel 25% de quota que no sigui dit).

Crec que el més interessant d'aquest exercici no és el procés de creació, que ho és, sinó saber com el missatge arriba a la ciutadania. Saber si agrada o no, si s'entén, si es compren, sentir els comentaris, avaluar l'acció i les seves repercussions. Això no es fa, de moment. Però és una altra qüestió.

El cert és que en un article d'Eix diari, Fran Moreno afirma que si a algú no li agrada aquest pessebre, no és tant per com està muntat sinó per la vergonya que deu sentir de veure'ns reflectits com a societat. I crec que té molta raó. 

Potser la gent que visita pessebres vol veure muntanyes enfarinades del Pirineu o poblets com els que veu quan va a esquiar els caps de setmana amb els papis. D'altres potser els trastoca veure coses diferents a les que està acostumat o a les que l'han acostumat; amb un sentit de falsa tradició.

És cert que el pessebre en les zones tradicionalment conegudes com irradiadores del pessebrisme: Nàpols, Provença i Múrcia, el pessebre característic està molt ben definit i força fossilitzat estèticament parlant. El paper de Catalunya en aquest capítol està per descriure, però s'hi han donat, històricament, dues peculiaritats: un historicisme orientalitzant que ha matat el pessebre tradicional del segle XIX i, actualment, una embranzida del que es coneix com a pessebre social. Denominació que trobo no prou encertada, ja que tot pessebre és fruit d'una actuació social, que neix dins una societat i està destinat a fer arribar un missatge a la col·lectivitat. Sense la comunitat (familiar, poble, etc) no té sentit fer el pessebre. Els milers de visites que reben les moltes exposicions que es fan arreu així ho testimonien.

L'Ajuntament de Vilanova i la Geltrú ja va fer un pessebre "especial" l'any 2015, amb figures personalitzades de Sergi Salvo lakare, amb vilanovins com a protagonistes, en un exercici de meta pessebre.

El pessebre d'enguany de Vilanova i la Geltrú denuncia la precarietat en la que viu part de la nostra societat, denuncia les desigualtats socials, l'urbanisme capitalista que no aprèn de les bombolles que provoquen crisis i que porta a families senceres a viure de caritat, sense sostre, sense feina, sense esperança de millora. I el neixement de Jesús, de Déu fet home no és una denúncia?

Potser aquest pessebre com diu Moreno és un Black Mirror que ens avergonyeix prò no podem viure tot l'any donant l'esquena a la realitat. O si?

Reportatge fotogràfic : 

















Les figures emprades per realitzar el pessebre són obra d'Iakare ninots - Sergi Salvó.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada