divendres, 12 de desembre del 2025

"Dones. La figura femenina en el pessebre popular" . Un recorregut per les figures femenines del pessebre gràcies a l'aportació de col·leccionistes.

 

Ahir va tenir lloc, a la sala d'actes de La Casa dels Entremesos,  la tradicional xerrada de Santa Llúcia. L'acte va ser presentat per Xavier Cordomí. 

Jordi Montlló tractà el tema de la figura femenina en el pessebre popular. Gràcies a la col·laboració de col·leccionistes com Jean-Louis Sabatier, Galderich Piscolabis i Arlette Bertello entre d'altres, es van poder mostrar nombroses figures femenines, majoritàriament avui desaparegudes dels nostres pessebres que antigament omplien els pessebres que es feien a casa.

Es va fer una comparativa entre els pessebres provençals i els catalans, que tradicionalment anomenem populars. La diferència, quan tractem la presencia de la figura femenina en un i altre, es abismal. Quin ha estat el motiu de la seva desaparició, que ha quedat limitada ben poques figures com són la castanyera, la filadora, la bugadera i l'aiguadera, i alguna més? Ens referim a la figura popular catalana. Com ja es preveia, la presentació donà peu a nombroses intervencions, entre elles la de l'artista Isabel Banal i Xifré. Una vesprada molt enriquidora amb les aportacions i reflexions dels assistents que acabà amb la també tradicional copeta de cava i unes neules "brutals".

Adjuntem un petit reportatge fotogràfic pel record. Podeu utilitzar-les, però no oblideu de citar la font. Fotografies de Laura Bosch.












dilluns, 8 de desembre del 2025

Dijous, 18 de desembre. Visions actuals del pessebre


 

Per segon any consecutiu he rebut la invitació del Museu d'Història de Catalunya, on el 18 de desembre, a les sis de la tarda, a l'Espai Àgora del museu, tractarem sobre l'encaix del pessebrisme a la societat actual i també farem un repàs historiogràfic del pessebre.




divendres, 5 de desembre del 2025

Mostra. Pessebrisme i patrimoni. Pessebrisme avui. El relat de 12 veus autoritzades dins dels seus respectius camps d'estudi i treball.

 


Per aquest Nadal 2025, la Federació Catalana de Pessebristes, en el seu 40è aniversari, ha promogut una nova edició de la mostra "Pessebrisme i patrimoni", que enguany dona a conèixer la visió del que representa i significa aquesta tradició a la societat actual, a través de dotze veus autoritzades dins dels seus respectius camps de treball, però sense cap relació directa en el món del pessebrisme.

La coordinació de la mostra ha anat a càrrec de Jordi Montlló i Laura Bosch. Les persones entrevistades enguany han estat: Pilar Bonet Julve [historiadora de l'art, Universitat de Barcelona, presidenta de la Fundació Josefa Tolrà i Visionary Women Art]]; Joan Reguant Aleix [consultor en patrimoni cultural]; Marisa Azon Masoliver [cap de col·leccions del Museu Etnològic i de les cultures del Món, entre els anys 2001 i 2015]; Maria Carme Jiménez Fernández [directora de l'Institut Ramon Muntaner - IRMU]; Daniel Solé Lladós [responsable de comunicació del Museu d'Història de Catalunya]; Lluïsa Amenós Martínez [historiadora de l'art]; Perejaume [artista i escriptor]; Xavier Roigé Ventura [antropòleg de la Universitat de Barcelona]; Josefina Roma i Riu [antropòloga]; Griselda Guiteras Sans [periodista]; Amadeu Carbó i Martorell [Inventari del patrimoni cultural immaterial de l'Arquebisbat de Barcelona]; i finalment, Francesc Mateu Hosta [Ex director d'Intermon-Oxfam].

La mostra es pot veure a la Casa dels Entremesos, plaça de les Beates, núm. 2, de Barcelona, fins el dia 6 de gener de 2026; cada dia, de les 10 del matí fins les 4 de la tarda. 

En el següent video podeu veure un resum de les entrevistes realitzades, amb el relat de les persones esmentades més amunt. 


I si voleu escoltar les 12 entrevistes completes, també les trobareu en el canal de YouToube de la Federació Catalana de Pessebristes, que teniu en el següent enllaç: https://www.youtube.com/@pessebrescat 


Fotografia Laura Bosch

dimecres, 3 de desembre del 2025

Una vetllada provençal dedicada a la memòria de Françoise Délesty

 



Aquest passat 19 de setembre ens deixava la nostra amiga Françoise Délesy a l'edat de 93 anys  Françoise Delesty, investigadora infatigable sobre els santons i la Provença, ens deixa a l'edat de 93 anys

Avui, l'amic, i gran especialista reconegut ens santons, Jean-Louis Sabatier, ens feia arribar un article que li ha estat dedicat al diari Midi Libre i que us traduïm a continuació:

"Des de la seva creació, l'associació Vaunageol concept ha treballat per transmetre les tradicions provençals al cor de la regió de Vaunage, organitzant trobades nocturnes, activitats i exposicions de pessebres. Cada any, la vetllada provençal a Caveirac, que se celebra a l'inici de l'Advent, és un dels punts culminants.

Aquest any, novament, dissabte 6 de desembre, a partir de les 18:30 h, el castell s'il·luminarà amb els colors i els sons de la Provença: figures, música, històries, vestits i tradicions s'uniran per celebrar una vetllada patrimonial. Per a aquesta edició, la presidenta de Vaunageol concept, Élisabeth Crès, va voler dedicar la vetllada a la memòria de Françoise Délesty, resident de Caveirac i figura destacada de la cultura provençal, que va morir el setembre passat. Aquesta elecció és natural, ja que el llegat de Françoise continua impregnant la vida cultural local avui dia.

Periodista, escriptora i investigadora apassionada, Françoise Délesty ha deixat la seva empremta en aquells que treballen per mantenir vives les tradicions nadalenques. La seva obra ha servit de referència per als voluntaris durant anys: estudis de roba, tocats tradicionals, oficis provençals i vida quotidiana al segle XVIII, període clau per al pessebre provençal. També va escriure nombrosos contes de Nadal per al diari Midi Libre, ajudant a promoure la cultura provençal.

El seu compromís amb Caveirac també es va estendre amb d'altres àmbits: va impulsar la creació del club de ioga, que va dirigir amb amabilitat i energia. El president de l'associació "Les Ravis de la crèche", Jean-Louis Sabatier, va posar en relleu la importància de la feina i la visió de Françoise Délesty, amb qui va fundar l'associació. Segons ell, "Françoise ens va ensenyar que el pessebre provençal tant a nivell religiós com espiritual. Així doncs, al cor d'aquesta vetlla provençal del 6 de desembre, es parlarà de la feinada, la passió i la generositat de Françoise Délesty i que més que mai, continua inspirant aquells que mantenen vives les tradicions provençals.

Merci Jean-Louis, pour nous faire parvennir cette coupure de presse du Midi Libre, concernant nôtre chère Françoise. 

dilluns, 1 de desembre del 2025

11 de desembre de 2025 : Dones. La figura femenina en el pessebre popular.

 

La que renta, la que fila, la que torra castanyes, la que porta el pa, la de les gallines... Còm es manifesta el gènere en el pessebre popular? Quines són les figures femenines que s'hi representen ? O hem de dir que s'hi representaven ? Què és pessebre popular ? Hi ha figures de la dona tradicionals ? Encara es fan pessebres populars ? I a tot arreu, són semblants ? Quins són els personatges femenins dels pessebres provençals ? 

El títol avisa, parem atenció. Potser no en traurem l'aigua clara, però hi reflexionarem entre tots.

Dijous, 11 de desembre, a dos quarts de vuit del vespre, a la Casa dels Entremesos (Barcelona), parlarem de la figura femenina en el pessebre popular. 

A la Casa dels Entremesos, també hi podreu veure una exposició promoguda per la Federació Catalana de Pessebristes "Pessebrisme i Patrimoni. Pessebrisme Avui", coordinada per Jordi Montlló i Laura Bosch. Es tracta de dotze entrevistes realitzades a persones d'expertesa reconeguda en els seus camps respectius però sense cap relació directa en el món del pessebrisme. Acompanya aquesta mostra, un vídeo de les entrevistes.


 
Les persones entrevistades enguany han estat: Pilar Bonet Julve [historiadora de l'art, Universitat de Barcelona, presidenta de la Fundació Josefa Tolrà i Visionary Women Art]]; Joan Reguant Aleix [consultor en patrimoni cultural]; Marisa Azon Masoliver [cap de col·leccions del Museu Etnològic i de les cultures del Món, entre els anys 2001 i 2015]; Maria Carme Jiménez Fernández [directora de l'Institut Ramon Muntaner - IRMU]; Daniel Solé Lladós [responsable de comunicació del Museu d'Història de Catalunya]; Lluïsa Amenós Martínez [historiadora de l'art]; Perejaume [artista i escriptor]; Xavier Roigé Ventura [antropòleg de la Universitat de Barcelona]; Josefina Roma i Riu [antropòloga]; Griselda Guiteras Sans [periodista]; Amadeu Carbó i Martorell [Inventari del patrimoni cultural immaterial de l'Arquebisbat de Barcelona]; i finalment, Francesc Mateu Hosta [Ex director d'Intermon-Oxfam].


diumenge, 30 de novembre del 2025

Inaugurada l'exposició al Museu-Arxiu de Llavaneres, Josep Vives: figures amb vida pròpia

Jordi Montlló i Josep Vives. ©Fotografia Lluïsa Amenós


Aquest passat divendres, 28 de novembre, inauguràvem l'exposició dedicada a l’obra de Josep Vives i Vila, figuraire de Castellterçol, amb una àmplia trajectòria en el pessebrisme català. 

La inauguració, va tenir lloc al Museu-Arxiu de Llavaneres, que cada dos anys, organitza una biennal de figures de pessebre, sota la denominació “Escultures de petit format”. Enguany ha complert la seva 9a edició, convertint-se en una de les principals iniciatives pessebrístiques dins el món dels museus catalans.

Unes cent quaranta cinc persones varen assistir a la inauguració, entre les quals hi havia varis representants de la Federació Catalana de Pessebristes, nombrosos membres de l'Agrupació de Pessebristes de Castellterçol i la seva presidenta, els representants polítics de l'actual consistori i l'alcalde de Castellterçol, pessebristes de diferents associacions, aficionats al món del pessebrisme, amics i familiars. 

Durant els parlaments inaugurals, un dels moments més emotius, varen ser les paraules que en Josep Vives va adreçar als presents. Després, es van obrir les portes de la sala expositiva. La visita guiada per part del comissari i del propi Josep Vives va quedar pendent degut a la gran quantitat de gent, que feia temps per entrar a la sala expositiva. 

L'estil personal de Vives va captivar a tothom, perquè les seves figures, semblen tenir vida pròpia. Tot i que hi ha una vitrina amb figura bíblica, la resta res té a veure amb aquest estil, que ràpidament va deixar de fer per modelar pagesos, traginers i gent del poble que et podries trobar sortint de casa, a la plaça o a l’anar a buscar el pa. Són de tall realista, vestits a la moda de mitjans de segle XX. Tot i que també trobem persones actuals amb el mòbil a la mà, amb anorac o esquis. Tant és així que alguns dels personatges creats són veïns i veïnes de Castellterçol i membres de la mateixa associació. En Josep sempre diu que busca l'espontaneïtat en les figures i que la ductilitat del fang li permet dotar-les d’expressió. I és ben cert.

Una altra de les característiques d'aquesta biennal del pessebre de petit format, és l'edició, per part del Museu-Arxiu d'un catàleg que s'ofereix als visitants.

Aquest any, en el pròleg d'aquest catàleg, l'alcalde de Llavaneres, senyor Àlex Neira, diu"Amb propostes com aquesta, el Museu de Llavaneres consolida un projecte cultural que dignifica la creació artística i preserva un llegat que és compartit". [...] "Nadal és temps de retrobaments, de compartir i de donar. Una època que ens recorda el valor de les coses senzilles i el poder de la creativitat per unir les persones. Fidel a aquest esperit, la proposta del Museu de Llavaneres és molt més que una exposició: és una trobada entre l'art, la tradició i la comunitat, un espai on la cultura esdevé punt de connexió i motiu de celebració" 

El Museu de Llavaneres participa d’aquesta festa amb l’exposició de Josep Vives que podeu visitar fins l’1 de febrer de 2026. 


Horari de visites:

Del 28 de novembre del 2025 a l ‘1 de febrer de 2026

dimecres, dijous i divendres de 17 a 20h

dissabtes d’11 a 14

diumenges i festius d’11 a 1

visites guiades: seguiu el meu Facebook o contactar per WhatsApp al telèfon 646627814

Tancat 25 i 26 de desembre i 1 i 6 de gener


Reportatge fotogràfic: recordeu, si utilitzeu les fotografies, esmenteu la seva font i l'autor/a. ©Fotografies de: Júlia Montlló, Lluïsa Amenós, Marc Isbert i Laura Bosch.























diumenge, 23 de novembre del 2025

La Pepa Brasó Manen, figuraire incondicional de la Fira de Santa Llúcia, es jubila després de 39 Nadals

Pepa Brasó i al darrera, les seves figures, que semblen extretes d'un conte
per a infants. Fotografia: Jordi Montlló. 18 de desembre de 2012.


A la Fira de Santa Llúcia de Barcelona, cada any és un compte enrere. I com ja he dit per d'altres figuraires, enlloc de descomptar temps, descomptem firaires. Cada any se'n jubilen més, en el millor dels casos. En el pitjor, ens deixen per sempre el seu record.

Els que teniu costum de visitar-la, enguany trobareu a faltar a la Pepa Brasó, que juntament amb l'Scaramouix, van crear un univers propi, innovador, dinàmic i molt apreciat a la fira per tot un sector nou en el pessebrisme.

La Maria Josep Brasó Manent, coneguda per tothom com  la Pepa, neix a casa, el 22 de gener de 1953, en una família barcelonina de vuit germans. Es representant del sector de figures. La seva parada feia 2 x 1 metres, sense espai interior per la venedora. Participava esporàdicament d'altres fires (la de la Palma, Sant Jordi o Sant Ponç) i d'altres activitats laborals per completar les necessitats econòmiques.

El cas de la Pepa és força especial, perquè els seus inicis se situen en els límits entre el sector dels "artesans" i els de "figures". De jove estudia a l'escola Massana i s'especialitza en ceràmica. S'introdueix a la fira a través d'uns amics. Als anys 1970, abans d'establir-se de forma continuada, al voltant de la fira, en els carrers circumdants, s'hi van anar establint parades que llavors en deien de hippies. En aquesta època està dos anys venent cendrers i elements de ceràmica en aquest espai. és a partir de 1980 quan li ofereixen la possibilitat d'agafar una parada fixa del sector de figures. en aquells moments no té cap experiència fent figures, però combina peces de la seva producció com a ceramista amb ornaments nadalencs de nova creació.

Un dia, amb l'escultor i pintor Joan Romaní (acs), que era el seu marit, decideixen crear unes figures de pessebres amb un estil diferent, més modern. Tota la parada era plena d'estrelles, campanetes i cendrers que posava "Bon Nadal", i al mig un Sant Josep i una Marededéu amb el Nen. Tothom es fixa només amb les figures perquè no hi havia res igual en tota la fira. l'èxit assolit fa que en els anys posteriors completi la col·lecció amb nous personatges.


Pessebre realitzat a Mont-ras amb figures de Joan Romaní i Pepa Manent.
Fotografia: Laura Bosch

Reguitzell de figures a la parada de la Pepa Brasó. 18 de desembe de 2012.
Fotografia: Jordi Montlló.

Naixement. Decoració de Pepa Brasó. 18 de desembe de 2012.
Fotografia: Jordi Montlló

Pepa Brasó i Jordi Montlló. 27 de maig de 2013. Fotografia: Laura Bosch