Agermanament del Col·lectiu El Bou i la Mula amb l'Associació provençal Les Ravis de la Crèche

Al centre, Jean-Louis Sabatier, president, i a la dreta, Françoise Délesty, escriptora i especialitzada en santons. Foto: J. Montlló

Ja fa temps que ens coneixem amb alguns dels membres fundadors d'aquesta associació que com nosaltres investiga la història del pessebre i els seus personatges. Fa recerca i difusió i promou la seva protecció recuperant peces i material que d'altra manera desapareixerien per sempre, establint convenis amb els museus perquè les col·leccions no es perdin o puguin ser venudes individualment.
Un altre objectiu prioritari és la protecció del santó en argil·la, fet de manera artesanal i a la Provença.

Compartim molts punts de vista, com el que us transcrivim a continuació: "Il y a des règles qu'on ne peut transgresser. Oublier par exemple les matières nobles: la terre, les couleurs naturelles du moins le plus possible, l'inspiration provençale, serait se couper de l'art populaire du santon provençal et par conséquent de se patrimoine irremplaçable"  (Hi ha unes regles que no podem transgredir. Oblidar per exemple les materies nobles: el fang,  prioritzar els colors naturals semple que sigui possible, la inspiració provençal, seria allunyar-se per sempre de l'art popular del santó provençal i en conseqüència d'aquest patrimoni irremplaçable).

És cert, nosaltres no tenim santons, tenim figures de pessebre, però l'essència és la mateixa. Ells però, resisteixen a la implantació de la resina i el plàstic. I el públic que volta per les diferents fires que des del mes de novembre es poden visitar no acceptaria que un santonnier pogués incloure a la seva parada una figura que no fos de veritat, de fang, o que vingués d'un altre país. En aquest sentit, a França van un pas per endavant: existeix un label que distingeix i protegeix el santonnier.

L'Associació "Des Ravis de la Crèche", fundada l'any 2010 per Françoise Delesty amb una colla d'amics, passionats pels santons ens han vingut a visitar aquest mes de novembre per intercanviar punts de vista, veure personalment la tasca que fem any rere any des de que el col·lectiu es va crear l'any 1999.
Van visitar molts dels diorames exposats a Barcelona, el pessebre de la Plaça de Sant Jaume, la Fira de Santa Llúcia on vam presentar-los personalment el president de l'Associació de firaires de Santa Llúcia, Albert Deulofeu, que a més a més és un especialista del paisatge del pessebre. També van visitar la parada de la Carme Ferrer i en Josep Mayoral, els germans Colomer  que a més a més de fer figures de pessebre de fang, treballen el suro amb virtuositat, l'Aurora Mas Poquet i la seva filla, la Maria Aurora i la Pepa Brasó, a més de la parada de l'Assumpció Juan, on s'hi poden comprar figures d'en Delgado o dels germans Castells i en Francesc i la Gemma Bertran.

Davant de la parada de la Carme Ferrer i en Josep Mayoral. Foto: L. Bosch

Admirant les figures de plom d'en Francesc Bertran. Foto: J. Montlló

Françoise Délesty i Jean-Louis Sabatier amb el president de la Fira de Santa Llúcia, Albert Deulofeu. Foto: L. Bosch

L'endemà van poder gaudir personalment de l'exposició inaugurada feia pocs dies al Museu de Llavaneres i de la qual n'és el comissari, el president del Bou i la Mula, Jordi Montlló. Una exposició sobre la vida i l'obra d'un escultor poc conegut: Bartomeu Marcè. A la tarda van visitar l'Associació de Pessebristes de Premià de Mar gràcies a l'amabilitat del seu president, Francesc Bosch. Allí van poder veure de primera mà l'art de construir un diorama.

Visitant l'exposició sobre Bartomeu Marcè al museu de Llavaneres. Foto: Jordi Montlló

A la seu de  l'Associació de Pessebristes de Premià de Mar. Foto: L. Bosch

A la seu de  l'Associació de Pessebristes de Premià de Mar. Foto: L. Bosch

En un acte simbòlic vam agermanar-nos amb l'objectiu de compartir experiències i una llarga amistat.

L'Associació edita un butlletí anual, "La Gazzette du RAVI", amb un equip de redacció del qual en forma part Jocelyne Bonnet, professora d'ethno-antropologia.

El Ravi  (Lou Ravi, en provençal), és un personatge que se'l representa amb els braços aixecats cap el cel, sorprès pel miracle del Naixement. Aquest llenguatge corporal, tant emprat pels mediterranis, on no fa falta parlar per expressar els nostres sentiments vol dir-ho tot. La joia del personatge que s'expressa d'aquesta manera, el fa d'ell un santó estimat per tots, que no pot mancar a cap pessebre; un personatge modest, senzill. De vegades es diu fins i tot que és una persona senzilla d'esprit, sense malícia, tal vegada un ximplet. A la Provença la tradició diu que tots els pobles tenien el seu ximplet, "el fada" (fadà) en provençal, que significa literalment, posseit per les fades. Per tant, un home bo que al seu poble treballa a l'interior del mas o bé fent les tasques del camp. Sempre va vestit amb de manera senzilla, amb una boina al cap. No aporta res, tant sols la seva joia de viure; obre el seu cor i ens ensenya el camí de la felicitat en tota senzillesa.