dimarts, 26 de setembre del 2023

Visita tècnica al Museu de Lleida.

 Dissabte passat visitava les adoberies del segle XIII de la ciutat, el Palau de la Paeria i el Museu de Lleida. D'una banda, l'exposició "Romans a Ponent. Ilerda, Iesso, Aeso" inaugurada ara fa uns dies, el 14 de setembre, i per l'altra tornava a visitar l'exposició permanent del museu que abasta, des de béns arqueològics, pintura, escultura, arts de l'objecte, tapissos...

No només m'interessava fer una visita tècnica des del punt de vista museològic sinó que preserva algunes peces de gran interès pel món del pessebrisme.

Una d'elles és un relleu que està ubicat gairebé a la sortida. Es tracta d'una Epifania atribuïda a Damià Forment. Hauria estat realitzada entre els anys 1525 i 1530 i procedeix de l'antiga església de Sant Joan de Lleida. Damià Forment és un dels escultors per excel·lència del Renaixement a la Península. És autor de rettaules tan coneguts com el de Santo Domingo de la Calzada o el major de l'església del monestir de Poblet. 


Atribuïda a Damià Forment. 1525-1530. Procedent de l'antiga església de Sant Joan de Lleida. MLDC486. ©Fotografia: Jordi Montlló


Destaca també un fantàstic frontal d'altar de la segona meitat del segle XIII. Està dedicat a la Mare de Déu, entronitzada a la part central i donant el pit al Nen Jesús. A dalt a mà esquerra, hi ha l'Anunciació, a mà dreta, el Naixement; a baix a l'esquerre l'Epifania i a mà dreta l'Anunciació als pastors. Procedeix del santuari de la Mare de Déu de Rigatell. Areny de Noguera. Osca. Dipòsit del Museu Nacional d'Art de Catalunya. És un frontal molt interessant ja que fou produït a la zona de la Ribagorça on al segle XIII existia un taller de producció de frontals d'altar, i a data d'avui se'n coneixen una desena.

 

Frontal d'altar de la Mare de Déu. Segona m. segle XIII. Santuari de la Mare de Déu de Rigatell.
Areny de Noguera. Osca. Dipòsit del MNAC/MAC 35701.

Detall del frontal d'altar de la Mare de Déu. Segona m. segle XIII. Santuari de la Mare de Déu de Rigatell. Areny de Noguera. Osca. Dipòsit del MNAC/MAC 35701.

Detall  dels reis. Frontal d'altar de la Mare de Déu.
Segona m. segle XIII.
Santuari de la Mare de Déu de Rigatell.
Areny de Noguera. Osca.
Dipòsit del MNAC/MAC 35701.

Detall  de l'Anunciació als pastors. Frontal d'altar de la Mare de Déu.
Segona m. segle XIII.
Santuari de la Mare de Déu de Rigatell.
Areny de Noguera. Osca.
Dipòsit del MNAC/MAC 35701.


Finalment us poso una imatge d'un retaule del segle XIV amb un detall del quadre superior esquerra amb una Epifania i Adoració realitzat pels Ferrer, una nissaga de pintors iniciats amb Jaume Ferrer.


Retaule. Museu de Lleida. ©Laura Bosch

Detall del quadre superior esquerre. Retaule. Museu de Lleida. ©Laura Bosch



dilluns, 25 de setembre del 2023

Un dels Naixements del Dr. Pere Catà Vidal, presideix el cartell del 66è Salon International des Santonniers d'Arles.

 


 L’any 2015, la Laura Bosch i jo mateix, com a comissaris, érem convidats pel Salon International des Santonniers d’Arles (França) per una exposició sense precedents sobre la situació actual dels figuraires a Catalunya. Era la 58a edició d’ençà que l’any 1958, Jean Marie Rouquette, conservador de museus de la ciutat i Marcel Carbonel, president dels santonniers provençals, fundaven el Salon des Santonniers d’Arles, que tres anys després esdevindria Salon International des Santonniers d’Arles. Per la 58a edició, visitarien l’exposició més de vuit mil persones, fet que ens faria mereixedors de la medalla de plata de la ciutat d'Arles.

  « Provence & Catalogne » era una oportunitat única de veure com dues realitats ben diferents interpreten el pessebre. Els visitants podien veure una mostra representativa de la situació actual de l’ofici de figuraire al nostre país, amb una selecció dels millors artistes i artesans vius en aquell moment. Aquí és on vàrem donar a conèixer al món l’obra del Doctor Pere Catà Vidal. Vuit anys després, els companys i amics de l’associació, han volgut retre-li homenatge posant una de les seves peces com a imatge central del cartell que presidirà un dels esdeveniments més esperats a la Provença entre el 17 de novembre de 2023 i el 14 de gener de 2024. El Naixement també es podrà veure in situ.

dimecres, 20 de setembre del 2023

Visita al Museu Etnològic de Muro. Mallorca

 

Sala de vitrines amb figures de betlem. ©Fotografia: Jordi Montlló

El Museu Etnològic de Muro està situat en un palauet del segle XVII cedit per l'arquitecte Gabriel Alomar i Esteve l'any 1965. Es defineix com la secció etnològica del Museu de Mallorca. A la planta baixa es mostra les dependències d'una casa amb el parament propi. En una altra sala s'hi ha afegit la farmàcia d'Antoni Noceras de principis del segle XIX. Mentre que a la planta pis, que es correspon amb les antigues golfes, s'hi exposa una mostra d'eines del camp, una col·lecció de ceràmica popular que abasta des del segle XVIII fins el XX, unes vitrines amb una col·lecció de siurells, i finalment, a la darrera sala visitable, hi ha sis vitrines de figures de pessebre o de betlems.

En entrar-hi, la meva decepció va ser gran, quan veient que no estaven il·luminades em vaig adreçar al responsable. Malauradament ja fa una temporada ben llarga que les figures estan sense llum i no saben quan o si algun dia tornaran a tenir-ne. El pobre home es volia fondre. Ens va dur fins el jardí i ens va explicar que en unes obres van empalmar un cable directe i que va malmetre la instal·lació. I des de llavors, no sembla que això hagi afectat el son de cap dels responsables d'aquesta secció ni de la seva matriu. 

La qüestió és que em vaig haver de conformar amb els mil i un reflexos de la llum del dia que entrava pels finestrals.

Així que ara obre cortines, ara tanca-les i ara ajusta la finestra; després de mirar-me amb atenció la col·lecció exposada, vaig intentar fer algunes fotografies per immortalitzar el moment. Ja em disculpareu.

Una altra tema seria parlar de les etiquetes, la informació que hi posa (contrastada o no), la ubicació a la vitrina i l'estat de conservació que les fan gairebé il·legibles, etc. 

El bidell em va dir que hi havia gent del poble amb vuitanta anys que mai havien entrat al museu, que hi havia sales tancades des de feia anys i que ni ell havia vist i que els doblers venien de Madrid, perquè el museu era estatal (?). Doncs si esperen doblers de Madrid que esperin asseguts.

Si n'utilitzeu alguna no oblideu citar-ne la procedència i l'autoria.

Vitrines amb siurells. ©Fotografia: Laura Bosch-Jordi Montlló

Vitrines amb siurells. Detall. ©Fotografia: Laura Bosch-Jordi Montlló

Figures sense pintar. ©Fotografia: Laura Bosch-Jordi Montlló

Figures sense pintar. ©Fotografia: Laura Bosch-Jordi Montlló


Col·lecció Juan Aguiló Forteza. ©Fotografia: Laura Bosch-Jordi Montlló

Col·lecció Juan Aguiló Forteza. ©Fotografia: Laura Bosch-Jordi Montlló


Col·lecció Juan Aguiló Forteza. ©Fotografia: Laura Bosch-Jordi Montlló


Col·lecció Juan Aguiló Forteza. ©Fotografia: Laura Bosch-Jordi Montlló


Col·lecció Juan Aguiló Forteza. ©Fotografia: Laura Bosch-Jordi Montlló


Col·lecció Juan Aguiló Forteza. ©Fotografia: Laura Bosch-Jordi Montlló


Col·lecció Juan Aguiló Forteza. ©Fotografia: Laura Bosch-Jordi Montlló


Col·lecció Juan Aguiló Forteza. ©Fotografia: Laura Bosch-Jordi Montlló


Col·lecció Juan Aguiló Forteza. ©Fotografia: Laura Bosch-Jordi Montlló


Col·lecció Juan Aguiló Forteza. ©Fotografia: Laura Bosch-Jordi Montlló


Col·lecció Juan Aguiló Forteza. ©Fotografia: Laura Bosch-Jordi Montlló


Col·lecció Juan Aguiló Forteza. ©Fotografia: Laura Bosch-Jordi Montlló


Col·lecció Juan Aguiló Forteza. ©Fotografia: Laura Bosch-Jordi Montlló


Col·lecció Juan Aguiló Forteza. ©Fotografia: Laura Bosch-Jordi Montlló


Col·lecció Juan Aguiló Forteza. ©Fotografia: Laura Bosch-Jordi Montlló


Figures de Miquel Martí (Felanitx) pels volts dels anys 1940. ©Fotografia: Laura Bosch-Jordi Montlló


Figures de Miquel Martí (Felanitx) pels volts dels anys 1940. ©Fotografia: Laura Bosch-Jordi Montlló

Figures de Miquel Martí (Felanitx) pels volts dels anys 1940. ©Fotografia: Laura Bosch-Jordi Montlló

Figures de Miquel Martí (Felanitx) pels volts dels anys 1940. ©Fotografia: Laura Bosch-Jordi Montlló

Figures de Miquel Martí (Felanitx) pels volts dels anys 1940. ©Fotografia: Laura Bosch-Jordi Montlló

Figures de Miquel Martí (Felanitx) pels volts dels anys 1940. ©Fotografia: Laura Bosch-Jordi Montlló

Figures de Miquel Martí (Felanitx) pels volts dels anys 1940. ©Fotografia: Laura Bosch-Jordi Montlló

Figures de Miquel Martí (Felanitx) pels volts dels anys 1940. ©Fotografia: Laura Bosch-Jordi Montlló

Figures de Miquel Martí (Felanitx) pels volts dels anys 1940. ©Fotografia: Laura Bosch-Jordi Montlló

Figures de Miquel Martí (Felanitx) pels volts dels anys 1940. ©Fotografia: Laura Bosch-Jordi Montlló

Conjunt Adoració. Anònima. s. XVIII. ©Fotografia: Laura Bosch-Jordi Montlló

Conjunt Adoració. Anònima. s. XVIII. ©Fotografia: Laura Bosch-Jordi Montlló


Conjunt Adoració. Anònima. s. XVIII. ©Fotografia: Laura Bosch-Jordi Montlló

Naixement. Anònima. ©Fotografia: Laura Bosch-Jordi Montlló

Foc. Anònima. Conjunt Adoració. Anònima. s. XVIII. ©Fotografia: Laura Bosch-Jordi Montlló



dissabte, 16 de setembre del 2023

Els betlems d'escaparata del Museu de Lluc (Escorca - Mallorca).

 

Sala d'imatgeria devota. Museu de Lluc (Escorca).
©Fotografia: Laura Bosch

El Museu de Lluc està situat al santuari homònim, en el terme municipal d'Escorca (Mallorca), en plena Serra de Tramuntana. Té una interessant col·lecció de betlems d'escaparata. Tot i que a les dependències privades del santuari de Lluc n'hi ha d'altres, compartiré els que he pogut veure. Es tracta de vuit peces molt interessants procedents del taller del mestre de les Verges Rosses (segle XVIII) i del Santet (segle XIX).

En aquesta mateixa sala també hi ha pintures a l'oli, sobre fusta o tela, dels segles XVII i XVIII. Representen escenes de l'Adoració i el Naixement. L'exposició d'imatgeria devota continua a la sala següent. Aquí hi ha una vitrina amb figures relacionades amb el Naixement de Jesús de procedència diversa.

Investigadors del pessebre mallorquí com Llompart, Berad, Massot, Llabrés, Vallespir, Barceló, Rosselló o Gonzàlez, coincideixen que és dins el segle XVIII quan s'estén la producció de figures de sants, pastors i misteris de Betlem. Moltes d'aquestes figures es conserven en els convents de clausura i són atribuïdes a un mestre establert a Manacor. Es coneix l'existència d'inventaris del segle XVIII on apareixen notes molt interessants com les que reprodueixo a continuació: 

"Una figura de terra de Manacor, del Beat Ramon"; "Una figura de la Puríssima, de terra de Manacor, de circa un pam d'altària"; "Un Betlem de terra amb vàries figures, tot obra de Manacor, de cosa de cinc quarts d'altària" [Llompart, (1999, p 25 i 26)] ; En el convent de Sant Agustí a Felanitx hi havia "un Belén de figuras de barro hechas a Manacor, altas de dos palmos y medio" [Berard, (1983, p. 154)].

El pare Gabriel Llompart fou el primer en donà nom a una tipologia molt concreta de figures que anomenà del "Taller del Mestre de les Verges Rosses", degut a l'aplicació de pa d'or en els cabells de les imatges de la Mare de Déu. També hi ha altres trets identificatius com la utilització d'un motiu decoratiu recurrent que consisteix en pintar set puntets en la decoració dels vestits. Casualitat o no, la decoració coincideix amb la representació pictòrica dels botons  d'un tipus de ceràmica molt coneguda de la mateixa època, com són les gerretes. 

Aquest fet obre un nou camp de recerca que podria demostrar el lligam entre els tallers, o fins i tot, les diferents línies de producció d'un mateix obrador, tal vegada aprofitant la destresa d'algun mestre més destacat per a la creació de figures. Si bé el taller de Manacor sembla que deixa de produir a la segona dècada del segle XIX, sí que d'altres obradors continuaran. Un exemple és el de José Fernández Segura conegut popularment com "el Santet" (Mallorca) i els seus tres fills, en Josep, en Jaume i en Miquel que continuaran amb la producció. Un altre exemple és el que documenten Llabrés i Vallespir (1980), que a principis del segle XIX, una branca dels gerrers Gastó, s'estableix a Sineu i més tard ho fa a Manacor. És aquí on apareix la figura del mestre Tomeu "sinever" que es dedicarà a produir figures de fang.

Us deixo amb les fotografies. Si n'utilitzeu alguna no oblideu citar-ne la procedència i l'autoria.


Escena del Naixement a pagès. Autor: Pere Pujol. Museu de Lluc.
©Fotografia: Laura Bosch

Detall de l'escena del Naixement a pagès. Autor: Pere Pujol. Museu de Lluc.
©Fotografia: Laura Bosch

Detall de l'escena del Naixement a pagès. Autor: Pere Pujol. Museu de Lluc.
©Fotografia: Laura Bosch

Detall de l'escena del Naixement a pagès. Autor: Pere Pujol. Museu de Lluc.
©Fotografia: Laura Bosch

Figures de betlem de diversos tallers mallorquins. Segles XVIII-XX
©Fotografia: Jordi Montlló

Figures de betlem de diversos tallers mallorquins. Segles XVIII-XX
©Fotografia: Jordi Montlló

Figures de betlem de diversos tallers mallorquins. Segles XVIII-XX
©Fotografia: Jordi Montlló

Figures de betlem de diversos tallers mallorquins. Segles XVIII-XX
©Fotografia: Jordi Montlló

Fugida a Egipte. Mestre de les Verges Rosses. s. XVIII
©Fotografia: Laura Bosch

Betlem d'escaparata. Escola mallorquina. s. XVIII. 
©Fotografia: Jordi Montlló

Betlem d'escaparata. Detall. Escola mallorquina. Taller dels Santets. Mallorca. s. XIX
©Fotografia: Laura Bosch

Betlem d'escaparata. Detall. Escola mallorquina. Taller dels Santets. Mallorca. s. XIX
©Fotografia: Laura Bosch

Betlem d'escaparata. Detall. Escola mallorquina. Taller dels Santets. Mallorca. s. XIX
©Fotografia: Laura Bosch

Betlem d'escaparata. Detall. Escola mallorquina. Taller dels Santets. Mallorca. s. XIX
©Fotografia: Laura Bosch

Betlem d'escaparata. Detall. Escola mallorquina. Taller dels Santets. Mallorca. s. XIX
©Fotografia: Laura Bosch

Betlem d'escaparata dels arbres fruiters. Escola mallorquina. Finals s.XIX inicis s.XX. 
©Laura Bosch

Betlem d'escaparata de la cova de Betlem. Taller del mestre de les Verges Rosses. Mallorca. s. XVIII
©Fotografia: Laura Bosch

Betlem d'escaparata de la cova de Betlem. Detall. Taller del mestre de les Verges Rosses. Mallorca. s. XVIII. ©Fotografia: Laura Bosch

Betlem d'escaparata de la cova de Betlem. Detall. Taller del mestre de les Verges Rosses. Mallorca. s. XVIII. ©Fotografia: Laura Bosch

Betlem d'escaparata de la cova de Betlem. Detall. Taller del mestre de les Verges Rosses. Mallorca. s. XVIII. ©Fotografia: Laura Bosch

Betlem d'escaparata de la cova de Betlem. Detall. Taller del mestre de les Verges Rosses. Mallorca. s. XVIII. ©Fotografia: Laura Bosch

Betlem d'escaparata de la cova de Betlem. Detall. Taller del mestre de les Verges Rosses. Mallorca. s. XVIII. ©Fotografia: Laura Bosch

Betlem d'escaparata de la Glòria. Paper. Taller del Mestre de les Verges Rosses. s. XVIII
©Fotografia: Laura Bosch

Betlem d'escaparata de la Glòria. Paper. Detall. Taller del Mestre de les Verges Rosses. s. XVIII
©Fotografia: Laura Bosch

Betlem d'escaparata de la Glòria. Paper. Detall. Taller del Mestre de les Verges Rosses. s. XVIII
©Fotografia: Laura Bosch

Betlem d'escaparata de la Glòria. Paper. Detall. Taller del Mestre de les Verges Rosses. s. XVIII
©Fotografia: Laura Bosch

Naixement. Escola italiana Anonim. Oli sobre fusta. s. XVIII
©Fotografia: Laura Bosch

Naixement. Escola italiana Anonim. Oli sobre fusta. s. XVIII. Detall inferior del marc de fusta on s'observen esbossos anteriors del bou i la mula.
©Fotografia: Laura Bosch

Vitrina amb varis tipus de figures, d'alabastre, marbre i fusta.
©Fotografia: Jordi Montlló

Pastor adorant. Autor desconegut. ©Fotografia: Jordi Montlló

Pastor amb be. Autor desconegut. ©Fotografia: Jordi Montlló

Pastor amb sac de gemecs. Autor desconegut. ©Fotografia: Jordi Montlló

Reis de l'Orient. Autor desconegut.
©Fotografia: Jordi Montlló.

Reis de l'Orient. Autor desconegut.
©Fotografia: Jordi Montlló.

Reis de l'Orient. Autor desconegut.
©Fotografia: Jordi Montlló.

Reis de l'Orient. Autor desconegut.
©Fotografia: Jordi Montlló.

Adoració dels Reis. Anònim s. XVIII. Escola hispano-flamenca. Oli sobre fusta.
©Fotografia: Laura Bosch

Adoració dels reis. Anònim. Escola flamenca. Oli sobre tela. segle XVIII.
©Fotografia: Jordi Montlló

Naixement. Anònim. ss XVII-XVIII. Escola flamenca. Oli sobre tela.
©Fotografia: Jordi Montlló.

Naixement. Anònim. Escola mallorquina. s. XVII-XVIII.
©Fotografia: Jordi Montlló

Sala d'imatgeria devota. Museu de Lluc (Escorca).
©Fotografia: Laura Bosch