Jordi Montlló i Laura Bosch, comissaris de l'exposició "Catalogne et Provence", reben la medalla d'honor de la vil·la d'Arles (La Provença - França)

Diumenge dia 10 de gener, amb motiu de la clausura del “58è Salon International des Santonniers d’Arles” (França), Laura Bosch i Jordi Montlló, han estat guardonats amb la medalla d’honor de la ciutat. El guardó va ser lliurat per l’alcalde, Senyor Hervé Schiavetti després  d’un parlament emotiu on es van recordar els atemptats de París, succeïts la mateixa nit de la inauguració del Salon. Bosch i Montlló han estat els comissaris d’una exposició única a Europa que ha donat a conèixer una de les tradicions catalanes més arrelades: les figures de pessebre. Després de dos anys de preparatius amb una inauguració on va asistir el señor Lluís Puig Gordi, Director General del Patrimoni Etnològic de la Generalitat de Catalunya i diverses personalitats del món de la cultura popular i associacions pessebrístiques catalanes, a més de les franceses, més de tretze mil persones d’arreu del món hauran desfilat pel claustre de Saint Trophime, un edifici del segle XII on s’exposava l’obra d’una vintena de figuraires catalans: Lluís Carratalà, Antoni Pruna, els germans Castells, Albert Deulofeu, Vidal, germans Colomer, Dr. Pere Catà, Pepa Brasó, Joan Muñoz, Gemma i Francesc Bertran i tants d’altres.

La clausura es va dur a terme al Saló d’actes de l’Ajuntament d’Arles. Un cop finalitzat es van cantar els himnes “Prouvènçaou et catouli” i “La coupo Santo”, en català, la Copa Santa, composada per Frederic Mistral. En record d’una copa d’argent cisellada, que l’any 1867 va ser adquirida per subscripció popular i oferta als felibres provençals em agraiment de l’acollença dispensada a Víctor Balaguer, exiliat per la seva oposición al govern d’Isabel II.

Parlament de Giraud d'Agnel. Foto: Ajuntament d'Arles

Moment molt emotiu del lliurament del guardó a Laura Bosch. Foto: Ajuntament d'Arles

Laura Bosch durant el seu parlament amb Jordi Montlló a l'esquerra. Al darrera
 a mà esquerra, el President del Salon International des Santonniers i a
mà dreta, l'alcalde de la ciutat d'Arles, mr. Hervé Schiavetti.

Cerimònia de clausura. Foto: Daniel Ferrier

Durant la cerimònia de clausura. Foto: Daniel Ferrier

De peu cantant els himnes “Prouvènçaou et catouli” i “La coupo Santo”.
Foto: Daniel Ferrier

Agermanament del Col·lectiu El Bou i la Mula amb l'Associació provençal Les Ravis de la Crèche

Al centre, Jean-Louis Sabatier, president, i a la dreta, Françoise Délesty, escriptora i especialitzada en santons. Foto: J. Montlló

Ja fa temps que ens coneixem amb alguns dels membres fundadors d'aquesta associació que com nosaltres investiga la història del pessebre i els seus personatges. Fa recerca i difusió i promou la seva protecció recuperant peces i material que d'altra manera desapareixerien per sempre, establint convenis amb els museus perquè les col·leccions no es perdin o puguin ser venudes individualment.
Un altre objectiu prioritari és la protecció del santó en argil·la, fet de manera artesanal i a la Provença.

Compartim molts punts de vista, com el que us transcrivim a continuació: "Il y a des règles qu'on ne peut transgresser. Oublier par exemple les matières nobles: la terre, les couleurs naturelles du moins le plus possible, l'inspiration provençale, serait se couper de l'art populaire du santon provençal et par conséquent de se patrimoine irremplaçable"  (Hi ha unes regles que no podem transgredir. Oblidar per exemple les materies nobles: el fang,  prioritzar els colors naturals semple que sigui possible, la inspiració provençal, seria allunyar-se per sempre de l'art popular del santó provençal i en conseqüència d'aquest patrimoni irremplaçable).

És cert, nosaltres no tenim santons, tenim figures de pessebre, però l'essència és la mateixa. Ells però, resisteixen a la implantació de la resina i el plàstic. I el públic que volta per les diferents fires que des del mes de novembre es poden visitar no acceptaria que un santonnier pogués incloure a la seva parada una figura que no fos de veritat, de fang, o que vingués d'un altre país. En aquest sentit, a França van un pas per endavant: existeix un label que distingeix i protegeix el santonnier.

L'Associació "Des Ravis de la Crèche", fundada l'any 2010 per Françoise Delesty amb una colla d'amics, passionats pels santons ens han vingut a visitar aquest mes de novembre per intercanviar punts de vista, veure personalment la tasca que fem any rere any des de que el col·lectiu es va crear l'any 1999.
Van visitar molts dels diorames exposats a Barcelona, el pessebre de la Plaça de Sant Jaume, la Fira de Santa Llúcia on vam presentar-los personalment el president de l'Associació de firaires de Santa Llúcia, Albert Deulofeu, que a més a més és un especialista del paisatge del pessebre. També van visitar la parada de la Carme Ferrer i en Josep Mayoral, els germans Colomer  que a més a més de fer figures de pessebre de fang, treballen el suro amb virtuositat, l'Aurora Mas Poquet i la seva filla, la Maria Aurora i la Pepa Brasó, a més de la parada de l'Assumpció Juan, on s'hi poden comprar figures d'en Delgado o dels germans Castells i en Francesc i la Gemma Bertran.

Davant de la parada de la Carme Ferrer i en Josep Mayoral. Foto: L. Bosch

Admirant les figures de plom d'en Francesc Bertran. Foto: J. Montlló

Françoise Délesty i Jean-Louis Sabatier amb el president de la Fira de Santa Llúcia, Albert Deulofeu. Foto: L. Bosch

L'endemà van poder gaudir personalment de l'exposició inaugurada feia pocs dies al Museu de Llavaneres i de la qual n'és el comissari, el president del Bou i la Mula, Jordi Montlló. Una exposició sobre la vida i l'obra d'un escultor poc conegut: Bartomeu Marcè. A la tarda van visitar l'Associació de Pessebristes de Premià de Mar gràcies a l'amabilitat del seu president, Francesc Bosch. Allí van poder veure de primera mà l'art de construir un diorama.

Visitant l'exposició sobre Bartomeu Marcè al museu de Llavaneres. Foto: Jordi Montlló

A la seu de  l'Associació de Pessebristes de Premià de Mar. Foto: L. Bosch

A la seu de  l'Associació de Pessebristes de Premià de Mar. Foto: L. Bosch

En un acte simbòlic vam agermanar-nos amb l'objectiu de compartir experiències i una llarga amistat.

L'Associació edita un butlletí anual, "La Gazzette du RAVI", amb un equip de redacció del qual en forma part Jocelyne Bonnet, professora d'ethno-antropologia.

El Ravi  (Lou Ravi, en provençal), és un personatge que se'l representa amb els braços aixecats cap el cel, sorprès pel miracle del Naixement. Aquest llenguatge corporal, tant emprat pels mediterranis, on no fa falta parlar per expressar els nostres sentiments vol dir-ho tot. La joia del personatge que s'expressa d'aquesta manera, el fa d'ell un santó estimat per tots, que no pot mancar a cap pessebre; un personatge modest, senzill. De vegades es diu fins i tot que és una persona senzilla d'esprit, sense malícia, tal vegada un ximplet. A la Provença la tradició diu que tots els pobles tenien el seu ximplet, "el fada" (fadà) en provençal, que significa literalment, posseit per les fades. Per tant, un home bo que al seu poble treballa a l'interior del mas o bé fent les tasques del camp. Sempre va vestit amb de manera senzilla, amb una boina al cap. No aporta res, tant sols la seva joia de viure; obre el seu cor i ens ensenya el camí de la felicitat en tota senzillesa.

Les fires de Nadal, instruments de promoció de l'artesania del Nadal o futurs basars locals?.

D'esquerra a dreta: Charles Fillit, Albert Deulofeu, Jordi Montlló, Diego Martínez i Josep Mañà. Foto: Laura Bosch

El dia 17 de desembre, a les vuit del vespre, el Col·lectiu de recerca, el Bou i  la Mula, conjuntament amb l'Associació de Pessebristes de Ciutat Vella van organitzar  una taula rodona per parlar del futur de les fires de pessebres i Nadal, amb el titol "Les fires de Nadal, instruments de promoció de l'artesania del Nadal o futurs basars locals?".

L'acte, presentat per l'Abel Plana, president de l'Associació de Pessebristes de Ciutat Vella,  va tenir lloc a la Casa dels Entremesos, (centre barceloní de difusió i producció de la cultura popular d'arrel tradiconal catalana).
Jordi Montlló, coordinador i moderador de la taula, va estar acompanyat pel dissenyador, etnògraf i pedagog,  Josep Mañà Oller; Diego Martínez, firaire del sector del verd des de varies generacions; Jordi Montlló, President del Col·lectiu el Bou i la Mula, doctorant de la Fira de Santa Llúcia de Barcelona i moderador de la taula rodona; Albert Deulofeu, paisatgista, especialitzat en la creació de paisatges nadalencs i pessebres tradicionals fets de molsa i suro i President de l'Associació de firaires de Santa Llúcia; Charles Fillit, responsable del projecte ARGILA, d'Aubagne (França).

Properament us penjarem un video perquè pogueu seguir els continguts de la taula rodona.

Josep Mañà, autor del llibre Fent camí per la molsa, les figures del pessebre popular,
durant la seva intervenció.  Foto: L. Bosch

Intervenció d'en Diego Martínez, venedor del sector de verd. 

Charles Fillit i Albert Deulofeu durant la seva intervenció. Foto: L. Bosch

Abel Plana, president de l'Associació de Pessebristes de Ciutat Vella durant la intervenció del públic. Foto: L. Bosch

Xavier Cordomí, president de la Federació d'Entitats de la Cultura Popular i Tradicional de Barcelona. Foto: Laura Bosch

Albert Dressaire, membre fundador del Bou i la Mula, durant la seva intervenció. 
Foto: L. Bosch

Josep Vidal, últim figuraire de la nissaga Vidal, que va assitir a l'acte i va poder expressar el seu punt de vista. Foto: L. Bosch

Moment final de l'acte on Jordi Montlló va oferir als ponents un record per a la seva assistència, totalment desinteressada. Foto: L. Bosch

Assistents a la taula rodona. Foto: Laura Bosch

El documental "Els Camins del Pessebre" del Director de cinema Martí Sala i l'historiador Jordi Montlló es presenta al Centre de Cultura Popular la Violeta de Gràcia.

Dimecres 20 de gener a les vuit del vespre,es va presentar el documental "Els Camins del Pessebre", del Director de cinema Martí Sala.
Des de que es va presentar per primera vegada al Museu Tèxtil de Premià de Mar, ara fa un any, juntament amb una exposició dels pessebres conservats des de l'any 1971, el documental i el llibre han tingut molt bona acollida entre el públic.

Els Camins del Pessebre és un fidel seguiment de la història d'una tradició que perdura des de fa 44 anys.

Per adquirir un exemplar podeu contactar al següent correu electrònic: jordimontllo@gmail.com

Fira de Santa Llúcia 2015. Col·leccionable 22a Diada de les Tradicions i els Costums Nadalens a Catalunya.

Plafó logotipat de la Fira de Santa Llúcia.
Foto: L. Bosch

Un any més, del 28 de novembre al 23 de desembre, la Fira de Santa Llúcia que s'estableix al Pla de la Catedral de Barcelona, ha estat lloc de trobada per totes aquelles persones que busquen la figureta que manca per al seu pessebre. D'altres van a buscar una capseta de molsa, unes llesques de suro. 
També hi tenim un llarg ventall de productes típics d'un mercat de Nadal: llums, garlandes de tots colors, el ram de vesc, la poinsettia, l'arbre de Nadal i el Tió.

Jordi Montlló presentant al President de la Generalitat, molt Honorable Artur Mas, el col·leccionable de la 22a
Diada de les Tradicions i els Costums Nadalencs a Catalunya. Foto: Laura Bosch.

Enguany s'ha editat el col·leccionable de la 22a Diada de les Tradicions i els Costums Nadalencs a Catalunya, promocionat pel Taller de Cultura i l'Associació de Firaires de Santa Llúcia amb tot el programa d'activitats.
Coordinat per en Jordi Montlló, hi podreu llegir en el capítol "Històries de la Fira", el seu article, "Els Germans Colomer, virtuosisme en suro"; per Laura Bosch, "La molsa: l'essència i el color del pessebre casolà"; d'en Josep Fornès, "Els pessebres del Museu Etnològic", de la Isabel Banal i en Josep Mañà, "L'artesania de figures de pessebre: extinció o revifament?", de Jordi Montlló i Laura Bosch, "Una mostra d'artesans de la Fira de Santa Llúcia participen en el 58 Saló Internacional de Santonniers d'Arles (França). Finalment dins la secció Crònica Gràfica de la Fira, iniciada l'any 2014, Jordi Montlló dona a conèixer uns fragments gràfics de la història de la Fira, que també forma part de la història col·lectiva de Barcelona i un esdeveniment clau per entendre el nostre Nadal.

Els membres de la Junta de la Fira de Santa Llúcia i el President de la Generalitat,
molt Honorable Artur Mas, un cop fet el lliurament del guardó al Firaire d'Honor
2015, enguany, la companyia Dagoll Dagom,. Foto: L. Bosch

Per últim, hi ha la pàgina dedicada als "Firaires d'honor 2015". Enguany, els guardonats han estat en Joan Llúis Bozzo, Anna Rosa Cisquella i Miquel Periel, els tres històrics socis de la companyia Dagoll Dagom. Un homenatge a aquests gegants del teatre que des de la seva fundació l'any 1974, ha posat en escena vint-i-set espectacles, que han configurat l'imaginari de diverses generacions. L'acte va tenir lloc el dia 11 de desembre.

45 ena Plantada del pessebre a Sant Mateu. 13 de desembre 2015.

Vuit del matí. Caminants de matinada amb els nens de l'Esplai Parroquial a punt per sortir cap a Sant Mateu. Foto: L. Bosch

Ja fa 45 anys que grans i petits ens retrobem sens falta, generació rera generació per pujar des de Premià de Mar fins a Sant Mateu a plantar el pessebre. 

Jordi Montlló ha dissenyat un petit opuscle, el primer d'un col·leccionable, on cada any hi haurà una fotografia del pessebre, amb una explicació breu de l'autor de les figures i/o el pessebre i el nom del capellà que ha oficiat la missa. Es preten que sigui una continuació al llibre que va sortir editat ara ha fet un any, amb l'objectiu de recopilar la història d'aquesta tradició des dels seus inicis l'any 1971. Els camins del pessebre. Can Gallemí 1971 - Sant Mateu 2014.

Aquest any 2015 l'autor de les figures i el pessebre ha estat en Francesc Bosch. Es tracta d'un pessebre realitzat amb poliestirè expandit i fusta. La coberta està realitzada amb teules, corprès per un pessebre que va veure al Salon International des Santonniers d'Arles (La Provença), on justament aquest any s'hi ha exposat una bona part dels seus pessebres de muntanya juntament amb figures d'en Joan Muñoz i d'en Jesús Manent.
Les figures de la Sagrada Família les ha fet a partir de dos pans de fang: un per l'infant i l'altre per Sant Josep i la Marededéu. Estan fetes a palillo amb fang sense coure, endurit amb cola. Tenen una lleugera capa de pintura de terres.
Jesús es troba entremig de les dues faldes, protegit i resguardat pels seus progenitors.
Hi ha un petit eriçó sortint d'un tronc, d'inspiració provençal.

A punt per iniciar la pujada cap a Sant Mateu. Foto: J. Montlló

Arribant al turó d'en Baldiri. Foto: J. Montlló

En Francesc Bosch amb el seu net portant el pessebre. Foto: J. Montlló

Darrers metres abans d'enfilar el corriol que menara als caminaires fins a l'ermita de Sant Mateu. Foto: J. Montlló

L'esmorzar tradicional. Des de fa anys col·laborant amb la Marató de TV3. Foto: J. Montlló

Preparant la cansalada amb el fogonet. Foto: J. Montlló

Esmorzant. Foto: J. Montlló

Preparant l'altar de campanya. Foto: J. Montlló

Preparant l'altar de campanya. Foto: J. Montlló

Començant la missa. Presideix Mossèn 

Després de la missa. Cantant les nadales tradicionals al voltant del pessebre. Foto: J. Montlló

Fotografia de grup abans de baixar de Sant Mateu. 

Jordi Montlló i Francesc Bosch, l'autor del pessebre a Sant
Mateu. Foto: L. Bosch

Un grupet de l'Esplai Parroquial esmorzant sota l'imponent
roure. Foto: J. Montlló