diumenge, 16 de setembre de 2018

HOMENATGE AL DOCTOR PERE CATÀ i VIDAL


El Col·lectiu el Bou i la Mula i l’Associació de Pessebristes de Barcelona us convidem a participar en l’acte d’homenatge al doctor Pere Catà i Vidal, que se celebrarà el proper divendres 5 d’octubre a l'antic monestir benedictí de Sant Pau del Camp (Carrer de Sant Pau, 101) de Barcelona.

L’acte començarà a les 7 del vespre, i es prega puntualitat. Es preveu una hora de durada. En acabat hi haurà un refrigeri.


Aquells que tingueu la intenció d’assistir-hi podeu confirmar la vostra participació als següents telèfons:

Jordi Montlló 676 259 583

Josep Porta 607 073 397


O en els següents correus electrònics:

jordimontllo@gmail.com  -  portasab@gmail.com


Localització:



diumenge, 1 de juliol de 2018

XAVIER MISERACHS TAMBÉ VA RETRATAR LA FIRA DE SANTA LLÚCIA DE BARCELONA

Una visita a la magnífica exposició sobre el fotògraf Xavier Miserachs "epíleg imprevist", organitzada per Fundació Catalunya La Pedrera, m'ha permès descobrir que també ell fou atret per aquesta fira nadalenca tan característica de Barcelona. Una fira per la que s'ha interessat molta gent, però es veu que no la suficient perquè l'Ajuntament de la ciutat consideri oportú dignificar-la. L'exposició es pot veure del 16 de març al 15 de juliol de 2018.



dilluns, 12 de febrer de 2018

HUGO VAN DER GOES: EL TRÍPTIC PORTINARI 1475

Amb aquest post començo una sèrie d'articles, que no pretén ser exhaustiva sinó indicativa, on analitzarem una sèrie d'obres d'art de la pintura i de l'escultura, relacionades amb les representacions pròpies de temàtica nadalenca. Focalitzaré en els personatges i escenes que el pessebrisme a trasmès i ens fixarem amb el llenguatge que utilitzen els autors per pintar o esculpir els seus protagonistes, els colors, les vestimentes, la posició...

L'objectiu és fer veure com d'equivocats anaven o van els defensors del verisme històric i l'orientalisme en els pessebres, causant a Catalunya del descrèdit del pessebre popular i de la quasi desaparició del paisatge català en els nostres pessebres. 

Aquí ho farem des d'un punt de vista artístic, deixant de banda els temes teològics, que seria un altre món. Si volem que el vessant artístic dels pessebres gaudeixi de la consideració social, cal fer-ho amb arguments tècnics, científics i artístics, i enterrant ideologies sectàries i empobridores.

El primer exemple triat és el tríptic Portinari, realitzat pel pintor flamenc Higo Van der Goes, al voltant de 1475.


El tema central és l'adoració dels pastors, però a la taula de l'esquerra hi veiem el viatge de Josep i Maria a Betlem per l'edicte del cens; i a la dreta l'arribada dels Reis.
Consideracions:
Primer.- realisme dels pastors i vestuari d'aquests d'acord amb l'època del quadre (s. XV). 
Segon.- el Nen Jesús nu a terra.
Tercer.- Elements simbòlics: les flors en primer terme i el blat. Les violetes segons simbologia de l'època eren sinònim d'humilitat i sumisió a la voluntat divina. Els lliris blancs fan referència a la puresa de la Mare de Déu, i els blaus al seu dolor. El blat és l'anticipació de la passió de Crist i l'Eucaristia, blat = a pa eucarístic; paral·lelisme entre el nen Jesús i les espigues. Betlem, en hebreu significa casa del pa. A l'Eucaristia, Jesús convertit en Pa, doneu-nos el Pa de cada dia....
Quart.- El color blau del mantell de la Mare de Déu és, com les flors, símbol del patiment i dolor.
Cinquè.- Sant Josep i la Mare de Déu separats i amb les mans adorant.
Sisè.- El bou i la mula treuen el cap darrera la columna.

Són només uns apunts. Per ampliar-ne la informació us recomano el llibre Rose-Marie i Rainer Hagen (2003). Los secretos de la obras de arte. Tomo 1, Madrid: Taschen, pp. 62-67. Hi trobareu una magnífica contextualització històrica del quadre, l'autor, qui el va encarregar, etc. 

Actualment es pot veure a la Galeria dels Uffizi a Florència.

dimarts, 23 de gener de 2018

ELS PESSEBRES DE LA PLAÇA SANT JAUME A DEBAT

Des de fa uns anys, els pessebres de la plaça Sant Jaume són motiu de controvèrsia. Per què? Tothom opina a les xarxes, que s'han convertit en un altaveu per a qualsevol mena d'individu. Són totes les opinions d'igual validesa? La pregunta ja és per ella mateixa políticament incorrecte. Però ho seré més dissabte vinent, a les 10 del matí, en el debat on compartiré taula amb el col·lega Dr. Enric Benavent.
Us convido a participar-hi i opinar. Si més no, no digueu que no us hem donat l'oportunitat. Sobretot als crítics; eh, pessebristes?



Projecte de l'autor del pessebre de la plaça Sant Jaume de 2017, Jordi Darder
Plasmació del projecte. Fotografia de Jordi Montlló

Destaco el detall de "la curiositat" perquè és el motor de la intel·ligència.
La curiositat ens fa plantejar preguntes i ens obliga a pensar.

dijous, 18 de gener de 2018

STAR TREK I ELS PESSEBRES DE CASTELLAR DEL VALLÈS

L’exposició de pessebres de Castellar d’aquest Nadal passat es titulava “Pessebres del món”. Cada diorama s’ inspirava en un paisatge diferent del món. L’atractiu de l’exposició d’enguany ha estat la gran varietat de paisatges, cultures i figures diferents representades als pessebres. També hi ha alguns reptes tecnològics. Com és el cas del pessebre que us vull presentar tot seguit i que em va emocionar moltíssim com a bon treky que soc. Aquí en teniu un video que m’ha passat el seu autor Joan Juni.




Fitxa técnica:
Cap a Betlem des de les estrelles
Nau futurista inspirada amb la nau INTERPRISE  de la sèrie STAR TREK. Els personatges de la sèrie, Kirk, Spock i companyía, comanden la nau i porten els tres reis a través de l’univers, seguint l’estrella d’orient, cap al planeta Terra, fins a Betlem.


Autors: Joan Juni i Carme Altayó
Figures: Carme Altayó
Video: Oriol Ustrell

dilluns, 8 de gener de 2018

FRANCE GALL A LA FIRA DE PESSEBRES DE SANTA LLÚCIA DE BARCELONA

Ahir vam conèixer la notícia de la mort de la cantant francesa France Gall. Volem fer-li el nostre petit homenatge perquè l'any 1970 va visitar la fira de pessebres de Santa Llúcia de Barcelona. 

Us adjunto la notícia que va sortir en El Correo Catalan, el 27 de desembre de 1970.



També adjunto enllaç de l'article de Le Monde:

http://www.lemonde.fr/disparitions/article/2018/01/07/la-chanteuse-france-gall-est-morte_5238465_3382.html


dijous, 21 de desembre de 2017

La Fira de Santa Llúcia de Barcelona al descobert gràcies a un estudi antropològic

Amb aquest títol podreu llegir un article sobre la Fira de Santa Llúcia a la pàgina 4 del diari Tribuna Maresme, número 330 del 21 de desembre 2017 a l'1 de febrer 2018.

A les fotografies, una vista general de la Fira feta des de l'Hotel Colon de Barcelona; en Josep Vidal a la parada que ja forma part del fons del Museu Etnològic de Barcelona i finalment una imatge del passadís de verd amb l'artista Carles Piera que treu el cap des de la seva parada.

La Fira de Santa Llúcia de Barcelona al descobert gràcies a un estudi antropològic. Diari Tribuna Maresme, núm. 330

Podeu llegir la totalitat del diari clicant el següent enllaç:

http://www.tribunamaresme.com/