divendres, 2 de novembre de 2018

Nou article sobre el pessebrisme català a la revista BELÉN 2018: Los obradores Lluch: tres décadas de belenismo en Barcelona (1931-1964)


Ja podeu consultar el meu article «Los obradores Lluch: tres décadas de belenismo en Barcelona (1931-1964)», publicat a la Revista BELÉN, número 36/2018. 
Per aquells que no la coneixeu, és la publicació que edita l'Asociación de Belenistas de Madrid, dirigida per Ángel Peña Martín.


Los-Obradores-Lluch-Tres-Decadas-de-Belenismo-en-Barcelona-1931-1964-Jordi-Montllo-Bolart



dijous, 18 d’octubre de 2018

LA MEVA PARTICIPACIÓ EN L'INVENTARI DEL PATRIMONI ETNOLÒGIC DE CATALUNYA

La Direcció General de Cultura Popular i Associacionisme ha posat a l'abast de tota la ciutadania l'inventari de patrimoni etnològic de Catalunya.

Hi trobareu: 


  • Recerques del programa de l'Inventari de Patrimoni Etnològic de Catalunya
  • Altres recerques becades per la Direcció General de Cultura Popular i Associacionisme Cultural
  • Construccions de pedra seca inventariades a la Wikipedra
  • Elements inventariats en el marc dels ajuts de l'Institut Ramon Muntaner
  • Inventari de gegants centenaris
  • Inventari de béns mobles relacius a immobles declarats BCIN en la categoria de zona d'interès etnològic
  • Elements reconeguts a la Llista Representativa del Patrimoni Cultural Immaterial de la UNESCO


Les fitxes que conté aquest catàleg s'han anat creant al llarg de més de 20 anys, quan les primeres recerques de l'Inventari de Patrimoni Etnològic de Catalunya van començar a donar els primers resultats.

La base de dades d'elements de patrimoni etnològic es va nodrint periòdicament de noves aportacions, que al seu torn s'aniran incorporant al cercador.

Ja es pot consultar en línia clicant en el següent enllaç:


http://cultura.gencat.cat/ca/departament/estructura_i_adreces/organismes/dgcpt/02_patrimoni_etnologic/inventari-del-patrimoni-etnologic/consultaIPEC/





És el fruit de molts anys de recerca que la Generalitat de Catalunya ha promogut amb subvencions, com petits incentius per a investigadors, com jo, o entitats com el Col·lectiu El Bou i la Mula, que hi hem posat el nostre petit gra de sorra.

Crec que tots plegats ens hem de felicitar i felicitar al personal de la Direcció general que ha anat fent una feina immensa de formigueta per aconseguir uns resultat tan magnífics com aquest. Una eina útil per al coneixement, difusió i gestió de part del nostre patrimoni. Amb l'esperança que algun dia puguem arribar a assolir cotes semblants a països com França.






A continuació us poso una fitxa de mostra i l'enllaç per si hi voleu navegar. Aquestes fitxes són elr esultat de la recerca que vam fer de la col·lecció de figures de pessebre de l'Associació de mataró i que la caixa Laietana va editar. 

La referència bibliogràfica és:


DRESAIRE, Albert i MONTLLÓ, Jordi (2010). Les nostres figures de pessebre. Una mirada al pessebrisme de Catalunya. Edita Caixa Laietana i Associació de Pessebristes de Mataró. Mataró, amb motiu de la 41 Trobada de Pessebristes de Catalunya i Balears ( fotografies de Jordi Montlló).



I l'enllaç és:

http://cultura.gencat.cat/ca/departament/estructura_i_adreces/organismes/dgcpt/02_patrimoni_etnologic/inventari-del-patrimoni-etnologic/consultaIPEC/index.html?coeli-widget=https%3A%2F%2Fapp.coeli.cat%2Fcoeli%2FIPEC%2Fwidgets.html%23%2Fwidgets%2Fca%2Fmicrosite%2Ff3e56042dda33fbed5b43644cc27454367defcf77011ce590cfe3e0e512e7182%2FIPEC%2FHeritageObject%2Fsearch%2F759f50a1-c9db-47ac-86ea-8bb7d6231e49%3F_k%3Dn2efme






A més a més, també vaig participar en l'elaboració de l'informe per declarar BCIN com a Zona d'Interès Etnològic les adoberies de Vic:





Enllaç:

http://cultura.gencat.cat/ca/departament/estructura_i_adreces/organismes/dgcpt/02_patrimoni_etnologic/03_proteccio/02_bcin/#bloc2



dimecres, 10 d’octubre de 2018

El món del pessebrisme català ret homenatge al Dr. Pere Catà i Vidal

El Col·lectiu de Recerca El Bou i la Mula amb el Dr. Pere Catà i la seva esposa Contxita.
Foto: L. Bosch

El passat divendres 5 d’octubre, el col·lectiu El Bou i la Mula i l’Associació de Pessebristes de Barcelona vam retre homenatge al doctor Pere Catà i Vidal, pessebrista, figuraire, soci i, sobretot, amic.

L’església de Sant Pau del Camp fou el marc escollit, on a més s’hi havia casat fa ja molts anys amb la Contxita. L’acollida dels responsables del centre fou magnífica. Una seixantena de persones del món del pessebrisme a Catalunya ens van acompanyar.


Mossèn Cabot, explicant breument la història d'aquest magnífic conjunt romànic.
Foto: L. Bosch

Mn. Cabot, rector de la parròquia i membre del col·lectiu de recerca des dels seus orígens explicà breument la història d’aquest conjunt romànic a tots els presents. Construït probablement abans de l'any 911, que és la data que figura a la làpida trobada al monestir i corresponent a la tomba de Guifré II i aqui se li atribueix la seva fundació. Es creu també que el comte va iniciar la construcció d'una església sobre les restes d'un antic edifici religiós i en ell hi va establir una comunitat de monjos benedictins. El monestir era fora de la protecció de les muralles de la ciutat, d'aquí el seu nom. Les excavacions arqueològiques que s'hi estan duent a terme tal vegada podran datar i corroborar definitavament els seus orígens.


El Bou i la Mula. Foto: L. Bosch

Acte seguit, el grup s'adreçà a l'interior de l'església, on Elisabet Bataller, al violí, i la Núria Puigbó al violoncel varen tocar les següents peces: Ària sonata de Leclair per violí i continu; Sonata VII de Corelli per violí i continu; Sonata VII d'Albertini per violí i continu i finalment l'Ària de Bach per violí i continu.



Elisabet Bataller al violí  i Núria Puigbó, a mà dreta, al violoncel. Foto: L. Bosch


Obrí l'acte l'Albert Dresaire membre del Bou i la Mula. Acte seguit, donà pas al també company del col·lectiu, Enric Benavent que explicà als presents  el procés d'inventari, catalogació i digitalització del Fons Catà, que consisteix en un recull de documents, diaris, revistes amb informació pessebrística, consultables a partir d'ara al web d'aquest col·lectiu.


Albert Dresaire presentant l'acte d'homenatge al Dr. Pere Catà. 
El Dr. Enric Benavent presentant el Fons Catà. 

Després, els presidents del les dues entitats, senyor Josep Porta per l'Associació de Pessebristes de Barcelona i el Dr. Jordi Montlló, pel Col·lectiu de Recerca, el Bou i la Mula, varen llegir els parlaments d'homenatge, en un silenci absolut i emotiu, que només es trencà pel llarg aplaudiment, mostra de reconeixement i estima per la trajectòria d'aquest gran humanista que és el Dr. Pere Catà, quan el senyor Josep Porta li feu lliurament de la medalla d'or de l'Associació de Pessebristes de Barcelona. Per part del Bou i la Mula, se li va fer lliurament d'un llibre editat per l'ocasió i a títol personal amb un recull fotogràfic dels moments més importants de la seva vida i obra, que els assistents varen poder gaudir a través d'un passi de PowerPoint.


Els presidents de les dues entitats, Jordi Montlló a l'esquerra, i Josep Porta a mà dreta.
Foto: L. Bosch
El president de l'Associació de Pessebristes de Barcelona fent lliurament de la medalla
d'or de l'entitat al Dr. Pere Catà. Foto: L. Bosch


El president de l'Associació de Pessebristes de Barcelona fent 
lliurament de la medalla d'or de l'entitat 
al Dr. Pere Catà. Foto: L. Bosch

El Dr. Catà, emocionat va adreçar unes paraules d'agraïment. Finalment, després de les mostres de simpatia i agraïment, els assistents van poder continuar la festa amb un refrigeri on no hi va faltar de res.


El Dr. Pere Catà rebent les mostres més afectuoses del públic i familiars. Foto. L. Bosch

Les diferents entitats amb el Dr. Catà. Foto: L. Bosch

Familiars i amics. Foto: L. Bosch

Familiars i amics. Foto: L. Bosch


Des del Col·lectiu El Bou i la Mula volem agraïr la complicitat de tota la família del Dr. Catà i especialment de la seva esposa, la senyora Contxita, que probablement en tindrà moltes per explicar!

Gràcies a la implicació de l'Associació de Pessebristes de Barcelona, a la Federació i a les diferents entitats pessebrístiques i evidentment a Mn. Cabot responsable d'aquest magnífic entorn que és l'església de Sant Pau del Camp.







HOMENATGE AL DOCTOR PERE CATÀ i VIDAL
5 d’Octubre de 2018
Sant Pau del Camp (Barcelona)

Benvinguts i moltes gràcies per compartir la proposta que des del Col·lectiu El Bou i la Mula i l’Associació de Pessebristes de Barcelona us vam fer per tal de fer justícia al doctor Pere Catà.

Perquè avui és un dia de justícia –però de la bona, no aquesta pantomima dels tribunals de la Meseta - . Avui toca fer compliments públics a un home que s’ho mereix. És bo que en alguns homenatges, la personat homenatjada també pugui escoltar aquests compliments i hi sigui present.

Segur que en alguna ocasió us heu sentit traïts, perquè heu descobert que un músic que admiràveu pel seu talent o una escriptora o un pintor o qualsevol artista que era un dels vostres preferits, tenia un comportament o una ideologia que no només no compartiu sinó que trobeu reprovable.

És molt freqüent i quan ens passa se’ns queda una mica la cara de dir i ara què? Pensem que una obra simfònica o un relat, una pintura o una escultura que ens emociona és perquè l’autor és una persona com nosaltres i que també ens hauria d’emocionar la seva vida. I sovint no és així.

En el cas que ens ocupa avui, la del doctor Pere Catà i Vidal és just tot el contrari. La seva personalitat captiva tant o més que la seva obra.

Recordo haver vist les primeres figures seves en uns diorames a Sant Vicenç de Montalt. De fet si em pregunteu que més vaig veure aquells dia no us ho sabria dir. Si una obra t’impacta ja ha aconseguit el 90% del seu objectiu. I ho va fer; em va impactar. De seguida vaig preguntar, de qui són aquestes figures? Del doctor Catà, em deien. I qui és el doctor Catà? On té el taller? D’on és? No res, no en ven, se les fa per ell, és molt gran, té la salut delicada (potser alguns que em deien això ja no hi són – i mira-te’l ell. Se’l veu prou eixerit). I pensar que això m’ho deien a finals dels anys 90.......

De tant en tant em vaig continuar trobant la seva obra. La meva perplexitat anava en augment. En primer lloc per la qualitat d’aquelles peces, després pels personatges per se, i finalment perquè eren com un  plat d’escudella en un dia fred d’hivern; que t’aviva l’esperit. Aquelles figures em tornaven la fe en el pessebrisme; hi havia vida més enllà dels Castells. I no em refereixo a la Marca Hispànica. Però poca vida, la veritat, doctor Catà.
Les seves obres eren com una menja preuada i escassa. Massa escassa pel meu gust. I penso, que molts compliments que li han fet han estat amb la boca petita i en la intimitat (com el català de l’Aznar). Per aquest motiu em reafirmo que l’acte d’avui és doblement merescut.

Encara vaig trigar molts anys en conèixe’l. De fet no ha estat fins el 4 de maig de 2012 i amb motiu de fer la meva tesi doctoral sobre la Fira de Santa Llúcia.
Com podia ser que un home tan menut, en una habitació tan “condensada”, pogués fer aquelles peces tan grans?

La clau són els seus ulls i les seves mans. Els ulls del Pere són vius, incisius i espurnegen sornegueria. Les mans semblen que hagin fet un pacte amb el dimoni per restar sempre joves. Les mans i els ulls es coordinen a la perfecció. El seu estil és molt peculiar, treballa el detall fins els límits, desglossa els músculs com si fes un estudi d’anatomia. Les figures tenen moviment, expressió, estan vives. Busca postures que aportin moviment, basades en la realitat, en personatges del carrer i capta l’instant precís on tots els músculs es troben tensionats per l’esforç del moment.

Ha fet un estudi en viu dels camells, per copsar cada moviment a l’ajupir-se i al aixecar-se; perquè els Reis és un dels seus temes preferits. Si Domènech Talarn tornés a néixer hauria de fixar-se en els camells del Pere.

Quan treballa una figura, comença per donar-li la forma del crani, després les òrbites i li afegeix els glòbuls oculars, el nas, les orelles i la boca i amb un pinzell moll, molt fi, va repassant fins donar-li l’expressió de la cara. Es poden distingir amb tot detall els ulls, la conjuntiva vermella, la pupil·la, les còrnies, l’escleròtica, les aletes del nas, si porta una piga inclús, les dents, no hi falta cap detall: “es veuen les fontanelles, o sigui les sutures dels ossos del cap. “hi ha moltes persones curtides, pescadors, gent així que ho tenen eh!”, diu i és veritat.

Alguns dels seus personatges no semblen figures de pessebre, sinó escenes costumistes d’un món imaginari de la cosmovisió del seu artista. Un amic psiquiatre un dia li va dir que reflectien angoixa. Ell assenteix amb escepticisme i sornegueria perquè per sobre de tot se sap creador i gaudeix de cada instant que la seva mà fa treballar el palillo.
Crec no equivocar-me si parlo per tots els aquí presents que li hem de donar les gràcies no només per fer-nos descobrir i gaudir de tot un món ple d’art i creació, aportant aire nou i “jove” al palestinià món dels pessebres catalans, sinó també per la seva generositat i humilitat en la manera de fer-ho.

Sempre serem deutors del seu art i de la seva persona.


Jordi Montlló Bolart
President del Col·lectiu El Bou i la Mula


diumenge, 16 de setembre de 2018

HOMENATGE AL DOCTOR PERE CATÀ i VIDAL


El Col·lectiu el Bou i la Mula i l’Associació de Pessebristes de Barcelona us convidem a participar en l’acte d’homenatge al doctor Pere Catà i Vidal, que se celebrarà el proper divendres 5 d’octubre a l'antic monestir benedictí de Sant Pau del Camp (Carrer de Sant Pau, 101) de Barcelona.

L’acte començarà a les 7 del vespre, i es prega puntualitat. Es preveu una hora de durada. En acabat hi haurà un refrigeri.


Aquells que tingueu la intenció d’assistir-hi podeu confirmar la vostra participació als següents telèfons:

Jordi Montlló 676 259 583

Josep Porta 607 073 397


O en els següents correus electrònics:

jordimontllo@gmail.com  -  portasab@gmail.com


Localització:



diumenge, 1 de juliol de 2018

XAVIER MISERACHS TAMBÉ VA RETRATAR LA FIRA DE SANTA LLÚCIA DE BARCELONA

Una visita a la magnífica exposició sobre el fotògraf Xavier Miserachs "epíleg imprevist", organitzada per Fundació Catalunya La Pedrera, m'ha permès descobrir que també ell fou atret per aquesta fira nadalenca tan característica de Barcelona. Una fira per la que s'ha interessat molta gent, però es veu que no la suficient perquè l'Ajuntament de la ciutat consideri oportú dignificar-la. L'exposició es pot veure del 16 de març al 15 de juliol de 2018.



dilluns, 12 de febrer de 2018

HUGO VAN DER GOES: EL TRÍPTIC PORTINARI 1475

Amb aquest post començo una sèrie d'articles, que no pretén ser exhaustiva sinó indicativa, on analitzarem una sèrie d'obres d'art de la pintura i de l'escultura, relacionades amb les representacions pròpies de temàtica nadalenca. Focalitzaré en els personatges i escenes que el pessebrisme a trasmès i ens fixarem amb el llenguatge que utilitzen els autors per pintar o esculpir els seus protagonistes, els colors, les vestimentes, la posició...

L'objectiu és fer veure com d'equivocats anaven o van els defensors del verisme històric i l'orientalisme en els pessebres, causant a Catalunya del descrèdit del pessebre popular i de la quasi desaparició del paisatge català en els nostres pessebres. 

Aquí ho farem des d'un punt de vista artístic, deixant de banda els temes teològics, que seria un altre món. Si volem que el vessant artístic dels pessebres gaudeixi de la consideració social, cal fer-ho amb arguments tècnics, científics i artístics, i enterrant ideologies sectàries i empobridores.

El primer exemple triat és el tríptic Portinari, realitzat pel pintor flamenc Higo Van der Goes, al voltant de 1475.


El tema central és l'adoració dels pastors, però a la taula de l'esquerra hi veiem el viatge de Josep i Maria a Betlem per l'edicte del cens; i a la dreta l'arribada dels Reis.
Consideracions:
Primer.- realisme dels pastors i vestuari d'aquests d'acord amb l'època del quadre (s. XV). 
Segon.- el Nen Jesús nu a terra.
Tercer.- Elements simbòlics: les flors en primer terme i el blat. Les violetes segons simbologia de l'època eren sinònim d'humilitat i sumisió a la voluntat divina. Els lliris blancs fan referència a la puresa de la Mare de Déu, i els blaus al seu dolor. El blat és l'anticipació de la passió de Crist i l'Eucaristia, blat = a pa eucarístic; paral·lelisme entre el nen Jesús i les espigues. Betlem, en hebreu significa casa del pa. A l'Eucaristia, Jesús convertit en Pa, doneu-nos el Pa de cada dia....
Quart.- El color blau del mantell de la Mare de Déu és, com les flors, símbol del patiment i dolor.
Cinquè.- Sant Josep i la Mare de Déu separats i amb les mans adorant.
Sisè.- El bou i la mula treuen el cap darrera la columna.

Són només uns apunts. Per ampliar-ne la informació us recomano el llibre Rose-Marie i Rainer Hagen (2003). Los secretos de la obras de arte. Tomo 1, Madrid: Taschen, pp. 62-67. Hi trobareu una magnífica contextualització històrica del quadre, l'autor, qui el va encarregar, etc. 

Actualment es pot veure a la Galeria dels Uffizi a Florència.

dimarts, 23 de gener de 2018

ELS PESSEBRES DE LA PLAÇA SANT JAUME A DEBAT

Des de fa uns anys, els pessebres de la plaça Sant Jaume són motiu de controvèrsia. Per què? Tothom opina a les xarxes, que s'han convertit en un altaveu per a qualsevol mena d'individu. Són totes les opinions d'igual validesa? La pregunta ja és per ella mateixa políticament incorrecte. Però ho seré més dissabte vinent, a les 10 del matí, en el debat on compartiré taula amb el col·lega Dr. Enric Benavent.
Us convido a participar-hi i opinar. Si més no, no digueu que no us hem donat l'oportunitat. Sobretot als crítics; eh, pessebristes?



Projecte de l'autor del pessebre de la plaça Sant Jaume de 2017, Jordi Darder
Plasmació del projecte. Fotografia de Jordi Montlló

Destaco el detall de "la curiositat" perquè és el motor de la intel·ligència.
La curiositat ens fa plantejar preguntes i ens obliga a pensar.