dimecres, 13 de desembre de 2017

Entrevista del Periódico

El dia que va sortir era de viatge. Fins ara no he pogut penjar-la per qui no l'hagués pogut llegir.



dilluns, 11 de desembre de 2017

Salvatore De Francesco artista convidat del Salon des Santonniers d'Orange

L'edició de 2017 del Saló des Santonniers d'Orange, la 9ª, ha convidat a l'artista napolità Salvatore De Francesco.


 Salvatore amb el que vam coincidir en el Congrés de Sitges, l'any 2013, ens explica els projectes de futur immediat molt vinculats al Salon d'Arles. I de moment no puc dir res més....


Aquesta és una de les peces que tenia a la seva parada: una magnífica interpretació del personatge de la filadora.
Salvatore De Francesco és un napolità amb una destresa per treballar el fang que el fan únic en el panorama pessebrísitic europeu. Totes les seves peces són a palillo. Les més petites tenen 3 cm. A Catalunya en podeu trobar a la parada d'en Carles (a la fira de Mataró).

dimarts, 28 de novembre de 2017

ACTIVITAT RECOMANADA: CONFERÈNCIA SOBRE LA FIRA DE SANTA LLÚCIA: 14 DE DESEMBRE DE 2017

Coneixeu la Fira de Santa Llúcia? La fira de Santa Llúcia que vosaltres us imagineu, existeix de veritat o és una il·lusió nostàlgica del vostre passat? Sempre ha estat igual la fira? Tot això i més ho discutirem plegats, si voleu venir:



Dijous 14 a les 20.00 h exposaré les conclusions de cinc anys de recerca sobre la Fira de Santa Llúcia, convidat per l'Associació de Festes de la Plaça Nova, Comissió de festes de Sant Roc de Barcelona.

Em trobareu a la Casa dels Entremesos (Pl. de les Beates, 2).

diumenge, 26 de novembre de 2017

La fira de Santa Llúcia que ens imaginem, ha desaparegut

https://www.tornaveu.cat/article/12145/jordi-montllo-la-fira-de-santa-llucia-que
-ens-imaginem-ha-desaparegut

Amb aquest titular, Àlvar Andrés obra l'entrevista que ha fet a Jordi Montlló arrel de la lectura de la seva tesi doctoral. L'entrevista ha estat publicada al Butlletí TORNAVEU, Associacionisme i Cultura, corresponent al dijous 23 de novembre de 2017, que edita l'Ens de l'Associacionisme Cultural Català.

Per llegir-ne més, cliqueu el següent enllaç:

Tornaveu: La fira de Santa Llúcia que ens imaginem, ha desaparegut

Jordi Montlló durant l'entrevista a la seu de l'entitat. Foto: Àlvar Andrés.

dissabte, 25 de novembre de 2017

L'Association Les Ravis de la Crèche publica a la seva GAZETTE DU RAVI, un article parlant sobre mi.

Amb el títol, Une nouvelle thèse de doctorat sur le monde des santons, cette fois-ci à Barcelone, l'Associació de recerca francesa sobre els santons, amb seu a Calvisson i amb qui treballem estretament, des del Col·lectiu El Bou i la Mula  ha publicat un article que parla de la meva tesi doctoral, fent-se ressó de la defensa de la meva tesi doctoral el passat mes de juliol, a la Universitat de Barcelona.
L'any passat, el president de l'associació, Jean-Louis Sabatier, acompanyat per Françoise Delesty i altres membres del col·lectiu van visitar-nos. Podreu trobar en aquest bloc més informació de la seva estada. 

Per llegir l'article i d'altres, podeu entrar clicant el següent enllaç:

Une nouvelle thèse de doctorat sur le monde des santons, cette fois-ci à Barcelone

divendres, 24 de novembre de 2017

HE PUBLICAT UN NOU ARTICLE A LA REVISTA BELEN 2017: LA BATALLA DEL PESEBRE EN CATALUÑA

La batalla del pesebre en Cataluña. Revista Belén, 35_2017La revitsa Belen de Madrid, edita per la Asociación de Belenistas de Madrid i coordinada per Angel Peña, ha tingut l'amabilitat de publicar-me per segon any sonsecutiu un article.

Aquest article és fruit de la meva recerca doctoral i penso que aclareix molts aspectes de la situació actual del pessebrisme a Catalunya.

Els que estigueu interessats en llegir aquest article podeu clicar el següent enllaç:

La batalla del pesebre en Cataluña. Belén, núm. 35-2017


dijous, 23 de novembre de 2017

Joan Miró i les figuretes de pessebre a la Fundació Miró.

Ahir, dimecres 22 de novembre, vaig assistir a la inauguració de la Nadala 2017 de la Fundació Joan Miró.

Aquest cop, l'artista convidat va ser l'amic i col·laborador del Col·lectiu El Bou i la Mula, Josep Mañà, professor de l'Escola Massana de Barcelona i  estudiós incansable de l'art, el disseny i l'etnografia. 

Nadala de Josep Mañà a la Fundació Miró. Representació al·legòrica de diferents quadres de la primera etapa de Joan Miró.
 Foto: Laura Bosch


També és autor del llibre i de l'exposició Fent camí per la molsa: les figures del pessebre popular.

Text: Josep Mañà

Les figuretes de pessebre o pastorets, com les anomenen a Mallorca, foren per a Joan Miró un món proper i vivencial, ja que, en temps de la seva infantesa, la tradicional fira de Santa Llúcia ocupava part de la plaça de Sant Jaume, a tocar del seu domicili del passatge del Crèdit.

Modelades i pintades de manera personal per cada artesà, l'expressió peculiar i les qualitats plàstiques d'aquestes figures no deixaren indiferent Joan Miró. Tant cert és que le sprengué com a model, tal com explica en una de les seves notes: "Usar en algun indret de la pintura el ripolin [tipus d'esmalt molt utilitzat per Miró] més brillant perquè constrasti amb el mat, com en les figuretes del pessebre, que hi ha colors a la cola i en altres llocs molt brillants".

Jordi Montlló amb l'amic Josep Mañà. Foto: Laura Bosch

Com a creador d'un univers plàstic generat a partir del real, com fan els pessebristes, el poeta J.V. Foix relacionà la manera de fer d'aquest artista amb el pessebrisme i, en un dels seus escrits dedicats al pintor (La Publicitat, 1918), s'hi referí amb aquest títol: "En Joan Miró o el pessebrista astral".

La instal·lació Joan Miró i les figuretes de pessebre mostra i posa en el seu context una de les representacions iconogràfiques més característiques dels costums i les tradicions del Nadal a Catalunya i a les Illes Balears.

Jordi Montlló xerrant amb l'artista Perejaume. Foto: Laura Bosch

Aquestta escenificació vol fer palès l'afecte que Joan Miró tenia per aqueta imatgeria, que formava part del repertori d'objectes d'art popular que recopilava i que li serví d'inspiració per a diverses obres.

Les imatges fotogràfiques de Joaquim Gomis, gran amic de l'artista i documentalista de la seva obra, són un testimoni bell i fidedigne de l'interès i l'estima que Joan Miró tenia per les expressions artístiques de la cultura popular.

Jordi Montlló parlant amb en Jordi Arruga, membre fundador de l'Associació Amics del Caganer i col·laborador del Col·lectiu
del Bou i la Mula. Foto: Laura Bosch





Nadala 2017 de Josep Mañà. Foto: Laura Bosch

Nadala 2017 de Josep Mañà. Foto: Laura Bosch


A Joan Miró li agradava envoltar-se d'objectes d'artesania i d'art popular.
De la vitrina on els guardava en deia "La Pinacoteca". Foto: Joaquim Gomis