dimarts, 9 d’octubre del 2012

He estat finalista d'un concurs literari amb un conte de temàtica pessebrista dedicat a l'Home de la neu.

Amb el conte titolat L'herbolari, em vaig presentar al 4t concurs de contes infantils "Contes que compten" que organitza la biblioteca municipal de La Seu d'Urgell conjuntament amb RàdioSeu (a través del programa 'El bagul de contes') i el Consell Comarcal de l'Alt Urgell.


El passat 2 de juny es va fer el repartiment de premis a la seu de la biblioteca Sant Agustí. S'hi van presentar 76 contes destinats al públic infantil en un total de cinc categories. En la categoria A (10-11 anys), el guanyador va ser Ricard Lobo, amb Les aventures d'en Pit Roig. El segon premi es va atorgar a Andreu Vilaró, de la Seu d'Urgell, amb el conte La gran idea de la Clara.

Pel que fa a la categoria B (12-13 anys), la guanyadora va ser la urgellenca Mariona Arnau, amb Comença l'aventura, seguida de Mariona Gelabert, de Mediona (Alt Penedès), que va presentar el conte La Mona. Georgina Isla, també de la Seu, aconseguí un accèssit amb En Dani i les lletres.

Les categories C (14-15 anys) i D (16-17 anys) han quedat desertes, mentre que en la categoria E (a partir de 18 anys) la guanyadora ha estat Sílvia Romero, amb el conte Mar i Cel. El segon premi ha estat per a L'home de la neu, de Jordi Montlló, de Premià de Mar, i l'accèssit per a Pepita Clop, de la Seu, amb Sí, sóc vell. I què?.
Podeu escoltar els contes els dilluns a les 18'00 h. per radio Seu
http://www.radioseu.cat

divendres, 7 de setembre del 2012

Un nou membre a la meva col·lecció

Estic molt content per la nova incorporació d'aquesta figura a la meva collecció i volia compartir aquesta alegria amb vosaltres. Aquesta es fonamenta en diversos motius: primerament perquè es tracta d'un home de la neu o herbolari, com a mi m'agrada de dir, i que amb aquest nom he escrit un conte que ha estat finalista d'un concurs literari a la Seu d'Urgell; també perquè es tracta d'una figura a palillo d'un jove artista, Eloi Romañà, que tot just comença en aquest món tan complicat a casa nostra; però sobretot, perquè es tracta d'un regal d'un bon amic i company pessebrista.
Gràcies Toni.

Fitxa tècnica:
Núm. inventari: pendent
Autor: Eloi Romañà Muniesa
Lloc: Mataró
Nom: Home de la neu o herbolari
Mides: 12 cm d'alt.
Matèria i tècnica: terracota a palillo i pintat a mà amb acrílics.
data: setembre de 2012

dimarts, 13 de març del 2012

La Fira de Santa Llúcia a la Universitat

Benvolguts amics pessebristes i blogaires, em plau i "es motivo de orgullo y satisfacción" comunicar-vos que l'estudi de la Fira de Santa Llúcia de Barcelona, que havia iniciat des de feia un temps i amb l'aval del Museu Etnològic de Barcelona, es desenvoluparà com a Tesi doctoral dins el programa d'Estudis Avançats en Antropologia Social de la Universitat de Barcelona. La directora de la Tesi serà la Dra. Josefina Roma.
A part de les entrevistes a firaires que ja he començat, m'interessa qualsevol documentació gràfica o escrita referent a la Fira. Compto amb la vostra col·laboració que podeu fer des d'aquest mateix bloc. Em podeu fer arribar la vostra experiència a la Fira, els vostres records, anècdotes, la visita amb els pares, aquella parada que sempre hi anàveu i ja no hi és....

Foto: Arxiu Pérez de Rozas de La Vanguardia, 1953.

divendres, 10 de febrer del 2012

TEMPS CELESTIAL i PESSEBRES

Avui he tingut la oportunitat i el goig, gràcies al bon amic Toni Dorda, de conèixer en persona la Germana Carmel, i comprovar de primera mà que tot allò que s'havia escrit sobre ella és cert. D'aquesta manera he pogut adquirir per primer cop obra seva per la meva petita col·lecció.

Quan portàvem una estona xerrant, he assenyalat sorprès que havia llegit en una entrevista que li havien fet com destacaven el seu accent mallorquí, que jo encara no havia sentit. Ah és que no tenia el xip posat, cap problema - em diu - i continua la conversa en mallorquí. Ara sí; tot al seu lloc. El parlar forma part de les persones i de la terra que les alimenta. La Germana Carmel és mallorquina, de pares catalans però mallorquina. Es va criar a Mallorca i no va venir a Catalunya fins l'any 1993, quan en tenia 39. La seva obra també és un reflex de la seva terra; nins, alots, pagesos, gent del camp, d'un paisatge rural que treballa de sol a sol, gent humil del poble. Com el fang que no és un material noble, però és del que estem fets els homes. Però la seva obra no és un terròs inert, sinó figures amb vida, espontànies, de traç ràpid, sense polir, com les vinyes de Binissalem (Mallorca) que veia treballar des del seu convent primigeni. Les figures de la Germana Carmel no estan fetes amb el temps dels homes, al Convent de les Carmelites - descalces -  de Mataró els rellotges marquen maitines i nones enlloc de tres quarts de quinze. Les mans treballen al ritme que marca l'espiritualitat i al servei de l'obra de Deu. En el seu pessebre, com al Regne dels cels, tothom hi té cabuda.

Gràcies germana per compartir amb en Toni i amb mi una mica d'aquest temps celestial i esperem ser dignes dipositaris de la teva obra.

Aquí teniu les peces que a partir d'avui formen part de la meva família: un nin i el seu pare vestits com ho podrien fer gent de Binissalem (Mallorca), recolzats en una paret de pedra seca d'una vinya. El seu pare li explica que ha de respectar la terra i cuidar-la com un ésser viu perquè d'ella en depèn el seu futur i que qui maltracta la terra no pot guanyar-se el cel.

divendres, 20 de gener del 2012

CLAUSURA DEL 54è SALÓ INTERNACIONAL DE SANTONS D'ARLES

S'ha clausurat la 54ª edició del saló de santons d'Arles. L'heu visitat alguna vegada? Val la pena. Sobre la extraordinària superioritat del món dels santons sobre el pessebrisme a Catalunya no em cansaré mai de parlar; i si ho faig, no és per fer la punyeta o per esnobisme o per ser d'aquells que pensen que qualsevol cosa de fora és milor que el que tenim a casa. Precisament és per tot el contrari, perquè m'estimo la meva terra, la meva trista, pobra i dissortada pàtria, per que la vull millorar, perquè la meva filla visqui en una Catalunya més rica culturalment, socialment i políticament, perquè no m'agraden els xovinismes, ni la gent que es mira el melic tot el dia, ni la gent que es pensa que no els poden ensenyar res, que ja ho saben tot. Tampoc m'agrada la mediocritat, ni la cultura de la queixa, ni la manca d'idees. No m'agraden les persones o entitats que ho volen acaparar tot, que no són capaços d'incorporar idees d'altres. Quan els que vivien aquí eren els ibers i van conèixer grecs i fenicis, van incorporar avenços tecnològics i socials nous, també es va incorporar la cultura romana, que alhora havia adquirit molts coneixements dels grecs. Dels musulmans també en vam aprendre coses i així successivament. Que ens pensem, potser, que ja ho sabem tot? I un be negre.
Si voleu saber més coses d'aquesta noticia podeu clicar en aquest mateix bloc, a la columna de l'esquerra el bloc del Saló d'Arles. Tingueu en compte que en aquest acte, entre d'altres hi havia l'alcalde d'rles, bien sur, i el diputat de la regió PACA (Provence - Alps - Cote d'Azur).

divendres, 13 de gener del 2012

Felicitació Nadal 2011

En aquest bloc també penjaré les felicitacions que cada any faig per Nadal. El leiv motif principal és una figura de la meva col·lecció. També intento vincular-la amb algun tema d'actualitat d'aquell any, de vegades personal. Les fotografies i el disseny són meus, amb l'inestimable col·laboració de l'amic Santi. Fa quatre anys que les faig, però de moment, poso la d'aquest Nadal. Les altres ja les aniré penjant.


dijous, 12 de gener del 2012

El meu pessebre "Epifania ajornada"

“Epifania ajornada” neix en el moment en que l’Estat d’Israel, en una nova mostra d’impunitat moral, decideix crear visualment el que de fet ja era Palestina: un macro camp de refugiats / concentració. Des d’aquell any cada 25 de desembre, quan Jesús neix a Betlem (Palestina) no pot “mostrar-se al món” perquè un mur, un nou mur de la vergonya, impedeix que els de fora entrin i els de dins surtin. Per tant, els Reis mags, que són la representació de tota la humanitat ( en versió continents o en versió edats de l’home/dona, com preferiu), no podran retre homenatge al Salvador. Des de llavors el Missatge de Jesús ha quedat segrestat per un estat que fa cas omís de totes les convencions internacionals sobre drets humans.
Aquest pessebre es va exposar el nadal de 2010 a castellar del Vallès, en el marc d'una exposició dedicada als nous llenguatges en el pessebre. També va sortir a TV3 en el programa Signes dels temps.