dimarts, 31 de desembre del 2019

Quadern de bitàcola: 29 de desembre de 2019. Visita als Amics del Pessebre del Baix Empordà a Mont-ras.


Mont-ras, al Baix Empordà, és un pou de sorpreses. Enguany, sota el leitmotiv de les dites i refranys relacionades amb el període nadalenc.

La visita, en val la pena. Fem el recorregut de la mà d’un dels seus impulsors, el president de la Federació Catalana de Pessebristes, l’Albert Català. Només entrar, a l’interior de la Sala Polivalent del poble, una exposició de pessebres de taula, dels quals, a més dels tradicionals de molsa i suro, cal destacar-ne el de les escoles, fet de pa en totes les seves variants; al costat, les muntanyes de Montserrat amb el monestir realitzat amb objectes reciclats, on no hi manca el cremallera. Un altre que us aconsello d’anar-lo a veure és el realitzat per en Ramon Serra i la Maria Gràcia Artigas, amb en Bel, en Jordi i en Martí com a col·laboradors. Sota el refrany extret de la cançó popular, “Ara ve Nadal”: “Per Nadal, matarem el gall i a la tia Pepa li’n darem un tall” . I justament, el paisatge, realitzat totalment amb escuma de poliuretà, i figures de la Pepa Pessebres, ens transporta a un món totalment naïf. Els colors, els detalls fan que en veure’l ens sentim transportats a un conte del qual no en voldríem sortir.


Pessebre realitzat pels nens de l'escola de Mont-ras, fet amb pa.
Foto: L. Bosch


Montserrat. Reciclat. Foto: L. Bosch


Per Nadal, matarem el gall i a la tia Pepa li’n darem un tall.
Pessebre de Ramon Serra i Maria Gràcia, Bel, Jordi i Martí.
Foto: L. Bosch


Per Nadal, matarem el gall i a la tia Pepa li’n darem un tall.
Pessebre de Ramon Serra i Maria Gràcia, Bel, Jordi i Martí.
Foto: L. Bosch

Després d’aquest tast, l’Albert ens ha guiat en la visita dels diorames. El que més ens ha sorprès és l’èxit de participació, sobretot perquè els pessebristes de Mont-ras ja fa temps han comprès, que perquè una tradició perduri, cal saber-la transmetre, amb paciència i il·lusió. I això és justament el que ha succeït. El seu èxit està fonamentat en la creació d’una escola de pessebrisme on els més experimentats guien i ensenyen a crear diorames com una disciplina artística. 

Si hi aneu, en trobareu de molts tipus. Des del paisatge més clàssic amb figura hebraica, als anomenats “nous llenguatges”, com és el que ha creat el propi Albert Català sota el títol “Desnonats. La Mieke observant”. Les figures són de l’Amadeu Anglada i la Montse Santander i acompanya el diorama el refrany “De fora vingueren i de casa ens tragueren”.



Albert Català i Jordi Montlló.
Foto: L. Bosch



“Desnonats. La Mieke observant”. Figures: l’Amadeu Anglada i Montse Santander. 
Acompanya el diorama el refrany “De fora vingueren i de casa ens tragueren”
Foto: L. Bosch



"Buscant Exiliats". Autor: Pau Estanyol. Escola de Pessebrisme
Refrany: "Van les lleis per on volen els reis"
Foto: L. Bosch




Un altre exemple de l'Escola de Pessebrisme de Mont-ras.
Foto: L. Bosch



En un altre àmbit hem pogut gaudir d'una col·lecció de divuit diorames oferts a 

l'Associació de la qual n'és membre, l'Àngel Romero Ullastres (Barcelona, 

1940).

Us en deixo la ressenya que han fet d'ell l'Associació:

Amb 6 anys la família es va traslladar a Palamós. És membre fundador de la desapareguda "Associació de Pessebristes de Palamós". Avui forma part de la Junta de l'Associació d'Amics del Pessebre del Baix Empordà, i en els darrers anys ha portat els Cursets de Pessebrisme infantil que s'imparteixen a Mont-ras.

El seu entusiasme pels pessebres ve de lluny. De petit, amb el seu germà Antoni, sis anys més gran, feien pessebres tant populars com diorames. Inicialment junts i més endavant cadascú pel seu compte. Treballa amb escaiola, fusta, pedra i últimament ha incorporat el porespan.

Els diorames exposats tracten temes bíblics: El Somni de Josep; Casament;Jesús amb els doctors de la Llei; El taller de Natzaret...

Ha presentat alguns treballs a concursos, essent guanyador del primer premi l'any 1958 i posteriorment en els anys 1990 a 1998, en la categoria de Diorames del concurs celebrat a Palamós. També ha participat en múltiples exposicions arreu de Catalunya. L'any 2007 va exposar la seva col·lecció a Palamós i d'ençà a diferents poblacions de la comarca: Palafrugell, Sant Feliu de Guíxols, Begur, Castell d'Aro, Calonge, Torroella de Montgrí i fora d'ella a  Castelldefels.


Mont-ras és un dels pobles que participa en la Nit dels pessebres, amb un gran èxit d’assistència.




dilluns, 30 de desembre del 2019

Vint anys del Col·lectiu El Bou i la Mula a la revista "Naixement" de la Federació Catalana de Pessebristes



Aprofitant que el Col·lectiu d'Opinió, Recerca i Difusió del Pessebre, El Bou i la Mula celebra el seu vintè aniversari, com a soci fundador i actual president, en nom dels meus companys i propi volem compartir amb vosaltres la nostra alegria i, perquè no, alguna reflexió sobre el quan, el per què i el com de tot plegat. El lloc més indicat per fer-ho no podia ser altre que la revista NAIXEMENT, portaveu de la Federació Catalana de Pessebristes.
Raó de més perquè enguany la revista, compleix deu anys d'ençà Josep Porta, aleshores president, sota la direcció de l'Andreu Coll varen posar en marxa aquesta revista.

Una publicació que no pot faltar a la prestatgeria de qualsevol persona que visqui el pessebre. A més de la salutació del president, Albert Català i Pou i de la Consellera de Cultura, Mairàngela Vilallonga, hi podreu llegir interessants articles dedicat a Gabriel Romagosa i Móra, pessebrista i figuraire de Francesc Villegas; l'entrevista al figuraire Toni Pruna. Una vida dedicada a honorar l'obra d'en Lluís Carratalà, de Jordi Condal i Núria Garcia; El desembre congelat. De cançó revolucionària francesa a Nadala catalana, per la Dra. Glòria Ballús; El naixement de Jesús a Betlem i el cens, d'Armand Puig; la Inauguració del Museu de Montblanc i la Presentació del llibre Germans Castells, de Ramon Albornà, els 40 anys de Pessebrisme a Ripollet, de Pere Padró; Jordi Pi, l'impressionista del pessebre, de Núria Garcia i el Bou i la Mula, 20 anys de passió pel pessebrisme. Al final de l'edició trobareu l'apartat dedicat a Coses que han passat i un article dedicat a Jordi Pi i Vila (1928-2003)

Us deixo amb l'enllaç que us permetrà llegir l'article complert que porta per títol: "El bou i la mula; Vint anys de passió pel pessebrisme".




diumenge, 29 de desembre del 2019

75 anys de l'Agrupació de Pessebristes de Castellterçol


Com mana la tradició, per Sant Esteve, hem anat a visitar pessebres i diorames. 
Enguany, a més de Palau-solità i Plegamans, he volgut veure els diorames de l'Agrupació de Pessebristes de Castellterçol, coincidint amb el 75 any de la seva existència.

Va néixer l'any 1944 de la mà de la Vocalia de Cultura de la Junta Parroquial d'Acció Catòlica, que creà l'Agrupació de Pessebristes Parroquial

Des de l'any 2001 fan cursos de pessebrisme.

Us deixo amb algunes imatges d'un diorama amb figures realitzades pel pessebrista i figurista Josep Vives, de 84 anys que aquest any ha introduït un nou personage molt conegut del poble: el fuster, Lluís Plans







Diorama d'Ignasi Fargas. Figures: Josep Vives
Foto: Jordi Montlló


Figures: Josep Vives
Foto: Jordi Montlló


El personatge de les ulleres és el fuster del poble, Lluís Plans.
Figures: Josep Vives
Foto: Jordi Montlló


Figures: Josep Vives
Foto: Jordi Montlló














dissabte, 28 de desembre del 2019

Per Sant Esteve, visita a la 37a Mostra de pessebres, diorames i fragments de Palau-solità i Plegamans


Avui dia de Sant Esteve, quin dia millor per anar a visitar pessebres i diorames?

Si aneu a Palau-solità i Plegamans, atureu-vos a la masia de can Malla, on l'Associació pessebrisa, organitza anualment una exposició de pessebres.

De tots els que he pogut veure, voldria
destacar el diorama que porta per títol: "2000 ANYS  DESPRÉS SEGUIM FUGINT DE LA BARBÀRIE"
Autor: Pedro Fenollar. 
Figures: Montserrat Ribes.


Alguns, o molts, dirien que es tracta d’un pessebre reivindicatiu. I jo pregunto, pot existir un pessebre que no sigui reivindicatiu?. Què hi ha més revolucionari que la salvació de l’Home a través del naixement del Messies? És un missatge tant reivindicatiu que ni avui en dia s’entén.
Per tant, anomenar o qualificar un pessebre de reivindicatiu és reiteratiu. Potser caldria especificar que el missatge s’ha actualitzat, però continua sent el mateix. La Bona Nova és pels oprimits. I al pas que anem cada cop n’hi ha més d’aquests.


2000 ANYS DESPRÉS SEGUIM FUGINT DE LA BARBÀRIE.
Autor: Pedro Fenollar. Figures: Montserrat Ribes.
Foto: Jordi Montlló


No us deixeu perdre el diorama mòbil dedicat al personatge de còmic Massagran, en homenatge al guionista, novel·lista, autor teatral i traductor palauenc Ramon Folch i Camarasa, que va morir fa uns mesos.

Ja quan marxava, ha cridat la meva atenció un pessebre que enguany té molt d'èxit entre la quitxalla:


"Juga amb nosaltres tot fent un pessebre". 
Foto: Jordi Montlló

dijous, 26 de desembre del 2019

Banksy plagia a Jordi Montlló?




Epifania ajornada o La cicatriu de Betlem



La cicatriu de Betlem. Banksy 2019
Foto: Insagram de Banksy


Abans d'ahir al matí a TV3, vaig veure sorprès aquest pessebre realitzat per l'artista britànic Banksy.

Porta per títol "La cicatriu de Betlem"

En ell s'hi representa el mur israelià de Cisjordània. L'estel d'Orient es representa simbòlicament a partir d'un orifici provocat per l'impacte d'un projectil, en el mateix mur. Al dessota, hi ha la representació tradicional de la Nativitat.

En el mur, de manera gairebé imperceptible es poden llegir en francès, "paix" i en anglès "love".

El pessebre està exposat  al Walled-Olf Hotel de Betlem, a la Cisjordània ocupada per Israel.


El pessebre de Banksy recorda estretament el que jo mateix vaig fer l'any 2005. La semblança és extraordinària. El més trist de tot això i des d'aquí obro un espai de reflexió és que han passat catorze anys i res ha canviat.


L'Epifania ajornada. Jordi Montlló 2005
Foto: Jordi Montlló

Epifania ajornada

L’Epifania és la festa per la qual el  Fill de Déu es presenta al món, per això els mags simbolitzen els continents coneguts a l’època o les tres edats de l’home. Perquè és nat per a tothom.
Amb aquest pesebre es vol posar de manifest que l’aixecament del mur de Palestina suposa un atemptat contra la humanitta perquè impedeix que els mags puguin arribar a Betlem i, per tant, aquesta humanitat a la que representen es queda sense la Bona Nova del Naixement.
És un crim contra el Nadal perquè Déu es va fer home en terres palestines.

dimarts, 24 de desembre del 2019

L'oníric món del Dr. Pere Catà a Ràdio Santvi

Us deixo amb una entrevista que fa uns dies, amb motiu de l'exposició "L'oníric món del Dr. Pere Catà", 
comissariada per Ferran Manau, Laura Bosch i jo mateix, em van fer des de Ràdio Santvi. 


D'esquerra a dreta: Ferran Manau, Dr. Pere Catà i Jordi Montlló.
Fotografia Francesc Bosch













dilluns, 16 de desembre del 2019

49 Plantada del pessebre a Sant Mateu


Foto de grup realitzada a la Plaça Nova. Foto Francesc Bosch. 

Enguany, hem pujat a Sant Mateu per celebrar la 49 Planta del pessebre. Malgrat un matí fresc, el bon temps ens ha acompanyat i el paisatge era de somni. El vent d'aquests darrers dies ens permetien unes vistes extraordinàries cap els Pirineus ben nevats i el Montseny.

Per aquest any 2019, com ja ha esdevingut tradició, l'autor de les figures i del pessebre ha estat en Francesc Bosch, membre dels Amics de l'Art Pessebrístic de Premià de Mar. La missa de campanya ha estat oficiada pel Bisbe auxiliar, Toni Vadell.

Es tracta d'un pessebre realitzat amb poliestirè expandit i fusta. 
Les figures de la Sagrada Família estan fetes a partir de dos pans de fang. Estan executades a palillo amb fang sense cola, endurit amb cola.
La Mare de Déu està arrupida, damunt d'un jaç de palla amb l'infant Jesús ben cotxat entre els seus braços. Sant Josep, ajagut al darrera l'envolta amb els seus braços.

Plaça Nova. Preparant per posar el pessebre abans d'iniciar camí cap a l'ermita de
Sant Mateu. Foto Jordi Montlló


Plaça Nova. Preparant per posar el pessebre abans d'iniciar camí cap a l'ermita 
de Sant Mateu. Foto Jordi Montlló


 Foto Jordi Montlló



Foto Jordi Montlló


 Foto Jordi Montlló



 Foto Jordi Montlló



Foto Jordi Montlló

 Foto Jordi Montlló



 Foto Jordi Montlló


 A mà esquerra, el Bisbe Auxiliar, sr. Toni Vadell, i al seu costat l'autor
del pessebre, sr. Francesc Bosch. Foto Jordi Montlló


Foto Jordi Montlló


 Foto Jordi Montlló


 Foto Jordi Montlló


Per clausurar la 49 edició, una cantada de nadales. Foto Jordi Montlló

divendres, 13 de desembre del 2019

L'oníric món del dr. Pere Catà, al Butlletí de l'Associació de Pessebristes de Mataró, número 18 - 2019


A la pàgina 4 i 5 del Butlletí podreu llegir un article escrit per la Laura Bosch amb motiu de l'exposició "L'oníric món del dr. Pere Catà", que ella prefereix anomenar-lo com " el Dalí del pessebrisme".


Accedeix a l'article:

https://es.scribd.com/document/439676641/L-oniric-mon-del-dr-Pere-Cata


divendres, 6 de desembre del 2019

INAUGURADA L'EXPOSICIÓ EN HOMENATGE AL DR. PERE CATÀ AL MUSEU-ARXIU DE LLAVANERES

El Dr. Pere Catà, dedicant unes paraules al llibre de
signatures del Museu Arxiu de Sant Andreu de
Llavaneres. Foto: Laura Bosch


Acte inaugural. Foto: Marta Loire

Acte inaugural. Foto: Francesc Bosch


Acte inaugural. Foto: Francesc Bosch


Acte inaugural. Foto: Francesc Bosch


Acte inaugural. Foto: Francesc Bosch


Acte inaugural. Foto: Laura Bosch


Acte inaugural. Foto: Laura Bosch


Ahir (dijous 5 de desembre) es va inaugurar al Museu Arxiu de Sant Andreu de Llavaneres l'exposició, L'oníric món del doctor Pere Catà. L'esdeveniment obria els actes de celebració del 20è aniversari del Col·lectiu El Bou i la Mula i tancava el cicle dedicat en homenatge a l'escultor pessebrista, Dr. Pere Catà (Sant Pol, 1937).

Lluís Albertí, director del Museu Arxiu de Llavaneres, obria la sessió davant una magnífica afluència de públic, tot i la persistent llevantada que des de dimecres assetjava la comarca.

Després de donar les gràcies a totes els persones i entitats que han fet possible aquesta empresa tan emotiva, vaig tenir el privilegi de lliurar al Dr. Pere Catà el diploma com a soci d'honor de l'entitat (Acord adoptat en Assemblea el passat 14 de juny de 2019), com a mostra d'agraïment per la seva aportació tècnica, artística i humanística al món del pessebrisme i per la seva llarga trajectòria com a escultor amateur i la seva vinculació a l'Associació de Pessebristes de Barcelona i al Col·lectiu El Bou i la Mula. El doctor Catà, visiblement emocionat, va tenir unes paraules d'agraïment per a tots els assistents i en especial al seu amic i company de trajectòria, en Toni Pruna, i a la Conxita, la seva esposa, per la seva paciència.

El regidor de cultura, senyor Xavier Noms va clausurar l'acte i seguidament es donà pas a l'exposició on es va fer una visita guiada a tots els assistents.

Una exposició molt recomanable per la qualitat de les peces, úniques. Paral·lelament podreu gaudir d'una exposició de fotografies d'algunes de les peces exposades (a la venda) i d'un dibuix obra d'Antoni Batllori que ha cedit amablement el seu fill del qual el doctor Catà es va inspirar en la creació d'una de les seves peces.


Jordi Montlló, amb el Dr. Catà i el regidor de cultural de Sant Andreu 
de Llavaneres, sr. Xavier Noms. Foto: Francesc Bosch


Foto: Francesc Bosch

 Francesc Bosch del Amics de l'Art Pessebrístic de Premià de Mar, amb
Toni Pruna, deixeble i continuador de l'obra de Lluís Carratalà.
Foto: Marta Loire

Foto: Marta Loire

Foto: Marta Loire

Foto: Laura Bosch

L'exposició es pot visitar fins el 19 de gener de 2020 al Museu Arxiu Municipal de Llavaneres:

Carretera de St. Vicenç, 14 (Can Caralt)
08392- St. Andreu de Llavaneres


Horari de visites:    
   
Dimecres, dijous i divendres de 17 a 20h
Dissabtes d’11 a 14 i de 17 a 20h
Diumenges i festius d’11 a 14h

Tancat 25 i 26 de desembre i 1 i 6 de gener

El Dr. Pere Catà, observant la seva obra exposada.
Foto: Francesc Bosch
El Dr. Catà i la seva esposa Contxita amb una part del Col·lectiu El Bou i la Mula.
D'esquerra a dreta: Jordi Montlló, Toni Dorda, Albert Dresaire, Marta Loire,
Laura Bosch, Dolors Teixidor i Josep Maria Font