dimarts, 22 de juliol del 2014

XVIII Congrés Internacional d'Història Oral

Entre el 9 i el 12 de juliol de 2014 s'ha desenvolupat a Barcelona el XVIII Congrés Internacional d'Història Oral, promogut i organitzat per la Universitat de Barcelona i la International Oral History Association. Aquesta trobada bianual ha reunit 350 persones de 30 països dels cinc continents. S'han presentat 250 comunicacions, una de les quals era la meva, relacionada amb el meu projecte d'investigació sobre la Fira de Santa Llúcia. Us adjunto el Pdf per qui li pugui interessar. També un resum en anglès.






foto de Herbert Allucci


ABSTRACT
This communication is part of the thesis entitled “La fira de santa Llúcia de Barcelona: la primera fira de pessebres documentada (1786-2012)”, directed by Dr. Maria Josefa Roma within the Program of Advanced Studies in Social Anthropology from the University of Barcelona.
In Catalunya, popular tradition calls the "Fira de Santa Llucia" the market selling Christmas nativity figures and decorations installed in front of the Cathedral of Barcelona. This market formerly began the day of Santa Lucia, 13 December, due to the feast day of the patron of the chapel attached to the Cathedral.
One of the major obstacles in achieving the objectives of the research was the scarce existence of documentation, caused mainly by the press and by the municipal administration, which are responsible as guarantor and custodian of the event.
It is research directed from two sides - historical and anthropological – which propose a diachronic and synchronic study to determine the genesis and evolutionary process of the Fira within its own context. The ethno-historical approach requires depleting  document sources. For an anthropological analysis it is imperative that fieldwork prioritize oral history through surveys and interviews as well as participant observation.
In this communication the procedure for conducting such interviews, the selection criteria, preparation, implementation and subsequent data analysis is explained.

Recovery of oral history has been instrumental in completing the objectives and the combination of historical analysis and anthropological methodology reinforces the value of our research and spotlights the social composition of the Fira, proving once again that interdisciplinarity is a rising value in research.
Foto amb la col·lega de taula Renata Rendelucci (Brasil) que va presentar una ponència sobre el Carnaval de Säo Luiz do Parainga. Foto de Herbert Allucci.


Pdf de la comunicació

dissabte, 31 de maig del 2014

11ª Biennale de l'Art Santonnier, 2014

Aquest dimecres 28 de maig s'ha reunit el Comitè de selecció de la Biennale de l'Art Santonier del 6 i 7 de desembre de 2014, en el que he tingut l'honor i el plaer de ser-hi convidat. Ha estat una experiència francament enriquidora i penso, sincerament, que he après més del que jo hagi pogut aportar.


Sessió de treball del Comitè de selecció, 28 de maig de 2014
Ja fa temps vaig visitar per primer cop i a nivell d'usuari la biennale i vaig quedar sorprès per la gran festa cultural, artesanal, turística i promocional que pot suposar aquest esdeveniment. L'any 2012 hi vaig tornar, però aquest cop amb l'objectiu de conèixer els organitzadors; amb la finalitat de poder fer estudis comparatius per incloure en la meva recerca doctoral sobre la Fira de Santa Llúcia. En aquell moment vaig conèixer la Karine i el Charles, entre d'altres, i des de llavors hem mantingut una bona amistat.


Biennale du 2012
Finalment, enguany, han tingut la deferència de convidar-me a formar part del jurat que selecciona els santonniers que podran tenir un estand a la biennale.
Els amants dels pessebres, de les figures i dels santons, de l'artesania, de la Provença, de la ceràmica i de l'argila no us perdeu la propera cita a Aubagne. Si no hi heu anat mai, l'heu de visitar si o si. No us avançaré el resultat perquè no em toca a mi fer-ho. Ho podreu comprovar directament en la vostra estada. Però si que cal dir la dificultat que sempre suposa haver de triar i , sobretot fer-ho amb un nivell tan alt. Per fer-ho, s'ha seguit els criteris de l'organització que són d'una seriositat extraordinària i que contempla els aspectes tècnics, formals, comercials i de promoció de l'ofici, de les tradicions i de la qualitat. Res a veure amb el que passa dins les nostres fires. Si aquí no comencem a establir uns criteris adequats a una voluntat de millorar la qualitat i l'especifitat del producte; a protegir els oficis i el treball artesanal i promocionar-lo; a entendre que és identitat, però també és imatge i promoció d'una ciutat i d'un país, quan ens adonem serà massa tard. S'han de prendre decisions i assumir responsabilitats i s'ha de fer a partir d'informes tècnics on es prioritzi el bé comú per sobre dels interessos personals.
D'esquerra a dreta: Christine Pretot; Georges Dalmas, Charles Fillit; Geneviève Morfin, Colette Canfora, Patricia Pellen, Christine Darcq, Robert Maurin, Patrice Jarque, Laura Bosch, Jordi Montlló, Karine martinelli i Daniel Coulomb

He aprofitat el viatge per visitar espais dedicats als santons, com no podia ser de cap altra manera. Primer de tot us voldria parlar d'un espai que tot just s'acaba d'inaugurar, fruit del treball comú entre l'administració, els artesans i les associacions de santonniers i ceramistes. L'espai s'anomena ARGILA i és un punt de trobada entre creadors i públic. És botiga, sala d'exposicions i bar-restaurant. La seva declaració d'intencions és prou eloqüent. Us la tradueixo del francès (veure foto): "Al país d'Aubagne et de l'ëtoile l'argila és un patrimoni viu on el cor batega dins de cada taller, un recurs econòmic que es resisteix a l'estandardització, una manera de fer reconeguda a França i en el món, una cultura de la creació i la reciprocitat. Com una veritable vitrina, Argila és un lloc únic en el que podeu descobrir i adquirir obres de tots els artesans ceramistes i santonniers que són l'ànima del país d'Aubagne de l'Étoile".





Interior de l'espai ARGILA

He conegut a Christian Chave, en el seu taller-botiga de la rue Chaulan, que em va mostrar molt amablement: « Merci ami Christian pour le livre de ton grand père que tu m’as si amicalement dédicacé. À bientôt, je l’espère. »


Christian Chave en el seu taller-botiga a Aubagne

L'endemà al matí el taller visitat va ser el Moulin à l'Huile, al barri de Napollon, a la carretera que ens portaria fins a Roquevair, on hi ha la nostra amiga Lise Berger i la Colette, la seva filla. Al Moulin à l'Huile vam poder saludar a Patrice Jarque, que havíem conegut durant la Fira del Càntir d'Argentona, l'agost de 2013. Mentre l'esperàvem, la Corine ens va ensenyar el taller i la botiga i ens va presentar el personal que treballa en aquest taller. 
Jean Luc, l'escultor del Moulin à l'Huile


Ce mercredi 28 mai j’ai eu l’honneur et le plaisir d’être invité au Comité de Sélection de la Biennale de l’Art Santonnier d’Aubagne. Ce fut une expérience vraiment enrichissante et pour être honnête, j’ai appris plus que je n’ai pu apporter.
Il y a déjà quelques années, j’ai visité pour la première fois la Biennale et j’ai été agréablement surpris par le grand festival culturel, de l’artisanat, touristique et promotionnel que cet événement représente pour la ville. 
En 2012, je suis retourné à Aubagne, mais cette fois-ci dans le but de rencontrer les organisateurs, afin de faire des études comparatives à inclure dans mes recherches de doctorat sur la Foire de Santa Llúcia de Barcelone (Foire aux santons de laquelle nous avons des documents depuis 1786). C’est là que j’ai rencontré Karine, Charles et bien d’autres, et depuis une belle amitié est née.

Et voilà que cette année, le Comité a eu la courtoisie de m’inviter à rejoindre le jury qui sélectionne les santonniers qui auront un stand à la prochaine Biennale de l’Art Santonnier. À tous ceux et celles qui aiment les crèches, les santons, l’artisanat, la Provence, la céramique et l’argile, la Biennale d’Aubagne, capitale santonnière, c’est un événement à ne pas manquer.
Si vous n’y êtes jamais allée je vous invite à le faire. Ce n’est pas à moi de vous dire qui sera là, mais allez-y et vous comprendrez…c’est un autre monde, le monde des santons.
Mais je dois dire que c'est toujours difficile d'avoir à choisir, et surtout le faire avec un tel niveau.

Pour ce faire, il a fallu suivre des critères très stricts, fournis par l'organisation donc, la promotion technique, formelle et commerciale du commerce, les traditions et la qualité.
Rien à voire avec ce qui se passe dans nos foires. Si nous ne commençons pas à fixer des critères appropriés à une volonté d'améliorer la qualité et la spécificité du produit; à protéger les emplois et l'artisanat et le promouvoir; comprendre ce qui est l'identité, mais aussi l'image et la promotion d'une ville et un pays, lorsque nous nous rendrons compte, il sera trop tard. Nous devons prendre des décisions et assumer des responsabilités et tout ça doit être fondée sur des rapports techniques qui privilégient le bien commun avant les intérêts personnels.

J'ai profité de ce voyage pour visiter les espaces dédiées aux Santons. Je voudrais tout d'abord évoquer seulement un espace qui vient d'ouvrir, et qui est le résultat d'un travail commun entre l'administration et les associations d'artisans potiers, céramistes et santonniers. Il s’agit d’ARGILA, et c’est un point de rencontre entre créateurs et publique. C’est au même temps un magasin, hall d’expositions et depuis dimanche dernier, bar-restaurant. Sa mission est éloquent (voir photo) : « En Pays d’Aubagne et de l’Étoile l’argile est un patrimoine vivant dont le cœur bat dans chaque atelier, une filière économique qui résiste à la standardisation, un savoir faire réputé en France et dans le monde, une culture de la création et du partage. 
Véritable vitrine, l’Argila est un lieu unique dans lequel vous pourrez découvrir et acquérir des pièces de tous ces artisans céramistes et santonniers qui ont l’âme du pays d’Aubagne de l’Étoile ».

J’ai eu l’énorme plaisir connaître Christian Chave, dans son atelier-boutique, rue Chaulan, qui m’a montré très gentiment : « Merci ami Christian pour le livre de ton grand père que tu m’as si amicalement dédicacé. À bientôt, je l’espère. »

Le lendemain matin, j’ai visité l'atelier du Moulin à Huile, quartier Napollon, sur la route qui mène à Roquevaire, où habitent nos amies, Lise Berger et Colette, sa fille. Au Moulin à Huile nous avons salué Patrice Jarque, que nous avions eu le plaisir de connaître pendant son séjour à la Foire del Càntir, d’Argentona, en Août 2013. Pendant que nous l’attendions, nous avons pu visiter l’atelier et la boutique de la main de Corine qui au même temps nous a présentée tout le personnel qui travaille au Moulin.

dilluns, 24 de març del 2014

Pessebre del segle XIV a Pedralbes

Aquesta imatge que us adjunto està feta a l'exposició permanent del Monestir de Pedralbes: "Els tresors del Monestir". Alguns d'aquests tresors són pessebres, com aquest de finals de segle XIV, obra en alabastre policromat de Pere Moragues. L'obra és un dels primers testimonis a Catalunya del pessebre escultòric tan característic de la devoció franciscana i inspirat en models italians




Si hi aneu hi trobareu altres meravelles: un grup de l'Anunciació dels segles XIV - XV; un fals tríptic amb l'adoració als reis d'Andrea della Robbia, del segle XV, fet de ceràmica vidrada (una meravella); un retaule amb un quadre anònim del naixement amb la presència de Sant Francesc i Santa Clara, i altres obres d'art.

dilluns, 16 de desembre del 2013

43ª Plantada del pessebre a l'ermita romànica de Sant Mateu (Premià de Dalt, El Maresme).


El diumenge 15 de desembre, més de 160 persones ens vam trobar a les 8.00 del matí, a la Plaça Nova de Premià de Mar, per pujar a peu el pessebre fins l'ermita romànica de Sant Mateu. Ja fa 43 anys de la primera plantada a Can Gallemí l'any 1971. Enguany, com en els darrers anys, el pessebre i les figures són obra de Francesc Bosch. 

Un altre centenar de persones es van apropar en cotxe per assistir a la celebració eucarística i després es va fer una cantada de nadales al voltant del pessebre.
També es va fer la presentació mundial del trailer del documental i el llibre que s'editaran per Nadal de 2014 i que podeu veure en aquesta mateixa entrada.
L'edició de llibre + DVD serà limitada (200 exemplars) i els que vulgueu fer-ne una reserva ho podeu fer escrivint un comentari en aquest bloc deixant el vostre nom i telèfon o trucant al 676 25 95 83.

Trailer: 
Els camins del pessebre: Can Gallemí 1971 - Sant Mateu 2014


dissabte, 30 de novembre del 2013

Fira de Santa Llúcia 2013

Avui, 30 de novembre de 2013, s'ha inaugurat la 227 ª edició de la Fira de Santa Llúcia (comptant a l'engròs)perquè del 1936 al 1938 no n'hi va haver. I val a dir que tot i que l'atenció majoritària dels mitjans de comunicació es centra un any rere l'altre amb l'anècdota del caganer, enguany, tot i tenir-ne més motius, s'han moderat.
Doncs per portar la contrària, ho faré jo. I ho faré per donar suport a l’Anna Maria Pla i a la seva família que són molt bona gent, com diria 
"El foraster"; i per recriminar l’actitud de grups integristes que sota el llençol de Jesucrist es comporten com autèntics sociòpates, discriminant, assenyalant i denunciant a tots aquells que no comparteixen les seva ideologia ultra reaccionària.
Amb el seu comportament han demostrat que no tenen ni idea del que representa el caganer a Catalunya i en el pessebre. Els podria donar informació i bibliografia però no penso perdre el temps, per allò de “ no echar margaritas a los cerdos”.
Ànims Anna Maria i companyia que la inquisició no dorm mai.

Ens veiem a la Fira.

dijous, 21 de novembre del 2013

Saló Internacional de Santonniers d’Arles i 1ª Fira de Santons

Aquest passat 15 de novembre he tingut l’honor de poder assistir a la inauguració del 56è Saló Internacional de Santonniers d’Arles, al que acostumo a anar sempre que puc, no només per retrobar-me amb els meus amics, sinó també per rescabalar-me de la mediocritat local i fer un tastet de paradís provençal.



A partir d’ara però, encara hi haurà un nou al·licient per fer-ho: la Fira de Santons que aquest cap de setmana ha celebrat la seva primera edició amb una gran afluència de gent i participants. La organització ha aconseguit aplegar dins l’Espace Van-Gogh 41 santonniers de la Provença. 
Però anem a pams. El divendres a les 19 h s’inaugurava el 56è Salo, dedicat a l’ofici de santonnier. Podeu obtenir més informació clicant al gadget Fes ta festa d’aquest mateix bloc, on s’ha publicat un article que en parla.

L’amic Philippe Brochier, president del Saló va començar el parlament envoltat pels membres de l’organització, l’alcalde d’Arles i les “arlesiennes”, tot un signe identitari d’aquesta regió. Com és costum, l’humor d’en Philippe ha tingut cabuda en aquest acte i diplomàcia a part, hem estat al cas de les ganyotes que feia l’alcalde quan en Philipe ha fet un “touché”.
Immediatament després, l’alcalde Hervé Schiavetti va recolzar la tasca de la Junta i els va encoratjar a continuar amb la fira. Ell també col·lecciona figures per engrandir cada any una mica més el seu pessebre i es defineix com un gran defensor de la tradició provençal, les tècniques tradicionals i el treball de l’argila.
L’Associació, defensora incansable de l’ofici de santonnier ha organitzat per aquesta ocasió una exposició històrica. A la planta baixa, la sala “amateurs” amb un pessebre gegant: un poble provençal realitzat amb bona part del fons. A la sala on s’ha dut a terme la inauguració es troben exposades en primer terme una vitrina que us deixa la boca oberta només entrar: la col·lecció realitzada aquest any amb motiu del 56è Saló per Liliane Guiomar, i al costat peces de l’Henri Vezolles, Robert Rampal, etc. Finalment, “la cerise sûr le gateau” a la sala del pis de dalt, amb una retrospectiva històrica dels santons des de Jean-Louis Lagnel. Peces úniques, motllos sortits de museus i col·leccions privades mai vistes pel públic.


A l’endemà, dissabte dia 16 de novembre, s’inaugurava la 1ª Fira de santons. D’aquesta manera Arles, un cop més, fa història en la difusió i salvaguarda del patrimoni pessebrístic provençal i s’afegeix a la innombrable llista de fires d’artesans de l’argila, de figures de pessebre, que sumat al ja tradicional saló convertirà la ciutat en un punt d’encontre fonamental pels amants de l’ofici santonnier, la tradició provençal i el coneixement pessebrístic. 


Dels 41 artesants que exposaven les seves creacions n’hem trobat de vells coneguts com l’amic Rampal i la seva esposa Sylviane, en Gayraud d’Agnel, la Colette (filla de la Lise Berger), l’Eveline Riccord o els Cent Tons de Mamie; hem descobert joves promeses, o millor dit joves realitats com en Jérôme Ignacel o Pascal Pourcel. També hem conegut  autors de gran qualitat que desconeixíem com Jean Etienne Gaumé o Raphael Raccurt. D’altres que ja havíem descobert a la passada biennal d’Aubagne. I per ser justos hem constatat un cop més la gran qualitat de tots els estands. A l’hora d’escollir quin record ens enduríem va ser molt dur. Tot i que Mme Rampal, Christine Espigue i Martine Morino ens ho van posar una mica més fàcil per la seva generositat.



A les 14 h van començar les demostracions de l’Evelyn Ricord (MOF) i de Liliane Guiomar (MOF). Us adjuntem un vídeo casolà enregistrat per l’ocasió perquè les paraules no fan honor a la veritat.



Finalment us penjo unes fotos menys formals:


Arribar i moldre
Moments abans de demanar-li un cadeau

Els nous santons de la meva col·lecció