diumenge, 26 de novembre del 2023

"Emili Solé, entre la tradició i la modernitat" , una exposició que ens interpel·la.

 

©Fotografia: Lluïsa Amenós. D'esquerra a dreta, Ferran Manau, Marisa Lamich, Jordi Montlló, Laura Bosch i Emili Solé.

Aquest divendres passat, a les 7 del vespre s'inaugurava l'exposició sobre l'obra d'Emili Solé, un dels darrers grans figuraires del nostre país. L'exposició s'emmarca, amés, en els actes del 800 anys de Sant Francesc d'Assí, que rememora el mite fundacional del naixement del pessebrisme a escala mundial.

A més dels comissaris, i el director del Museu-Arxiu, senyor Lluís Albertí, hi assistiren nombroses persones del món del pessebrisme i membres de la Federació Catalana de Pessebrisme, la senyora Núria Garcia així com el senyor Joan Cortada. Per part del consistori, assistiren l'il·lustríssim alcalde, senyor Àlex Neira, el regidor de cultura, senyor Xavier Noms, així com els tinents d'alcalde, Carlos Sànchez, Joan Arnau; i els regidors a l'oposició, Nani Mora i Gerard Viladomat.

©Fotografia: Isabel Rodríguez


Vuit edicions de la Mostra de Figures de pessebre, una tradició dins la gran tradició del Nadal que s'ha mantingut gràcies a la persistència, i en alguns casos, la insistència, voluntat i tossuderia del magnífic equip del museu, però sobretot, del Ferran Manau, ànima de l'efemèride des de fa una mica més de setze anys, ja que aquesta manifestació s'ha convertit en una biennal de referència en el món del pessebrisme.

En aquesta exposició plantegem un discurs, una història, i ho fem visualment, amb els codis propis de les exposicions. En un camp on l'intrusisme és el pa de cada dia, les exposicions han de trasbalsar, interpel·lar, interrogar i emocionar. Potser pensareu que som massa pretensiosos, tenint en compte que parlem des de la museologia de trinxeres.

Hi ha una vitrina de gènere dedicada a varis exemples de dones invisibilitzades per la societat masclista. No ho hem fet per omplir, sinó perquè és una sèrie que l'escultor Emili Solé ha treballat, i forma part de la seva obra, igual que la sèrie de grans compositors d'òpera, que no hem volgut deixar de banda.

Durant la visita guiada es varen plantejar els següents temes: hi ha una vida entre la tradició i la modernitat en el pessebrisme?; són incompatibles una cosa de l'altre?; quin és el futur dels figuraires, artistes i artesans a Catalunya? Aquestes i d'altres preguntes es van plantejar per tal de que cadascú en tregui la seva pròpia conclusió. 

L'Emili Solé reuneix totes les qualitats necessàries per ser un dels grans del pessebrisme a Catalunya. Però és un gran desconegut per la immensa majoria, a excepció de col·leccionistes, com podreu comprovar a l'exposició.

Cóm és possible aquesta paradoxa? Doncs perquè no ha nascut en el lloc indicat. I no ens referim a Andorra, la seva terra natal. Totes les qualitats que ell té són insuficients en un context on el fang i l'artesania és menystinguda una i altra vegada, on es parla de fires tradicionals i paradoxalment s'hi venen productes seriats fets a la Xina, on es prefereix una figura amb una gel·laba en un carrer pirinenc a un pastor amb barretina, on no hi ha una cultura que ensenyi als petits de casa que el fang també és per a ells i on puguin començar amb senzilles figures de cara i creu i que si es trenquen no passa res.

A aquestes alçades, justificar la preferència de fang davant d'altres materials ja és un símptoma de debilitat conceptual. Josep Maria Espinàs (1981), parlant de la Fira de Santa Llúcia de Barcelona ja deia "el tacte de les matèries vives i elementals, de la molsa, del suro, de l'argila; els nostres dits acostumats a les tecles de les màquines d'escriure, als botons dels electrodomèstics, al bisturí, als vasos de plàstic...hi retrobem estímuls oblidats". Ara podríem dir, gairebé perduts.

Emili Solé és una víctima del sistema. Per això s'ha reinventat i és el que pretenem mostrar-vos a l'exposició. Hem reunit més de cent peces que no es poden veure públicament. Una altra de les funcions de les exposicions.

La seva obra en 3D és realment excepcional, perquè ell té una doble formació: en escultura i en disseny informàtic. I sí, veureu cada cop en més llocs, peces fetes en 3D, però cap de la qualitat de les seves. Per això, volem retre-li un homenatge i donar-lo a conèixer, abans que no sigui massa tard per al conjunt de la societat on estem immersos.

Gràcies Emili.


© Reportatge fotogràfic: Lluïsa Amenós, Isabel Rodríguez, Marius López, Laura Bosch, Jordi Montlló.





































divendres, 10 de novembre del 2023

El Museu Arxiu de Llavaneres acull l'exposició "Emili Solé, entre la tradició i la modernitat". 8a mostra de figures de pessebre. Escultures de petit format. 24 de novembre de 2023.


 

Emili Solé és un escultor que fa unes figures de pessebre que la crítica reconeix  “amb un estil molt personal i escultòric, els seus pessebres traspuen el bagatge d’anys de tradició. La seva obra suposa la revisió actualitzada del pessebre popular català. Sense cap mena de dubte, Emili Solé Carcolé és un dels grans figuraires del nostre país”.

Però fent figures de pessebre no et guanyes la vida. Sempre ha estat una activitat complementària per l’economia familiar. En el millor dels casos, alguns escultors que vivien del seu ofici també feien figures de pessebre; però els artesans, ai pobres!!!  La majoria ni signaven les seves obres. El mateix Salvador Masdéu considerava pretensiós signar la seva obra i creia que no era digne de ser considerat artista. Aquest capteniment es troba en molts figuraires catalans. Afortunadament, com en totes les normes hi ha excepcions. És el cas d’algun taller que manté una estructura semblant als artesans provençals o napolitans i que s’han mantingut diverses generacions amb les tradicionals formes de transmissió de coneixements.

La veritat, però, és que els avenços tecnològics comporten introducció de noves metodologies en el treball de l’artesanat. És una evolució constant que potser en el món de la ceràmica i el fang ha estat menys notòria que en d’altres àmbits però que també s’ha produït: tipus de torn, dels fangs, dels forns, dels motlles o dels materials. Hi ha novetats que poden suposar una petita o gran crisi i d’altres que no. En el seu moment fou el plàstic, després els motllos de silicona i les resines o derivats. Tot plegat torpedinant la línia de flotació d’un sector que fa anys se sosté per la gràcia divina, per dir-ho alguna manera.

Durant aquestes dates nadalenques i fins el 28 de gener de 2024, el Museu municipal de Llavaneres ofereix una exposició que explica l’evolució d’Emili Solé i Carcolé en aquest camp. Aquest artista andorrà establert a la Garrotxa ha passat per diferents fases. Però ha unit dues de les seves passions: l’escultura i el disseny gràfic per ordenador. Com diu ell pot esculpir directament sobre el fang o des de la pantalla de l’ordenador.

En aquesta exposició no només es poden veure figures de pessebre. També hi trobareu personatges històrics a partir de dues sèries que l’artista ha creat recentment i per a l’exposició. En una s’exposen compositors d’òpera i l’altra sèrie està dedicada a dones que han fet història.

L'exposició “Emili Solé, entre la tradició i la modernitat” pretén obrir un debat en relació amb aquesta problemàtica, més centrada en les tècniques d'elaboració que en els mateixos materials, encara que un factor condicioni directament l'altre. Emili Solé és l´elecció perfecta per veure l´evolució de l´obra d´un artista de formació clàssica, des de la tradició de l´escultura i el modelatge del fang, al modelatge informàtic amb impressió 3D.

L´exposició gira entorn d´aquest contrast entre la tradició i la modernitat, l´obra modelada i l´obra dissenyada i posa sobre la taula una sèrie d´interrogants sobre el futur d´aquest ofici sense denominació d´origen. També mostra com l'artista ha de buscar nous mercats per sobreviure. Com sempre ha estat des de temps immemorials.


Organitza:

Museu Arxiu de Sant Andreu de Llavaneres

 

Lloc:

Museu Arxiu Municipal de Llavaneres

Carretera de St. Vicenç, 14 (Can Caralt)

08392- St. Andreu de Llavaneres

Comissaris:

Jordi Montlló Bolart

Laura Bosch Martínez

Ferran Manau i Graupera

 

Horari de visites:

Del 24 de novembre del 2023 al 28 de gener de 2024

dimecres, dijous i divendres de 17 a 20h

dissabtes d’11 a 14

diumenges i festius d’11 a 1

Tancat 25 i 26 de desembre i 1 i 6 de gener

 

Informació i visites guiades:  

Jordi Montlló Bolart

00 34 676259583

jordimontllo@gmail.com


dimarts, 7 de novembre del 2023

"Emili Solé, entre la tradició i la modernitat". nou article a la revista BELEN

 


"Emili Solé, entre la tradición y la modernidad" és el títol de l'article que fa uns mesos em varen demanar els amics de l'Associación de Belenistas de Madrid i que acaba de sortir publicat al número 40 de la revista BELÉN (properament el trobareu penjat al meu blog, en la pestanya de publicacions).

L'article dona a conèixer un dels grans escultors del pessebrisme de la segona meitat del segle XX als nostres dies, l'Emili Solé Carcolé (Andorra, 1959). L'Emili és un artista de formació clàssica, complert, que des de la tradició de l'escultura i el modelatge del fang, alterna des de fa uns anys amb l'experimentació del modelatge informàtic amb impressió 3D.

Aquesta introducció em porta a presentar-vos la propera exposició que estic preparant, al Museu-Arxiu Municipal de Llavaneres (El Maresme). La inauguració i visita guiada està prevista pel 24 de novembre a les 7 del vespre i es podrà visitar fins el 28 de gener de 2024. 

"Emili Solé, entre la tradició i la modernitat" no pretén ser una simple desfilada de vitrines, una darrera l'altra, sinó un espai de reflexió d'una manifestació viva del patrimoni cultural, d'una comunitat portadora de coneixement, que any rere any ens ofereix art, tradició i sentiment.


diumenge, 29 d’octubre del 2023

Liliane Guiomar: sculpteur et artiste Peintre. Meilleur Ouvrier de France, en 1986 et en 2000 et diplôme de médaille d'or comme artiste peintre 2023.

 

Liliane Guiomar dans son atelier. ©Liliane Guiomar

Liliane Guiomar, a qui conec des de fa nombrosos anys, ha rebut un nou reconeixement, a l'alçada del que és, una artista complerta amb un talent sense fi. Aquesta vegada prové de la Société Académique d'Éducation et d'Encouragement francesa. No és la primera vegada que es reconeix a nivell de l'estat francès la seva vàlua. L'any 1986  rebia el premi de "meilleur ouvrier de France", que es repetirà l'any 2000. 

El seu taller està situat en un poblet dels Alpes de Haute Provence (França). Les seves dues passions, a més dels cavalls, és la pintura i l'escultura i mai trobareu dues peces iguals i si us interessa, us adjunto aquest enllaç amb un video casolà que vaig penjar perquè realment no hi ha paraules per explicar l'art innat de la Liliane. No deixa de sorprendre'm.
 


dissabte, 28 d’octubre del 2023

El Museu de Sant Andreu de Llavaneres acollirà aquest Nadal 2023-2024 l'exposició de l'obra de l'escultor, Emili Solé Carcolé.

 

L'escultor Emili Solé Carcolé i Jordi Montlló. ©Fotografia: Laura Bosch


L'entrevista. ©Fotografia: Laura Bosch

Ja fa setmanes que treballo amb la propera exposició que com a comissari, produiré sobre un escultor talentuós, que no només treballa el fang sinó que experimenta amb el 3D. 

dissabte, 14 d’octubre del 2023

Quadern de bitàcola. 7 i 8 d'octubre. Gard aux santons, la fira de Nîmes.


Fa uns dies anava a França per motius professionals. Feia temps que tenia ganes de visitar la fira "GARD aux santons" que té lloc des de fa dotze anys a la vil·la de Nîmes, amb 25 participants. Era l'oportunitat, alhora que em permetia saludar  santonniers i santonnières amb qui no m'havia vist des de la maleïda pandèmia.  

Gard aux santons. ©Fotografia: J. Montlló

Gard aux santons. ©Fotografia: J. Montlló


Gard aux santons. ©Fotografia: J. Montlló


La visita a la fira va ser del tot sorprenent. Ja me n'havien parlat. Pels qui no la coneixeu, preneu-ne nota. Es duu a terme durant el primer cap de setmana d'octubre, en el hall de l'Hotel Suites. L'ambient és fantàstic i no hi manca res. A les vuit del matí els visitants ja fan cua per l'obertura. Em va semblar sorprenent. I vet aquí que ja n'he tret l'entrellat: mai havia sentit dir que un santonnier o santonnière hagués de limitar la venda a tres peces ! Doncs és ben veritat; aquest és el cas de Sylvie de Marans, que s'inicia a inicis del segle XXI i n'acabarà fent el seu ofici. La seva obra està inspirada en el paisatge que envolta les Cevennes - una serralada de muntanyes que formen part del Massís Central, a cavall entre els departaments francesos de la Losère i le Gard -. Gran part de la seva producció reflexa els oficis antics i les tradicions regionals: la mineria, la fira dels porcs, el treball de la seda, la recolecció de castanyes o la collita de l'oliva. No nomes fa figura sinó que sovint l'envolta d'un paisatge. La Fira obria a les 9 del matí, i a les 11 havia venut el seu estoc per tot el cap de setmana!




Amb Sylvie de Marans a mà esquerra i amb l'amiga de llarga data, l'Arlette Bertheló


L'Adrien Tadjairen és un altre cas extraordinari. A més d'un excel·lent amic, la seva trajectòria és sorprenent. La seva mare treballava en un convent de Pares Maristes i de vegades l'Adrien infant, l'acompanyava. Algun cop havia observat com els maristes feien figures religioses i figures de pessebre. 

A casa, s'esplaiava fent el pessebre, com molts de nosaltres. Però, un bon dia de l'any 2004, l'alcalde del seu poble, Sainte-Croix-en-Jarez va anar per motius de feina al domicili familiar, per parlar amb la mare, que en aquell moment era la primera tinent-d'alcalde. En veure aquell pessebre, va quedar tant sorprès que li va demanar que en fes un a l'església. Mentre, l'any 2007 acabava el batxillerat i l'any 2009 la seva especialització en construcció de cases de fusta.

Però estava enganxat, i sense deixar de fer el pessebre familiar, començà a endinsar-se en el món de l'argila, creant personatges de seixanta centímetres per al pessebre de l'església. De mica en mica es va perfeccionant i es forma fins que pels volts de l'any 2011, l'amic santonnier Henri Vezolles l'aconsella i l'encoratja a crear els seus propis santons, de 7 cm i 15 cm. La passió és tant forta que l'any 2015 deixa la seva feina per dedicar-se a temps complert a l'ofici de santonnier. Jo el vaig conèixer l'any 2015, mentre preparàvem l'exposició "Catalogne et Provence". Vam simpatitzar ràpidament i l'any següent, a la fira que es fa a Arles, ja venia les seves primeres figures. Actualment és un santonier de renom que s'ha obert camí pel seu carisma i el seu savoir-faire.

Al costat de l'amic pessebrista Josep Maria Font, la Maria Dolors i l'Adrien. ©Fotografia: Laura Bosch

Santons d'Adrien ©Fotografia: Jordi Montlló

Us vull també parlar d'un escultor sense precedents, un fora de sèrie, en Jerôme Ignacel. Ja fa anys que el segueixo i no deixa de sorprendrem. Per a les seves creacions, s'inspira de gravats d'època, un quadre, una fotografia antiga. Com ell diu: "mes inspiracions vont du Moyen âge au début du XXème siècle mais aussi et sourtout provençales" - la meva inspiració va des de l'edat mitjana fins a inicis del segle XX però sobretot provençal -. Cada peça és única, de 18 cm i de 8,5 cm. Pot trigar entre 30 i 50 hores, depenent de la complexitat de la peça o del conjunt. A més d'un excel·lent escultor és també un gran pintor. Pinta amb guaix i pintura acrílica i alguns dels seus personatges estan daurats amb fulles d'or de 23 carats. Tres hores després d'haver inaugurat la fira, totes les seves peces estan venudes.


Estand Jerôme Ignaceel ©Fotografia: J. Montlló

Estand Jerôme Ignaceel ©Fotografia: Laura Bosch

Estand Jerôme Ignaceel ©Fotografia: J. Montlló

Estand Jerôme Ignaceel ©Fotografia: Laura Bosch

Estand Jerôme Ignaceel ©Fotografia: Laura Bosch

Estand Jerôme Ignaceel ©Fotografia: Laura Bosch


No us puc parlar-vos de tots avui però per acabar, sí que us faré cinc cèntims de la Christiane Vidal, escultora i ceramista a qui també conec des de fa molts anys. Treballa d'una manera particular, amb terra d'engobes que permet modificar la superfície de l'argila a partir d'esmalts mentre aquesta és encara humida. Enguany m'ha sorprès amb una proposta del tot ben original: les magues d'Orient! Us en deixo algunes imatges. 

Christiane Vidal ©Fotografia: Laura Bosch


Christiane Vidal ©Fotografia: Laura Bosch


Estand de Christiane Vidal ©Fotografia: Laura Bosch


    Christelle et Yannick Fusier, meilleur ouvrier de France 2000. ©Fotografia: Jordi Montlló

        Christelle et Yannick Fusier, meilleur ouvrier de France 2000. ©Fotografia: Jordi Montlló

Gard aux santons. ©Fotografia: J. Montlló

Christine Cerise. Le santon Savoyard. ©Fotografia: J. Montlló

Christine Cerise. Le santon Savoyard. ©Fotografia: J. Montlló

















                                     ©Fotografia Christelle et Yannick Fusier


Si aneu a una de les moltes fires que es fan a la Provença, no trobareu plàstic, ni resina ni objectes fabricats a la Xina. Trobareu veritables artesans que creuen en el seu ofici, que no tenen cap inconvenient en ensenyar-vos com treballen, com creen la seva pròpia figura, com en fan el motlle i com pinten perquè estan convençuts que és l'única manera d'obtenir el reconeixement i de perllongar el seu art a través de la transmissió del coneixement a d'altres més joves que aposten per aquest ofici. 

dimecres, 4 d’octubre del 2023

Tret de sortida als actes commemoratius dels 800 anys del pessebre.

Entre el mes de novembre de 2023 i el mes de febrer de 2024, el Museu Diocesà de Barcelona acollirà una mostra de pessebres on participaran artistes reconeguts internacionalment. L'exposició comptarà com no podia ser d'altra manera amb figures de grans escultors catalans i obres pictòriques del barroc espanyol. Aquest serà el  tret de sortida a la XIX Biennal del Pessebre Català organitzat per la Federació Catalana de Pessebristes , Associació de Pessebristes de Barcelona  Pessebristes de Ciutat Vella

L'edició d'enguany té una importància rellevant ja que coincideix amb la celebració del 800e aniversari del primer pessebre, tal i com manifesta el comité organitzador a Catalunya: "l'origen del pessebre es remunta a la nit de Nadal del 1223. Sant Francesc d'Assís va escollir una cova de Grecció a Itàlia com escenari per representar-hi el naixement de Jesús. 800 anys més tard la tradició continua viva, i totes les organitzacions i institucions de Catalunya estan convidades a formar-ne part".

El Comité organitzador d'aquesta efemèride fa una crida al conjunt d'entitats, museus i col·leccions perquè se sumin a la commemoració amb l'organització d'activitats vinculades al món del pessebre i que contribueixin a enriquir la programació general. La participació és voluntària i les iniciatives poden ser ben diverses, com difusió d'objectes dels fons, visites comentades, itineraris temàtics, tallers, sessions especials aprofitant les festes de Nadal i Reis, recerca o publicacions.

Les inscripcions es poden fer on-line a través d'un formulari habilitat a l'agenda Batecs on a més, en la casella "temàtica", caldrà escriure l'etiqueta #pessebre800 anys. En el mateix portal es podran consultar les activitats del programa que es presentarà oficialment el 4 d'octubre, dia de Sant Francesc d'Assís.

S'ha dissenyat una imatge commemorativa a nivell internacional que fa de lligam visual de totes les propostes i també una imatge amb el hashtag #pessebre800anys.

En cas de que algú vulgui adherir-se a la proposta, us deixo amb l'enllaç que us permetrà descarregar el cartell oficial (amb una representació de la Nativitat de l'absis de Sant Salvador de Polinyà), i el material gràfic relacionat a: Descarrega imatge visual i cartells per editar 

Finalment, cal comunicar la vostra participació al correu pessebre800anys@ens.cat  i que informeu les activitats que teniu pensat organitzar al formulari https://www.batecs.cat/enviar-acte  especificant en la casella "Temàtica" #pessebre800anys 

Propostes per aquestes festes de Nadal:

A més de l'exposició del Museu Diocesà de Barcelona, l'organització de la Biennal espera congregar una trentena de pessebres de les entitats pessebristes catalanes al Reial Centre Artístic de Barcelona. D'altra banda, la capital catalana acollirà, entre d'altres, les següents mostres pessebristes:

  • "Greccio, Barcelona, patrimoni cultural internacional" al Museu d'Història de Barcelona".
  • "Pessebrisme català, art i tradició" i "Pessebrisme i patrimoni, les figures de pessebre" a la Casa dels Entremesos.
  • "Pessebre tradicional de Barcelona" al Museu Marés.
  • "Exposició social de l'Associació de Pessebristes de Barcelona" al Palau Mercader del carrer Lledó.

Comitè organitzador

El comité organitzador a Catalunya dels 800 anys del pessebre està format per l'Ajuntament de Barcelona, l'Arquebisbat de Barcelona, l'Associació de Pessebristes de Barcelona, l'Associació de Pessebristes de Ciutat Vella, la Catedral de Barcelona, l'Ens de l'Associacionisme Cultural Català, la Federació Catalana de Pessebristes, els Franciscans Caputxins de Catalunya i Balears i la Universalis Foederatio praesepistica.