dissabte, 14 d’octubre del 2023

Quadern de bitàcola. 7 i 8 d'octubre. Gard aux santons, la fira de Nîmes.


Fa uns dies anava a França per motius professionals. Feia temps que tenia ganes de visitar la fira "GARD aux santons" que té lloc des de fa dotze anys a la vil·la de Nîmes, amb 25 participants. Era l'oportunitat, alhora que em permetia saludar  santonniers i santonnières amb qui no m'havia vist des de la maleïda pandèmia.  

Gard aux santons. ©Fotografia: J. Montlló

Gard aux santons. ©Fotografia: J. Montlló


Gard aux santons. ©Fotografia: J. Montlló


La visita a la fira va ser del tot sorprenent. Ja me n'havien parlat. Pels qui no la coneixeu, preneu-ne nota. Es duu a terme durant el primer cap de setmana d'octubre, en el hall de l'Hotel Suites. L'ambient és fantàstic i no hi manca res. A les vuit del matí els visitants ja fan cua per l'obertura. Em va semblar sorprenent. I vet aquí que ja n'he tret l'entrellat: mai havia sentit dir que un santonnier o santonnière hagués de limitar la venda a tres peces ! Doncs és ben veritat; aquest és el cas de Sylvie de Marans, que s'inicia a inicis del segle XXI i n'acabarà fent el seu ofici. La seva obra està inspirada en el paisatge que envolta les Cevennes - una serralada de muntanyes que formen part del Massís Central, a cavall entre els departaments francesos de la Losère i le Gard -. Gran part de la seva producció reflexa els oficis antics i les tradicions regionals: la mineria, la fira dels porcs, el treball de la seda, la recolecció de castanyes o la collita de l'oliva. No nomes fa figura sinó que sovint l'envolta d'un paisatge. La Fira obria a les 9 del matí, i a les 11 havia venut el seu estoc per tot el cap de setmana!




Amb Sylvie de Marans a mà esquerra i amb l'amiga de llarga data, l'Arlette Bertheló


L'Adrien Tadjairen és un altre cas extraordinari. A més d'un excel·lent amic, la seva trajectòria és sorprenent. La seva mare treballava en un convent de Pares Maristes i de vegades l'Adrien infant, l'acompanyava. Algun cop havia observat com els maristes feien figures religioses i figures de pessebre. 

A casa, s'esplaiava fent el pessebre, com molts de nosaltres. Però, un bon dia de l'any 2004, l'alcalde del seu poble, Sainte-Croix-en-Jarez va anar per motius de feina al domicili familiar, per parlar amb la mare, que en aquell moment era la primera tinent-d'alcalde. En veure aquell pessebre, va quedar tant sorprès que li va demanar que en fes un a l'església. Mentre, l'any 2007 acabava el batxillerat i l'any 2009 la seva especialització en construcció de cases de fusta.

Però estava enganxat, i sense deixar de fer el pessebre familiar, començà a endinsar-se en el món de l'argila, creant personatges de seixanta centímetres per al pessebre de l'església. De mica en mica es va perfeccionant i es forma fins que pels volts de l'any 2011, l'amic santonnier Henri Vezolles l'aconsella i l'encoratja a crear els seus propis santons, de 7 cm i 15 cm. La passió és tant forta que l'any 2015 deixa la seva feina per dedicar-se a temps complert a l'ofici de santonnier. Jo el vaig conèixer l'any 2015, mentre preparàvem l'exposició "Catalogne et Provence". Vam simpatitzar ràpidament i l'any següent, a la fira que es fa a Arles, ja venia les seves primeres figures. Actualment és un santonier de renom que s'ha obert camí pel seu carisma i el seu savoir-faire.

Al costat de l'amic pessebrista Josep Maria Font, la Maria Dolors i l'Adrien. ©Fotografia: Laura Bosch

Santons d'Adrien ©Fotografia: Jordi Montlló

Us vull també parlar d'un escultor sense precedents, un fora de sèrie, en Jerôme Ignacel. Ja fa anys que el segueixo i no deixa de sorprendrem. Per a les seves creacions, s'inspira de gravats d'època, un quadre, una fotografia antiga. Com ell diu: "mes inspiracions vont du Moyen âge au début du XXème siècle mais aussi et sourtout provençales" - la meva inspiració va des de l'edat mitjana fins a inicis del segle XX però sobretot provençal -. Cada peça és única, de 18 cm i de 8,5 cm. Pot trigar entre 30 i 50 hores, depenent de la complexitat de la peça o del conjunt. A més d'un excel·lent escultor és també un gran pintor. Pinta amb guaix i pintura acrílica i alguns dels seus personatges estan daurats amb fulles d'or de 23 carats. Tres hores després d'haver inaugurat la fira, totes les seves peces estan venudes.


Estand Jerôme Ignaceel ©Fotografia: J. Montlló

Estand Jerôme Ignaceel ©Fotografia: Laura Bosch

Estand Jerôme Ignaceel ©Fotografia: J. Montlló

Estand Jerôme Ignaceel ©Fotografia: Laura Bosch

Estand Jerôme Ignaceel ©Fotografia: Laura Bosch

Estand Jerôme Ignaceel ©Fotografia: Laura Bosch


No us puc parlar-vos de tots avui però per acabar, sí que us faré cinc cèntims de la Christiane Vidal, escultora i ceramista a qui també conec des de fa molts anys. Treballa d'una manera particular, amb terra d'engobes que permet modificar la superfície de l'argila a partir d'esmalts mentre aquesta és encara humida. Enguany m'ha sorprès amb una proposta del tot ben original: les magues d'Orient! Us en deixo algunes imatges. 

Christiane Vidal ©Fotografia: Laura Bosch


Christiane Vidal ©Fotografia: Laura Bosch


Estand de Christiane Vidal ©Fotografia: Laura Bosch


    Christelle et Yannick Fusier, meilleur ouvrier de France 2000. ©Fotografia: Jordi Montlló

        Christelle et Yannick Fusier, meilleur ouvrier de France 2000. ©Fotografia: Jordi Montlló

Gard aux santons. ©Fotografia: J. Montlló

Christine Cerise. Le santon Savoyard. ©Fotografia: J. Montlló

Christine Cerise. Le santon Savoyard. ©Fotografia: J. Montlló

















                                     ©Fotografia Christelle et Yannick Fusier


Si aneu a una de les moltes fires que es fan a la Provença, no trobareu plàstic, ni resina ni objectes fabricats a la Xina. Trobareu veritables artesans que creuen en el seu ofici, que no tenen cap inconvenient en ensenyar-vos com treballen, com creen la seva pròpia figura, com en fan el motlle i com pinten perquè estan convençuts que és l'única manera d'obtenir el reconeixement i de perllongar el seu art a través de la transmissió del coneixement a d'altres més joves que aposten per aquest ofici. 

dimecres, 4 d’octubre del 2023

Tret de sortida als actes commemoratius dels 800 anys del pessebre.

Entre el mes de novembre de 2023 i el mes de febrer de 2024, el Museu Diocesà de Barcelona acollirà una mostra de pessebres on participaran artistes reconeguts internacionalment. L'exposició comptarà com no podia ser d'altra manera amb figures de grans escultors catalans i obres pictòriques del barroc espanyol. Aquest serà el  tret de sortida a la XIX Biennal del Pessebre Català organitzat per la Federació Catalana de Pessebristes , Associació de Pessebristes de Barcelona  Pessebristes de Ciutat Vella

L'edició d'enguany té una importància rellevant ja que coincideix amb la celebració del 800e aniversari del primer pessebre, tal i com manifesta el comité organitzador a Catalunya: "l'origen del pessebre es remunta a la nit de Nadal del 1223. Sant Francesc d'Assís va escollir una cova de Grecció a Itàlia com escenari per representar-hi el naixement de Jesús. 800 anys més tard la tradició continua viva, i totes les organitzacions i institucions de Catalunya estan convidades a formar-ne part".

El Comité organitzador d'aquesta efemèride fa una crida al conjunt d'entitats, museus i col·leccions perquè se sumin a la commemoració amb l'organització d'activitats vinculades al món del pessebre i que contribueixin a enriquir la programació general. La participació és voluntària i les iniciatives poden ser ben diverses, com difusió d'objectes dels fons, visites comentades, itineraris temàtics, tallers, sessions especials aprofitant les festes de Nadal i Reis, recerca o publicacions.

Les inscripcions es poden fer on-line a través d'un formulari habilitat a l'agenda Batecs on a més, en la casella "temàtica", caldrà escriure l'etiqueta #pessebre800 anys. En el mateix portal es podran consultar les activitats del programa que es presentarà oficialment el 4 d'octubre, dia de Sant Francesc d'Assís.

S'ha dissenyat una imatge commemorativa a nivell internacional que fa de lligam visual de totes les propostes i també una imatge amb el hashtag #pessebre800anys.

En cas de que algú vulgui adherir-se a la proposta, us deixo amb l'enllaç que us permetrà descarregar el cartell oficial (amb una representació de la Nativitat de l'absis de Sant Salvador de Polinyà), i el material gràfic relacionat a: Descarrega imatge visual i cartells per editar 

Finalment, cal comunicar la vostra participació al correu pessebre800anys@ens.cat  i que informeu les activitats que teniu pensat organitzar al formulari https://www.batecs.cat/enviar-acte  especificant en la casella "Temàtica" #pessebre800anys 

Propostes per aquestes festes de Nadal:

A més de l'exposició del Museu Diocesà de Barcelona, l'organització de la Biennal espera congregar una trentena de pessebres de les entitats pessebristes catalanes al Reial Centre Artístic de Barcelona. D'altra banda, la capital catalana acollirà, entre d'altres, les següents mostres pessebristes:

  • "Greccio, Barcelona, patrimoni cultural internacional" al Museu d'Història de Barcelona".
  • "Pessebrisme català, art i tradició" i "Pessebrisme i patrimoni, les figures de pessebre" a la Casa dels Entremesos.
  • "Pessebre tradicional de Barcelona" al Museu Marés.
  • "Exposició social de l'Associació de Pessebristes de Barcelona" al Palau Mercader del carrer Lledó.

Comitè organitzador

El comité organitzador a Catalunya dels 800 anys del pessebre està format per l'Ajuntament de Barcelona, l'Arquebisbat de Barcelona, l'Associació de Pessebristes de Barcelona, l'Associació de Pessebristes de Ciutat Vella, la Catedral de Barcelona, l'Ens de l'Associacionisme Cultural Català, la Federació Catalana de Pessebristes, els Franciscans Caputxins de Catalunya i Balears i la Universalis Foederatio praesepistica.





dimarts, 26 de setembre del 2023

Visita tècnica al Museu de Lleida.

 Dissabte passat visitava les adoberies del segle XIII de la ciutat, el Palau de la Paeria i el Museu de Lleida. D'una banda, l'exposició "Romans a Ponent. Ilerda, Iesso, Aeso" inaugurada ara fa uns dies, el 14 de setembre, i per l'altra tornava a visitar l'exposició permanent del museu que abasta, des de béns arqueològics, pintura, escultura, arts de l'objecte, tapissos...

No només m'interessava fer una visita tècnica des del punt de vista museològic sinó que preserva algunes peces de gran interès pel món del pessebrisme.

Una d'elles és un relleu que està ubicat gairebé a la sortida. Es tracta d'una Epifania atribuïda a Damià Forment. Hauria estat realitzada entre els anys 1525 i 1530 i procedeix de l'antiga església de Sant Joan de Lleida. Damià Forment és un dels escultors per excel·lència del Renaixement a la Península. És autor de rettaules tan coneguts com el de Santo Domingo de la Calzada o el major de l'església del monestir de Poblet. 


Atribuïda a Damià Forment. 1525-1530. Procedent de l'antiga església de Sant Joan de Lleida. MLDC486. ©Fotografia: Jordi Montlló


Destaca també un fantàstic frontal d'altar de la segona meitat del segle XIII. Està dedicat a la Mare de Déu, entronitzada a la part central i donant el pit al Nen Jesús. A dalt a mà esquerra, hi ha l'Anunciació, a mà dreta, el Naixement; a baix a l'esquerre l'Epifania i a mà dreta l'Anunciació als pastors. Procedeix del santuari de la Mare de Déu de Rigatell. Areny de Noguera. Osca. Dipòsit del Museu Nacional d'Art de Catalunya. És un frontal molt interessant ja que fou produït a la zona de la Ribagorça on al segle XIII existia un taller de producció de frontals d'altar, i a data d'avui se'n coneixen una desena.

 

Frontal d'altar de la Mare de Déu. Segona m. segle XIII. Santuari de la Mare de Déu de Rigatell.
Areny de Noguera. Osca. Dipòsit del MNAC/MAC 35701.

Detall del frontal d'altar de la Mare de Déu. Segona m. segle XIII. Santuari de la Mare de Déu de Rigatell. Areny de Noguera. Osca. Dipòsit del MNAC/MAC 35701.

Detall  dels reis. Frontal d'altar de la Mare de Déu.
Segona m. segle XIII.
Santuari de la Mare de Déu de Rigatell.
Areny de Noguera. Osca.
Dipòsit del MNAC/MAC 35701.

Detall  de l'Anunciació als pastors. Frontal d'altar de la Mare de Déu.
Segona m. segle XIII.
Santuari de la Mare de Déu de Rigatell.
Areny de Noguera. Osca.
Dipòsit del MNAC/MAC 35701.


Finalment us poso una imatge d'un retaule del segle XIV amb un detall del quadre superior esquerra amb una Epifania i Adoració realitzat pels Ferrer, una nissaga de pintors iniciats amb Jaume Ferrer.


Retaule. Museu de Lleida. ©Laura Bosch

Detall del quadre superior esquerre. Retaule. Museu de Lleida. ©Laura Bosch



dilluns, 25 de setembre del 2023

Un dels Naixements del Dr. Pere Catà Vidal, presideix el cartell del 66è Salon International des Santonniers d'Arles.

 


 L’any 2015, la Laura Bosch i jo mateix, com a comissaris, érem convidats pel Salon International des Santonniers d’Arles (França) per una exposició sense precedents sobre la situació actual dels figuraires a Catalunya. Era la 58a edició d’ençà que l’any 1958, Jean Marie Rouquette, conservador de museus de la ciutat i Marcel Carbonel, president dels santonniers provençals, fundaven el Salon des Santonniers d’Arles, que tres anys després esdevindria Salon International des Santonniers d’Arles. Per la 58a edició, visitarien l’exposició més de vuit mil persones, fet que ens faria mereixedors de la medalla de plata de la ciutat d'Arles.

  « Provence & Catalogne » era una oportunitat única de veure com dues realitats ben diferents interpreten el pessebre. Els visitants podien veure una mostra representativa de la situació actual de l’ofici de figuraire al nostre país, amb una selecció dels millors artistes i artesans vius en aquell moment. Aquí és on vàrem donar a conèixer al món l’obra del Doctor Pere Catà Vidal. Vuit anys després, els companys i amics de l’associació, han volgut retre-li homenatge posant una de les seves peces com a imatge central del cartell que presidirà un dels esdeveniments més esperats a la Provença entre el 17 de novembre de 2023 i el 14 de gener de 2024. El Naixement també es podrà veure in situ.

dimecres, 20 de setembre del 2023

Visita al Museu Etnològic de Muro. Mallorca

 

Sala de vitrines amb figures de betlem. ©Fotografia: Jordi Montlló

El Museu Etnològic de Muro està situat en un palauet del segle XVII cedit per l'arquitecte Gabriel Alomar i Esteve l'any 1965. Es defineix com la secció etnològica del Museu de Mallorca. A la planta baixa es mostra les dependències d'una casa amb el parament propi. En una altra sala s'hi ha afegit la farmàcia d'Antoni Noceras de principis del segle XIX. Mentre que a la planta pis, que es correspon amb les antigues golfes, s'hi exposa una mostra d'eines del camp, una col·lecció de ceràmica popular que abasta des del segle XVIII fins el XX, unes vitrines amb una col·lecció de siurells, i finalment, a la darrera sala visitable, hi ha sis vitrines de figures de pessebre o de betlems.

En entrar-hi, la meva decepció va ser gran, quan veient que no estaven il·luminades em vaig adreçar al responsable. Malauradament ja fa una temporada ben llarga que les figures estan sense llum i no saben quan o si algun dia tornaran a tenir-ne. El pobre home es volia fondre. Ens va dur fins el jardí i ens va explicar que en unes obres van empalmar un cable directe i que va malmetre la instal·lació. I des de llavors, no sembla que això hagi afectat el son de cap dels responsables d'aquesta secció ni de la seva matriu. 

La qüestió és que em vaig haver de conformar amb els mil i un reflexos de la llum del dia que entrava pels finestrals.

Així que ara obre cortines, ara tanca-les i ara ajusta la finestra; després de mirar-me amb atenció la col·lecció exposada, vaig intentar fer algunes fotografies per immortalitzar el moment. Ja em disculpareu.

Una altra tema seria parlar de les etiquetes, la informació que hi posa (contrastada o no), la ubicació a la vitrina i l'estat de conservació que les fan gairebé il·legibles, etc. 

El bidell em va dir que hi havia gent del poble amb vuitanta anys que mai havien entrat al museu, que hi havia sales tancades des de feia anys i que ni ell havia vist i que els doblers venien de Madrid, perquè el museu era estatal (?). Doncs si esperen doblers de Madrid que esperin asseguts.

Si n'utilitzeu alguna no oblideu citar-ne la procedència i l'autoria.

Vitrines amb siurells. ©Fotografia: Laura Bosch-Jordi Montlló

Vitrines amb siurells. Detall. ©Fotografia: Laura Bosch-Jordi Montlló

Figures sense pintar. ©Fotografia: Laura Bosch-Jordi Montlló

Figures sense pintar. ©Fotografia: Laura Bosch-Jordi Montlló


Col·lecció Juan Aguiló Forteza. ©Fotografia: Laura Bosch-Jordi Montlló

Col·lecció Juan Aguiló Forteza. ©Fotografia: Laura Bosch-Jordi Montlló


Col·lecció Juan Aguiló Forteza. ©Fotografia: Laura Bosch-Jordi Montlló


Col·lecció Juan Aguiló Forteza. ©Fotografia: Laura Bosch-Jordi Montlló


Col·lecció Juan Aguiló Forteza. ©Fotografia: Laura Bosch-Jordi Montlló


Col·lecció Juan Aguiló Forteza. ©Fotografia: Laura Bosch-Jordi Montlló


Col·lecció Juan Aguiló Forteza. ©Fotografia: Laura Bosch-Jordi Montlló


Col·lecció Juan Aguiló Forteza. ©Fotografia: Laura Bosch-Jordi Montlló


Col·lecció Juan Aguiló Forteza. ©Fotografia: Laura Bosch-Jordi Montlló


Col·lecció Juan Aguiló Forteza. ©Fotografia: Laura Bosch-Jordi Montlló


Col·lecció Juan Aguiló Forteza. ©Fotografia: Laura Bosch-Jordi Montlló


Col·lecció Juan Aguiló Forteza. ©Fotografia: Laura Bosch-Jordi Montlló


Col·lecció Juan Aguiló Forteza. ©Fotografia: Laura Bosch-Jordi Montlló


Col·lecció Juan Aguiló Forteza. ©Fotografia: Laura Bosch-Jordi Montlló


Col·lecció Juan Aguiló Forteza. ©Fotografia: Laura Bosch-Jordi Montlló


Figures de Miquel Martí (Felanitx) pels volts dels anys 1940. ©Fotografia: Laura Bosch-Jordi Montlló


Figures de Miquel Martí (Felanitx) pels volts dels anys 1940. ©Fotografia: Laura Bosch-Jordi Montlló

Figures de Miquel Martí (Felanitx) pels volts dels anys 1940. ©Fotografia: Laura Bosch-Jordi Montlló

Figures de Miquel Martí (Felanitx) pels volts dels anys 1940. ©Fotografia: Laura Bosch-Jordi Montlló

Figures de Miquel Martí (Felanitx) pels volts dels anys 1940. ©Fotografia: Laura Bosch-Jordi Montlló

Figures de Miquel Martí (Felanitx) pels volts dels anys 1940. ©Fotografia: Laura Bosch-Jordi Montlló

Figures de Miquel Martí (Felanitx) pels volts dels anys 1940. ©Fotografia: Laura Bosch-Jordi Montlló

Figures de Miquel Martí (Felanitx) pels volts dels anys 1940. ©Fotografia: Laura Bosch-Jordi Montlló

Figures de Miquel Martí (Felanitx) pels volts dels anys 1940. ©Fotografia: Laura Bosch-Jordi Montlló

Figures de Miquel Martí (Felanitx) pels volts dels anys 1940. ©Fotografia: Laura Bosch-Jordi Montlló

Conjunt Adoració. Anònima. s. XVIII. ©Fotografia: Laura Bosch-Jordi Montlló

Conjunt Adoració. Anònima. s. XVIII. ©Fotografia: Laura Bosch-Jordi Montlló


Conjunt Adoració. Anònima. s. XVIII. ©Fotografia: Laura Bosch-Jordi Montlló

Naixement. Anònima. ©Fotografia: Laura Bosch-Jordi Montlló

Foc. Anònima. Conjunt Adoració. Anònima. s. XVIII. ©Fotografia: Laura Bosch-Jordi Montlló