Joan Miró i les figuretes de pessebre a la Fundació Miró.

Ahir, dimecres 22 de novembre, vaig assistir a la inauguració de la Nadala 2017 de la Fundació Joan Miró.

Aquest cop, l'artista convidat va ser l'amic i col·laborador del Col·lectiu El Bou i la Mula, Josep Mañà, professor de l'Escola Massana de Barcelona i  estudiós incansable de l'art, el disseny i l'etnografia. 

Nadala de Josep Mañà a la Fundació Miró. Representació al·legòrica de diferents quadres de la primera etapa de Joan Miró.
 Foto: Laura Bosch

També és autor del llibre i de l'exposició Fent camí per la molsa: les figures del pessebre popular.

Text: Josep Mañà

Les figuretes de pessebre o pastorets, com les anomenen a Mallorca, foren per a Joan Miró un món proper i vivencial, ja que, en temps de la seva infantesa, la tradicional fira de Santa Llúcia ocupava part de la plaça de Sant Jaume, a tocar del seu domicili del passatge del Crèdit.

Modelades i pintades de manera personal per cada artesà, l'expressió peculiar i les qualitats plàstiques d'aquestes figures no deixaren indiferent Joan Miró. Tant cert és que le sprengué com a model, tal com explica en una de les seves notes: "Usar en algun indret de la pintura el ripolin [tipus d'esmalt molt utilitzat per Miró] més brillant perquè constrasti amb el mat, com en les figuretes del pessebre, que hi ha colors a la cola i en altres llocs molt brillants".

Jordi Montlló amb l'amic Josep Mañà. Foto: Laura Bosch

Com a creador d'un univers plàstic generat a partir del real, com fan els pessebristes, el poeta J.V. Foix relacionà la manera de fer d'aquest artista amb el pessebrisme i, en un dels seus escrits dedicats al pintor (La Publicitat, 1918), s'hi referí amb aquest títol: "En Joan Miró o el pessebrista astral".

La instal·lació Joan Miró i les figuretes de pessebre mostra i posa en el seu context una de les representacions iconogràfiques més característiques dels costums i les tradicions del Nadal a Catalunya i a les Illes Balears.

Jordi Montlló xerrant amb l'artista Perejaume. Foto: Laura Bosch

Aquestta escenificació vol fer palès l'afecte que Joan Miró tenia per aqueta imatgeria, que formava part del repertori d'objectes d'art popular que recopilava i que li serví d'inspiració per a diverses obres.

Les imatges fotogràfiques de Joaquim Gomis, gran amic de l'artista i documentalista de la seva obra, són un testimoni bell i fidedigne de l'interès i l'estima que Joan Miró tenia per les expressions artístiques de la cultura popular.

Jordi Montlló parlant amb en Jordi Arruga, membre fundador de l'Associació Amics del Caganer i col·laborador del Col·lectiu
del Bou i la Mula. Foto: Laura Bosch

Nadala 2017 de Josep Mañà. Foto: Laura Bosch

Nadala 2017 de Josep Mañà. Foto: Laura Bosch

A Joan Miró li agradava envoltar-se d'objectes d'artesania i d'art popular.
De la vitrina on els guardava en deia "La Pinacoteca". Foto: Joaquim Gomis

A LA MEMÒRIA DE JAUME COLOMER

Ahir ens va deixar un altre firaire de Santa Llúcia que feia temps lluitava contra el destí. El seu mestratge ha estat intens. Ell i les seves germanes, Carme i Maria Rosa, em va acollir amb els braços oberts quan feia la tesi doctoral. Des d'aquí us faig un petó i una abraçada. No esteu soles, comparteixo el vostre dolor i ja sento la seva absència.

En homenatge, reprodueixo l'article que els vaig dedicar en el diari de la fira de Santa Llúcia del 2015.

Consulta de la tesi "La fira de Santa Llúcia de Barcelona..."

Us comunico que la meva tesi doctoral amb títol: La Fira de Santa Llúcia de Barcelona: La primera fira de pessebres documentada (1786 - 2012), amb data de defensa: 18/07/2017, ha estat introduïda al repositori TDX de tesis doctorals en línia de la Universitat de Barcelona. La podeu consultar directament a través de la següent URL:

http://hdl.handle.net/10803/430847

L'Epifania de Semur-en-Auxois (Bourgogne)

L'església de Nôtre-Dame de Semur-en-Auxois està a la Bourgogne, en el departament de la Côte d'Or.  És un edifici d'estil gòtic però els seus origens constructius es remunten al segle XI, amb importants reconstruccions durant els segles XIII i XIV. 

Collegiale de Nôtre-Dame. Semur-en-Auxois (21). Photo: J. Montlló

En la capella lateral des Fonts Baptismaux (les Piles Baptismals), es pot observar un altar coronat per un frontó amb la representació de l'Adoració dels Reis. La capella estava tancada a pany i forrellat i la foto es va fer com es va poder, però és millor que res.

Entrée à la Chapelle des Fonts Baptismaux. 

Aquestes imatges formen part del retaule d'un altar que es troba adossat a una de les parets de l'interior de la capella. Està fet en pedra calcària del país i data de 1540. S'hi representen varies escenes de la vida de Jesús. La imatge que veieu correspon a L'Adoració.

Adoration des Rois Mages. Chapelle des Fonts Baptismaux. Photo: L. Bosch

Representacions nadalenques a la Basílica de Santa Maria Magdalena de Vezelay

El timpà sud de la basílica de Santa Maria Magdalena de Vezelay (La Borgonya) ens ofereix una seqüència esplèndida d'alguns episodis de la infància de Jesús, com podeu veure a la imatge.

Abans però, caldria dir breument que Vezelay i la seva basílica formen part del Patrimoni Mundial de la Unesco des de 1979. A més Vezelay fou un dels punts importants pels cristians de l'edat mitja dins el camí de Saint Jacques. Es va construir entre el 1120 i el 1150. Actualment està en procés de restauració.

Basilique de Sainte-Marie-Magdelaine de Vezelay. Photo: J. Montlló

La basílica està en fase de restauració. Timpà sud. Foto: L. Bosch

Pel que fa a les escenes que ens interessen aquí, dir que el timpà està dividit en dues zones: la part alta i la part baixa. A la part alta hi trobem la representació dels reis: l'Epifania. A la zona baixa trobem, en primer lloc l'Anunciació a Maria de l'arcàngel Gabriel; tot seguit, la visitació de Maria a la seva cosina Isabel. Finalment, l'adoració dels pastors i el Naixement. 

Un fet curiós és el fet de que en l'escena del Naixement, hi ha un quart personatge: es tracta d'una sage-femme (la llevadora), que confirma la virginitat de la Mare de Déu.

Segons un especialista en art religiós que vàrem trobar allí durant la nostra visita, el timpà va ser realitzat entre 1222 a 1229 i la iconografia de la llevadora associada al Naixement desapareixerà al segle XIII. 

Escenes en procés de restauració. Timpà sud.

Detall de l'adoració dels Reis. El Nen Jesús ha estat decapitat durant la Revolució Francesa.
Foto: L. Bosch

Detall de l'adoració dels pastors i del Naixement.

Representacions del Naixement i l'Epifania a l'Abadia de Fontenay - França

Abbaye de Fontenay. Vue générale. Photo: L. Bosch

Image de l'église cistercienne. Foto: J. Montlló

L'abadia de Fontenay (Marmagne - França), situada a la Borgonya, és una de les esglésies cistercenques més antigues: la seva construcció data del 1139 al 1147. És també una de les poques abadies del segle XII que han arribat intactes fins els nostres dies. 

Des de l'any 1981 l'edifici forma part del Patrimoni de la Humanitat de la UNESCO.

Segons la voluntat de Sant Bernard i del capítol general de l'Ordre de Cîteaux, l'edifici està construit amb una gran senzillesa, segons el model típic de l'arquitectura romànica de la Bourgogne: creu llatina, façana sense decoració i capitells molt ornats amb fulles. 

A l' interior, es pot observar una Mare de Déu amb el nen, del segle XII, que durant molts anys va estar a l'intempèrie, en el cementiri de Touillon. El cor està recobert per rajols esmaltats dels segles XII i XIII i un conjunt de pedres tombals, entre elles la del bisbe anglès Ebrard de Norwich, que va finançar la construcció de l'abadia.

Adossé contre le mur du chevet, le retable qui devait orner l'ancien autel. XIIIe siècle.
Photo: L. Bosch

Détail du retable. Photo: J. Montlló

Al fons de la nau, destaca un retaule de pedra del segle XIII que probablement formava part de l'altar. S'hi representen varies escenes de l'Evangeli. Les que us vull mostrar són les del Naixement i l'Adoració dels Reis. Com podeu veure a les imatges, mentre el bou i la mula abrigallen i mantenen l'escalfor al Nen Jesús, Maria i Josep descansen; ell assegut amb el cap reposant en el bastó i ella estirada, coberta amb una màrfega i amb el cap reposant damunt d'un coixí.
A mà dreta, una escena amb l'Adoració dels Reis, dos dempeus i un agenollat besant els peus del Nen Jesús (al que li manca el cap). Maria el sosté dempeus sobre els seus genolls.

Scéne de la Nativité. On peut observer les traces de peinture rouge. Photo: L. Bosch

Scéne de l'Adoration des Rois Mages. Photo: L. Bosch

No és gens extrany, trobar a moltíssimes esglésies de França els caps decapitats o les cares picotejades per l'escarpa fins a fer desaparèixer l'imatge. La majoria d'aquests atemptats contra el patrimoni religiós es van dur a terme durant la Revolució Francesa.

La Fira de Santa Llúcia en format Tesi Doctoral

Finalment, després de cinc anys, he pogut lliurar i defensar la tesi doctoral sobre la Fira de Santa Llúcia de Barcelona. La defensa es va fer el dimarts 18 de juliol, a la sala de juntes de la facultat de Geografia i Història de la Universitat de Barcelona.

Sala de juntes, al començament de la defensa per part del doctorand. O sigui, jo.

El tribunal estava format pels doctors Lluís Calvo, Jordi Tresserres i Eliseu Carbonell, als que vull agraïr haver acceptat formar part del tribunal i les seves valuoses aportacions.

D'esquerra a dreta: Dr. Elsu Carbonell; Dr. Jordi Tresserres; DR. Xavier Roigé; jo mateix; Dra. Josefina Roma i Dr. Lluís Calvo.

També estic agraït als meus directors, el doctor Xavier Roigé i la Doctora Josefina Roma; així  coma  tot el personal del Departament d'Antropologia, en especial a la Pilar i al Doctor Manuel Delgado i al doctor Joan Bestard.
Durant aquests cins anys són moltes les persones que m'han acompanyat i m'han fet costat. Ja els hi he dit. Aquí vull tenir un record molt especvial a tots els informants que m'heu obert les portes del vostre taller, de la vostra casa i del vostre cor. He après molt en aquest itinerari i és el millor que em puc guardar. A la Neus, al Ramon i al Vicenç, un petó molt gran. 

Foto final amb una colla d'amics

Vull donar les gràcies també a tots els que heu estat presents físicament o de pensament i m'heu felicitat, perquè he pogut veure en les vostres cares, en els vostres ulls, en cada gest i en cada paraula la felicitat. I aquesta felicitat era jo qui la causava; estàveu contents per mi. I això m'ha fet sentir molt feliç, tant o més que l'èxit de la defensa de la tesi, m'ha fet molt proper a vosaltres. El que m'heu donat no ho he trobat al diccionari. He vist que es dóna condol, quant es pateix al costat de l'altre; es dóna consol quan es fa companyia, es dóna conhort quan s'anima; però quan el que es dóna és felicitat per la felicitat de l'altre, no sé com es diu però és una meravella.

Companys del Col·lectiu El Bou i la Mula: l'Albert Dresaire, el Josep Maria Font, jo mateix,
l'Enric Benavent i la Pepa

Realment en aquest camí he après moltes coses, algunes estan escrites a la tesi; d'altres estan escrites en el cor.