IGNACEL JERÔME. L'ESTRELLA QUE IL·LUMINA EL MATEIX FIRMAMENT QUE LILIANE GUIOMAR

Ignacel Jerôme és un jove santonnier de Pibrac (prop de Tolouse) que ja des del principi prometia, però que ja s'ha convertit en un nou fenomen de l'art santonnier. La recerca d'un estil propi no ha estat gaire llarga ni tortuosa, amb la seva fugida a Egipte extreta d'uns vitralls gòtics. A la 4ª Fira d'Arles ens ha delectat amb uns reis d'autèntica filigrana. Amb Jerôme el Renaixement ha entrat a formar part de l'imaginari santonnier.
A partir d'ara en el firmament particular dels santonniers, al costat de la Liliane hi veurem brillar l'estrella d'Ignacel Jerôme. 

4ª FIRA DES SANTONS D'ARLES

A l'espai Van Gogh es va celebrar els dies 19 i 20 de novembre la quarta edició de la fira de santons d'Arles. Un espai privilegiat que dóna a conèixer el treball d'autèntics artesans de l'argila cuita. Han presentat la seva obra santonniers com Michel Dubost, Stéphane Dumas, Christine Casanova, Silvie Roverch, Raphaël Raccurt, Daniel Gayraud, Evelyne Ricort, Florence Begni, Bernard Fontanille, Ignacel Jerôme i Liliane Guiomar entre d'altres. D'alguns d'ells ja us en parlarem a part.

59ème SALON INTERNATIONAL DES SANTONNIERS D'ARLES

Un any més, Arles torna a convertir-se en ciutat model del pessebrisme. Del 18 de novembre del 2016 i fins el 15 de gener del 2017, podrem gaudir d'una nova exposició al Cloître de Saint Trophime d'Arles.

Enguany el continent convidat és Àfrica.

Els horaris d'obertura són de les 10 del matí a les 5 de la tarda, a excepció del dia de Nadal i primer d'any on romandrà tancada.

La reina d'Arles acompanyada de les diferents dames d'honor i l'artista Sylvie de Marans, convidada d'honor 2016. 

Philippe Brochier, President del Salon durant l'acte inaugural, al costat de l'alcalde i el Diputat de la Regió

A les diferents vitrines podreu gaudir d'obres fetes amb diferents materials: banús, llautó, ferro, terra, i molts altres
Al fons de la sala destaca un pessebre africà de 7 metres per 3,50 metres d'ample, amb diferents personatges, cabanes típiques i animals que no deixa de ser sorprenent.
Volem destacar les escultures i escenes excepcionals de l'artista i amiga franco-algeriana, Marie Thérèse Salesses.

Pessebre monumental, recreant una escena africana

Vista general de la sala dedicada als pessebres africans.

A la planta baixa, hi ha els diferents artistes provençals. Una part de l'obra està dedicada a l'artista invitada vinguda del departament del Gard, Sylvie de Marans.

La santonière invitada d'honor 2016, Sylvie de Marens

Continuant amb la tradició de recolzar a nous talents, hi ha el Concurs de creació, en els vessants professional i amateur. Enguany el leitmotiv tracta sobre la tradició de la recol·lecció de les olives. 

Magnífica recreació del muntatge d'un pessebre provençal de la mà de Liliane Guiomar

També podreu gaudir d'una sala dedicada a tots aquells artistes que des del vessant amateur proposen les seves obres.

Vitrina de la santonnière amateur, Mme. Yvonne Vancayselle

Lei Santoun de Corto - Martignas sur Jalle

El Bou i la Mula, convidats a les VIII Jornades d'Estudis Locals i Territorials Carmel Biarnés, dedicades al pessebrisme

Ahir, 8 d'octubre, es van celebrar les VIII Jornades d'Estudis Locals i Territorials Carmel Biarnés, dedicades al pessebrisme, cultura popular a redós de les llars.

L'acte va tenir lloc a l'Escola Sant Miquel d'Ascó, on també es va inaugurar l'exposició d'Ignasi Biarnés Biarnés, "Pessebres: figures, diorames, materials i elements per a la seva construcció".

Després de la inauguració oficial a càrrec de la regidora de cultura de l'Ajuntament d'Ascó, sra. Montserrat Lerma, i els parlaments del president del Centre d'Estudis de la Ribera de l'Ebre, sr. Joan Josep Duran i el president de l'Associació Cultural Lo Llaüt d'Ascó, sr. Biel Pubill, van començar les ponències.

En primer lloc, va intervenir el pessebrista asconenc Ignasi Biarnés i Biarnés amb la ponència "Recors i vivències del pessebre a Ascó". Acte seguit, el president de l'Associació Pessebrista de Tarragona, Josep Maria Borrut Margalef va intervenir amb la ponència "Pessebres: figuraries i escultors".
Finalment, després d'una pausa cafè, fou el torn de l'Albert Dresaire Gaudí amb la ponència "El pessebre: la història cap per avall".

Gairebé un centenar de persones van assistir a l'acte que va clausurar-se amb el concert de la Banda de Música de l'Escola Municipal d'Ascó.

El pessebre realitzat per Ignasi Biarnés per a l'escola de música Sant Miquel d'Ascó.
Foto arxiu L. Bosch

D'esquerra a dreta, Biel Pubill, Ignasi Biarnés i Montserrat Lerma inaugurant les
Jornades. Foto arxiu L. Bosch

D'esquerra a dreta els ponents de les Jornades, Josep Maria Borrut, Ignasi Biarnés i Albert Dresaire. Foto arxiu, L. Bosch

Albert Dresaire durant la ponència. Foto arxiu, L. Bosch

S'inicien els tràmits de dipòsit de l'obra del figuraire Lluís Carratalà al Museu Etnològic de Barcelona

Recepció del Museu Etnològic de Barcelona d'esquerra a dreta: Joan Font, Montserrat
Carratalà, Pere Catà i Toni Pruna. Al darrera Jordi Montlló

Avui 7 d'octubre,he tingut l'honor d'acompanyar al Toni Pruna, al Dr. Pere Catà i al la Montserrat Carratalà, neboda del figuraire Lluís Carratalà, per tal de fer donació al Museu Etnològic de Barcelona d'un total de disset peces realitzades els anys 50 del segle passat per Lluís Carratalà i Vila (1895 - 1991). 

El conjunt, format per un Naixement, l'Anunciació,  tres pastors i el conjunt de Les Races, omplirà un buït existent dins la col·lecció del fons etnològic on hi destaquen peces dels més famosos escultors i figuraires catalans de totes les èpoques: Amadeu, Talarn, Vallmitjana, Josep Maria Brull, Castells, Daniel, així com moltes altres figures populars adquirides a Catalunya provinents d'altres indrets del món.

Amb aquest acte s'aconsegueix una doble finalitat: satisfer la voluntat del mestre i situar-lo  en l'estatus que es mereix i que sovint en vida se li va negar.

Lluís Carratalà rebent la Creu de Sant Jordi l'any 1989

Personal del Museu desembalant les caixes

EL PESSEBRE D'AGUSTÍ PINYOL

Entre els milers de cites bibliogràfiques que remeno aquests dies per tal d'anar enllestint la Tesi doctoral hi ha moltíssimes referències interessantíssimes sobre els pessebres a Catalunya. Potser ja l'heu conegut o sentit a parlar, però no me n'he pogut estar de compartir un video dels Veïns del Coll, als que vull encoratjar en la seva tasca i amb els que espero posar-me en contacte tan aviat com la Tesi m'ho permeti. De moment disfruteu del video, tal i com jo he fet.

Video realitzat per BTV.- Barcelona Televisió

Bartomeu Marcé obra el nou número de la Revista "Belén", de Madrid.

En el transcurs de la meva recerca, per documentar la Fira de Santa Llúcia de Barcelona, em va arribar la notícia de la donació d’una col·lecció de figures d’un autor que fins aleshores m’havia passat desapercebut: Bartomeu Marcé i Reixach. Margarita Batlle Vilasaró, neboda de Bartomeu Marcé, fou l’encarregada de fer-ne donació al Museu Etnològic de Barcelona. 
En una entrevista, que li va fer l’equip del Museu, feia referència a la relació de l’autor amb la venda de figures al mercat nadalenc de la catedral de Barcelona. Aquest fet desvetllà el meu interès per aquest autor i ben aviat em vaig posar en contacte amb el Museu i amb Margarita Batlle, als qui agraeixo vivament la seva col·laboració. 

Tot comença amb l’exposició “Talarn. L’orient al pessebre” que el Museu Etnològic de Barcelona organitza el Nadal de 2012, a l’Ajuntament de Barcelona. El motiu era el bicentenari del naixement de Domènech Talarn i Ribot (1812–1902), un dels escultors més reeixits del segle XX a Catalunya i màxim representant de l’orientalisme historicista. Quan Margarita Batlle visita l’exposició observa cert paral·lelisme amb l’obra del seu oncle i pensa que seria un bon destí per la col·lecció de peces que tenia a casa. 

Durant la preparació de l’entrevista concertada amb la neboda de Bartomeu Marcé, m’adono de la gran confusió existent a la bibliografia sobre aquest autor. Així que després d'un llarg treball de recerca i en estreta col·laboració amb la Margarita,  el Museu Arxiu de Llavaneres i el Museu Etnològic de Barcelona, sortiran els fruits d'aquesta investigació que culminaran, al novembre del 2015 amb l'exposició i edició d'un catàleg en edició limitada "Bartomeu Marcé, l'epíleg romàntic del pessebrisme a Catalunya".

Enguany, Bartomeu Marcé obra el nou número de la Revista "Belén", de Madrid. 

Article sobre Bartomeu Marcé a la Revista Belén