dimarts, 10 de novembre del 2015

El Salon des Santonniers escalfa motors

Compte enrere. Manquen tres dies per a la gran inauguracio.
Us avacem un petit reportatge fotogràfic dels treballs de muntatge del primer dia:
















dimecres, 14 d’octubre del 2015

Catalunya, país convidat al 58 Salon Internationale des Santonniers d'Arles

El Bou i la Mula ha estat el col·lectiu convidat pel Salon des Santonniers d’Arles per organitzar una exposició sobre la situació actual dels figuraires a Catalunya. 
Jordi Montlló i Laura Bosch en són els comissaris. 

És una oportunitat única de veure com dues realitats ben diferents interpreten el pessebre. Sovint, des d’aquest mateix marc o des de plataformes similars, pretenem donar a conèixer el món dels santons, tan proper geogràficament, però tan allunyat vivencialment. Conèixer altres maneres de fer és el que enriqueix una comunitat. Compartir, experimentar o intercanviar són algunes de els accions imprescindibles per créixer individualment o socialment.

Doncs, si ja fa temps que us recomanem que visiteu el Saló d’Arles, enguany hi teniu un al·licient afegit. L’any 1958, Jean Maurice Rouquette, conservador de museus de la ciutat i Marcel Carbonel, president dels santonniers provençals, creen el Salon International des Santonniers d’Arles. L’objectiu era mostrar el treball i l’art dels santons provençals i facilitar un punt de trobada entre els artistes. Des de la 3ª edició, esdevé internacional.

Els companys del Salon International des Santonniers amb artistes cubans, l'any 2012. Fot. Laura Bosch

L’exposició es divideix en tres àmbits: el professional, l’amateur i el país convidat. En el primer àmbit es mostren els treballs dels santoniers professionals, que s’hi dediquen tot l’any i viuen del seu treball. Molts d’ells han obtingut el guardó de millor artesà de França (MOF), atorgat pel  Ministeri de Treball francès. Aquest guardó s’estén a tots els arts i oficis i els santoniers tenen una doble categoria: per santons realitzats en fang  i per santons vestits, molt tradicionals a la Provença. L’àmbit amateur està dedicat a tots aquells santoniers que es fan els seus propis santons per bastir els seus pessebres. Finalment el darrer àmbit es dedica a un país convidat o a un tema específic.

Enguany Catalunya és el país convidat. En aquest projecte, col·labora el Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, l'Associació de Pessebristes de Mataró, els Amics de l'Art Pessebrístic de Premià i l'Associació de Pessebristes de Barcelona.

Interior del Claustre de Saint Trophime. Foto: Jordi Montlló

Inauguració del Salon International l'any 2014. Foto: J. Montlló

Els visitants podran veure una mostra representativa de la situació actual de l’ofici de figuraire al nostre país, amb una selecció dels millors artistes i artesans vius. Una part important són firaires que podem trobar cada any a la Fira de Santa Llúcia, com l’Aurora Mas, una de les deganes de la Fira, o la seva filla, Maria Aurora Castellano. També hi seran representats la família Bertran, la Pepa Brasó, els germans Colomer, l’Albert Deulofeu, la família Alòs-Pla, amb els seus caganers, o en Jesús i l’Elvira Fernàndez, que fins l’any 2013 encara tenien la parada. Hi ha figuraires que no venen a la Fira de Santa Llúcia, però que altres venen les seves obres i que també tenen un espai a Arles, com els germans Castells, en Carlos Delgado o l’Ester i la Laura, d’Olot.

La Fira de Santa Llúcia no hi serà representada “únicament” per aquests autors, també se li ha dedicat un espai sencer amb dos plafons on s’esbossa què representa la Fira i on es mostren una sèrie d’imatges històriques. Aquests dos plafons estan presidits per una de les parades amb més història de la Fira: la de la família Vidal, cedida pel Josep, nét, nebot i fill de figuraires i present a la fira. 

A més a més hi haurà una mostra d’altres artesans i artistes, com en Lluís Carratalà, que va tenir una parada a la Fira cap allà els anys 50 del passat segle;  l’Emili Solé, un andorrà establert a la Garrotxa; el Doctor Pere Catà, que si no el coneixeu us sorprendrà; o l’Eloi Romañà, un jove mataroní que intenta obrir-se pas a cops de voluntat en aquest món tan poc valorat en aquest petit país.

Emili Solé, amb una de les seves creacions. Any 2015. Foto: Jordi Montlló

Finalment, trobareu un àmbit dedicat a les plantades de pessebre a la muntanya.


La inauguració tindrà lloc el 13 de novembre a les 7 de la tarda al Claustre de Saint Trophime (Place de la Republique), d'Arles (La Provença - França).

L'horari de visites, del 13 de novembre de 2015 al 10 de gener de 2016, serà de dilluns a divendres, de 10 del matí a les 6 de la tarda, excepte el dia de Nadal i l' 1 de gener que romandrà tancat.

Tota la informació dels esdeveniments es podrà seguir en aquest blog. 
Podeu trobar més informació amb les etiquetes "Arles" i "Saló de santonniers".
i evidentment amb l''enllaç, 
http://salondessantonniers.over-blog.fr/

                                              
Podeu sol·licitar informació: 

Jordi Montlló (Tel. 676 259 583 ) - jordimontllo@gmail.com

Laura Bosch (646 627 814) - lauraboscm@gmail.com

dimarts, 13 d’octubre del 2015

El documental "Els camins del pessebre", seleccionat en la 5ª Mostra de cinema etnogràfic de Catalunya

Dimarts, 29 de setembre de 2015, amb motiu de la 5ª mostra de Cinema Etnogràfic 2015, organitzada pel Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, el Taller d'Història de Gràcia i l'Institut Ramon Muntaner, es va presentar el documental "Els camins del pessebre", realitzat pel director de cinema, Martí Sala.
El documental, de 31 minuts, està centrat en la recerca sobre els orígens de la plantada del pessebre a Can Gallemí - Sant Mateu, a Premià de Dalt. És el primer d'aquestes característiques realitzat a Catalunya i ha tingut una gran acollida.
Aquest és un fidel seguiment a la història d'aquesta tradició, desvetllant-ne els secrets que han fet que perduri durant més de quaranta anys.







dilluns, 16 de febrer del 2015

ESTRENA MUNDIAL DEL DOCUMENTAL, ELS CAMINS DEL PESSEBRE

Dijous dia 19, a les 21:30, a l'Espai l'Amistat, de Premià de Mar, us convidem a l'estrena mundial d'Els camins del Pessebreun documental que té per objectiu investigar què s'amaga darrera del curiós fenomen que és la Plantada del Pessebre de Sant Mateu. Des de l'any 1971, els ciutadans de Premià de Mar pugen a la muntanya una setmana abans de les festes nadalenques i planten un pessebre que ha estat fet expressament per l'ocasió.
Aquest és un fidel seguiment a la història d'aquesta tradició, desvetllant-ne els secrets que han fet que perduri durant més de 40 anys.

La presentació anirà a càrrec d' ESTEVE ROVIRA, director d' El Cor de la Ciutat, Serrallonga i La Riera.


dimarts, 2 de desembre del 2014

Presentat el llibre i el documental, ELS CAMINS DEL PESSEBRE: CAN GALLEMÍ 1971 - SANT MATEU 2014


Diumenge 23 de novembre, a les 12 h., més de dues centes persones van assistir a la presentació, al Museu de l’Estampació de Premià de Mar, del llibre i el documental (amb imatges inèdites) Els camins del pessebre: Can Gallemí 1971 – Sant Mateu 2014. A continuació es va inaugurar una exposició amb el mateix títol que es podrà visitar fins el dia 2 de febrer, dia de la Candelera.
Aquest projecte és la culminació de la feina feta durant més de dos anys de treball i recerca on hi han col·laborat moltes entitats i persones a títol individual. És el compliment de molts esforços encapçalats pel Col·lectiu El Bou i la Mula i Mula i dirigits per Jordi Montlló i el director de cinema, Martí Sala.

Si esteu interessats en adquirir aquest llibre i el documental, ho podeu fer a través del telèfon, 676259583 o a través del correu electrònic, jordimontllo@gmail.com

JUSTIFICACIÓ

Jordi Montlló durant la presentació del llibre (Fot. Enric Almar)
L’any 1971 es va plantar el primer pessebre al paratge de la Serralada de Sant Mateu conegut com Can Gallemí. Des de llavors, ha esdevingut una fita obligada per famílies, entitats i col·lectius del poble.
Jordi Montlló durant la presentació del llibre (Fot. Enric Almar)
Els Amics de l’Art Pessebrístic són els responsables artístics de l’èxit de la trobada. La parròquia de Sant Cristòfol i l’esplai parroquial preparen la celebració eucarística que es fa al voltant del pessebre. Molta gent es troba per pujar-hi caminant, com un vot de pelegrinatge o, simplement, per fer salut o atansar-se lentament al cim i impregnar-se de l’alè de la muntanya. Des de fa uns anys, el pessebre també puja a peu, portat pels “Caminants de matinada”.

EL LLIBRE
Martí Sala i Jordi Montlló durant la signatura del llibre i documental
(Fot. Enric Almar)
El llibre s’organitza en vuit capítols, una bibliografia final i tres annexos, precedits pel pròleg, d’Albert Calls, escriptor i periodista maresmenc. El primer capítol serveix per explicar la motivació i els objectius del llibre i, alhora, per fer els oportuns agraïments a totes les persones que hi han col·laborat d’una o altra manera. La resta de capítols són de contingut i són el resultat ordenat de la recerca. Tot i que es poden llegir amb l’ordre que es presenten en l’índex, també estan pensats perquè es puguin llegir independentment. El darrer capítol és una mena de reflexió final oberta, un resum per plantejar nous reptes de futur.
Els tres annexos són el recull de la informació  aplegada durant el procés de recerca, ordenada i presentada de forma amena i explicativa. El primer és un anuari de cadascun dels 44 pessebres que s’han plantat a Sant Mateu amb una fotografia i una fitxa, on hi ha l’any, el lloc de la plantada, l’autor del pessebre, els materials, el tema i una petita descripció. També s’aprofita per determinar el capellà o capellans oficiants i destacar alguna particularitat de la plantada d’aquell any.
El segon annex és el recull dels textos d’en Miquel Puig (a.c.s.) de Can Maneguins, membre dels Caminants de Matinada, que llegia durant l’esmorzar.
Finalment, el darrer annex és un resum històric de l’ermita de Sant Mateu. 
Es tracta d’una col·laboració molt especial de Joaquim Graupera, doctor en historia de l’art.

EL DOCUMENTAL
El director de cinema, Martí Sala durant una entrevista per ràdio Mataró
(Fot. Laura Bosch)
En el procés de la recerca, s’han recuperat imatges històriques de la plantada del pessebre; unes imatges dels primers anys de gran valor documental. Altres famílies han cedit filmacions casolanes dels anys 80 i 90. Calia aprofitar aquest material per explicar visualment, en format documental, la història d’aquests camins del pessebre de Sant Mateu. Es va encomanar la tasca al director cineasta Martí  Sala, que va enregistrar la pujada de l’any 2012.
Amb tot el material filmat i les diferents entrevistes a persones relacionades amb els  fets, ha creat un magnífic documental que va més enllà de l’anècdota particular i contextualitza aquesta tradició amb les paradoxes socials i polítiques dels darrers 50 anys i 
qüestiona les motivacions i ens fa reflexionar sobre el futur.




L’EXPOSICIÓ
Tot i tractar-se d’un esdeveniment que s’hauria d’emmarcar dins el ric patrimoni immaterial català, gairebé mig segle d’història deixen testimoni. Aquestes petites pinzellades (memòria oral, imatges, pessebres) és el que s’ha intentat recopilar, ordenar, analitzar i donar a conèixer. El llibre i el documental restaran a disposició de generacions futures; la tradició es mantindrà viva fins que la gent en mantingui la voluntat. Però per copsar millor la realitat que s’explica en el llibre, en directe i vivencialment, era indispensable mostra-ho en una exposició, on es reuneixen tots els pessebres que han sobreviscut al pas del temps.

El guió de l’exposició complementa a la perfecció la resta de formats divulgatius i mostra els orígens de la plantada del pessebre de Sant Mateu i el contextualitza dins una tradició més amplia de l’excursionisme català. També mostra com hi ha altres centres maresmencs relacionats amb el pessebre de Sant Mateu.


Inauguració de l'exposició (Fot. Enric Almar)

Durant l'exposició (Fot. Enric Almar)

Durant l'exposició (Fot. Enric Almar)

OBJECTIUS DEL PROJECTE:
Recuperació de la memòria oral d’aquesta activitat  a partir de l’entrevista  de persones representatives de diversos àmbits relacionats amb l’organització i participació de la plantada del pessebre. Enregistrament i transcripció de les entrevistes.

Recuperació d’arxius particulars, sobretot gràfics, fotografies i gravacions, de la plantada del pessebre.










Elaboració d’un estudi divulgatiu on es reculli el resultat de les entrevistes i on es fa un estudi històric i antropològic de la plantada.

Realització d’un documental a càrrec d’un realitzador i guionista de l’ESCAC, Martí Sala.

Exposició que explica i complementa tant l’estudi com el documental i que mostra els pessebres que s’han conservat, les figures i fotografies i  filmacions inèdites.









FITXA TÈCNICA:

Organitza:    Col·lectiu d’opinió,  recerca i difusió del pessebrisme El Bou i la Mula

Col·laboració
Ajuntament de Premià de Mar
Amics de l’Art Pessebrístic de Premià
Museu de l’Estampació de Premià de Mar

Patrocini:
Generalitat de Catalunya
Diputació de Barcelona
Ajuntament de Premià de Mar
Amics de l’Art Pessebrístic de Premià de Mar
Parròquia de Sant Cristòfol
Parròquia de Santa Maria
Museu de Premià de Dalt
Museu Col·lecció de Cabrils
Museu arxiu Municipal de Vilassar de Dalt.
Associació de Pessebristes de Mataró



Fotografia de grup (Fot. Enric Almar)

dimecres, 22 d’octubre del 2014

CULTURA VIVA 2014: ANTROPOLOGIA ALS CARRERS

EN FORMAT DE TAULA RODONA ES DEBATRÀ LA RECERCA EN CULTURA POPULAR A CATALUNYA: FITES i FRACASSOS

Organitza: Institut Català d'Antropologia
Lloc: Universitat de Barcelona, Facultat de Geografia i Història
C. Montalegre, 6 
Aula 305
Data: 22 d'octubre de 2014
Hora: 19:00 h.

Participants de la taula rodona:

Laura Núñez Galván
Adrià Pujol Cruells
Jordi Montlló Bolart
Livia Motterle



dimarts, 22 de juliol del 2014

XVIII Congrés Internacional d'Història Oral

Entre el 9 i el 12 de juliol de 2014 s'ha desenvolupat a Barcelona el XVIII Congrés Internacional d'Història Oral, promogut i organitzat per la Universitat de Barcelona i la International Oral History Association. Aquesta trobada bianual ha reunit 350 persones de 30 països dels cinc continents. S'han presentat 250 comunicacions, una de les quals era la meva, relacionada amb el meu projecte d'investigació sobre la Fira de Santa Llúcia. Us adjunto el Pdf per qui li pugui interessar. També un resum en anglès.






foto de Herbert Allucci


ABSTRACT
This communication is part of the thesis entitled “La fira de santa Llúcia de Barcelona: la primera fira de pessebres documentada (1786-2012)”, directed by Dr. Maria Josefa Roma within the Program of Advanced Studies in Social Anthropology from the University of Barcelona.
In Catalunya, popular tradition calls the "Fira de Santa Llucia" the market selling Christmas nativity figures and decorations installed in front of the Cathedral of Barcelona. This market formerly began the day of Santa Lucia, 13 December, due to the feast day of the patron of the chapel attached to the Cathedral.
One of the major obstacles in achieving the objectives of the research was the scarce existence of documentation, caused mainly by the press and by the municipal administration, which are responsible as guarantor and custodian of the event.
It is research directed from two sides - historical and anthropological – which propose a diachronic and synchronic study to determine the genesis and evolutionary process of the Fira within its own context. The ethno-historical approach requires depleting  document sources. For an anthropological analysis it is imperative that fieldwork prioritize oral history through surveys and interviews as well as participant observation.
In this communication the procedure for conducting such interviews, the selection criteria, preparation, implementation and subsequent data analysis is explained.

Recovery of oral history has been instrumental in completing the objectives and the combination of historical analysis and anthropological methodology reinforces the value of our research and spotlights the social composition of the Fira, proving once again that interdisciplinarity is a rising value in research.
Foto amb la col·lega de taula Renata Rendelucci (Brasil) que va presentar una ponència sobre el Carnaval de Säo Luiz do Parainga. Foto de Herbert Allucci.


Pdf de la comunicació