El pessebre monumental que cada any realitza l’Associació de Pessebristes de Barcelona, i que substitueix el que durant anys es va poder veure al Museu Frederic Marès, s’ha tornat a instal·lar per segon any consecutiu a les antigues cotxeres de l’Ajuntament de Barcelona, a la plaça de Sant Jaume. Enguany, la instal·lació triplica les dimensions de l’edició del 2024, que tenia el Moll de la Fusta com a escenari central i ocupava un espai de 24 metres quadrats.El pessebre tradicional instal·lat a les cotxeres de la plaça de Sant Jaume és, sens dubte, una obra d’una gran bellesa i qualitat artística. Les figures, els edificis i els paisatges que recreen amb delicadesa els entorns del Pirineu i el Prepirineu són fruit d’una feinada enorme per part dels pessebristes de l’Associació de Pessebristes de Barcelona, que hi han dedicat moltes hores de treball pacient, i profundament respectuós amb la tradició.
L’espai, que enguany s’estén al voltant dels 70 metres quadrats, permet desplegar diverses escenes del cicle del Naixement en un entorn naturalista ric en textures i materials: molsa, terra, sorra, vegetació i arquitectura popular de muntanya. El recorregut inclou passatges com L’aigua, font de vida, L’Anunciació als pastors, El Naixement, El viatge de Ses Majestats, La fugida a Egipte i El taller de Natzaret, aquest darrer també com a homenatge a l’escultor barceloní Daniel José Pons que ens va deixar aquest any passat (1942–2025).
Cada escena convida a aturar-s’hi: a observar els detalls, a llegir els gestos de les figures, a entendre la relació entre l’espai i el relat bíblic. El pessebre no és només un conjunt d’escenes; és una narració visual que demana temps i mirada atenta.
Tanmateix, la manera com s'ha gestionat l’accés i la visita contrasta amb l’esperit mateix del pessebre. El fet que l’entrada sigui gratuïta i sense reserva prèvia no garanteix, en la pràctica, una visita lliure ni reposada. Les cues prèvies, el recorregut delimitat amb tanques i la necessitat constant de “circular” converteixen sovint l’experiència en una desfilada ràpida, que dificulta el gaudi real de l’obra, especialment per a aquelles persones que volem gaudir, observar, fotografiar i comprendre el que tenim al davant.
El pessebre, històricament, ha ocupat l’espai públic com un lloc de trobada, de contemplació i de pausa dins del ritme de la ciutat. Limitar-ne el gaudi a uns minuts condicionats per l’afluència i pel control del flux de visitants fa que es perdi part d’aquesta màgia i del sentit profund del pessebrisme popular, que no s’entén sense el temps necessari per a la mirada.
Potser caldria repensar el model de visita perquè pugui ser viscuda amb el temps i el respecte que mereix. No és tasca fàcil. Perquè un pessebre com aquest no es pot només visitar: s’ha de mirar, sentir i gaudir.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada