divendres, 15 d’agost del 2025

Joan Romaní, de nom artístic Scaramuix, ens deixa de forma accidental.

 

Joan Romaní ©Fotografia: Biblioteca de Taradell

El 9 Nou del 14 d’agost (2025) anunciava la tràgica mort de l’artista barceloní, establert a Taradell, Joan Romaní, conegut amb el nom artístic d’Scaramuix i de 69 anys. La mort s’ha produït per un tràgic accident de cotxe a Sanaüja, en un tram de la C-1412a.

El rotatiu osonenc tracta l’esdeveniment com una xifra més: la víctima 89 des que va començar l’any; però pels pessebristes i els usuaris de la Fira de Santa Llúcia és una tristesa que no es pot mesurar en dades.

Ell als anys 80 del passat segle, conjuntament amb la seva parella Pepa Brasó, van sacsejar el món del pessebrisme amb la creació d’uns nous personatges pels nostres pessebres. Van fer el que d’un temps ençà s’ha posat de moda que no és res més que ampliar la base del pessebrisme, apropant un sector de públic que no se sentia atret per les figures clàssiques del pessebre. Primer potser per un sector més infantil, però que a hores d’ara tenia una legió de seguidors de totes les edats. Va costar veure diorames i pessebres amb les seves figures a les exposicions de les associacions, massa centrades en els academicismes dels anys 40, però cada cop és més freqüent. A Mont-ras hi ha un pessebre especialment interessant que segueix l’estil del Joan i la Pepa.

A continuació transcric un resum de l’entrevista que li vaig fer a la Pepa en motiu de la meva tesi doctoral sobre la Fira de Santa Llúcia:

“els seus inicis se situen en els límits entre els sector dels “artesans” i els de “figures”. De jove estudia a l’escola Massana i s’especialitza en ceràmica. S’introdueix a la fira a través d’uns amics. Als anys 70, abans d’establir-se de forma continuada, al voltant de la fira, en els carrers circumdants, s’hi van anar establint parades que llavors en deien de hippies. En aquesta època la Pepa està dos anys venent cendrers i elements de ceràmica en aquest espai. És a partir de 1980 quan li ofereixen la possibilitat d’agafar una parada fixa del sector de figures. En aquells moments no té cap experiència fent figures, però combina peces de la seva producció com a ceramista amb ornaments nadalencs de nova creació.

Un dia amb en Joan Romaní, que era el seu marit i és escultor i pintor, decideix crear unes figures de pessebres amb un estil diferent, més modern.  Tota la parada era plena d’estrelles, campanetes i cendrers que posava “Bon Nadal”, i al mig un Sant Josep i una Marededéu amb el Nen. Tothom es fixa només amb les figures, perquè no hi havia res igual en tota la fira. L’èxit assolit fa que en els anys posteriors completi la col·lecció amb nous personatges.

La Pepa a la seva parada de la fira de Santa Llúcia. ©Fotografia: Jordi Montlló

Darrerament, [la Pepa es va jubilar fa un parell d’anys] feien dues sèries, una amb resina i l’altra de ceràmica. La peça original era obra d’en Joan Romaní, a palillo, amb un fang que s’endureix i no cal coure. D’aquell original se’n treu la matriu per fer els motlles de guix. Finalment, dels motlles se’n fan els tiratges. La sèrie de fang es fa per colada, ja que cal dissoldre-la amb aigua i el material resultant és molt líquid. Després cal coure les peces. Aquests processos els portaven a fer en tallers on tenen la maquinària necessària. A casa seva tenia el petit estudi on pintava les figures, amb pintura acrílica. En el seu catàleg hi trobem els temes clàssics com el Naixement, els Reis, l’Anunciata, amb d’altres personatges més populars com el caganer, el pescador, el capellà o un legionari romà. També té animals de granja i un camell.

Són personatges que semblen ninots, extrets d’un còmic infantil, amb cares molt expressives, de nassos grans, ulls ben oberts, galtes prominents i grans rialles. Són tendres, divertides i alegres. Els pessebristes més tradicionals no formen part de la seva clientela habitual. En alguns congressos de pessebristes on ha muntat la parada no ha tingut gaire èxit. Però darrerament ja s’han vist diorames amb figures de la Pepa en les exposicions de Castellar del Vallès, Mataró i, sobretot, Mont-ras. Però hi ha tot un sector de la població, sobretot el més jove, que gràcies a les figures de la Pepa, s’han apropat al pessebre: “jo tinc una clientela bastant jove, que segueix la tradició però que no vol seguir-la amb pessebres clàssics”. Val a dir, que en una visita a la Fira del Cardenal Lluís Martínez Sistach, es van valorar positivament i foren elogiades.

Moltes gràcies Joan per la teva aportació a l’art, a la cultura i als pessebristes. La teva obra ha deixat empremta solidificada. Gràcies també a tu Pepa, per estar cada any a la Fira, amb fred, pluja i vent, a la teva parada sempre il·luminada. I gràcies per la teva amistat.

Figures ideades per l'Scaramuix i pintades per Pepa Brasó Manen©Fotografia: Jordi Montlló

Pessebre amb figures ideades per Scaramuix i pindades per Pepa Brasó. Mont-ras. ©Jordi Montlló

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada