divendres, 10 de febrer de 2012

TEMPS CELESTIAL i PESSEBRES

Avui he tingut la oportunitat i el goig, gràcies al bon amic Toni Dorda, de conèixer en persona la Germana Carmel, i comprovar de primera mà que tot allò que s'havia escrit sobre ella és cert. D'aquesta manera he pogut adquirir per primer cop obra seva per la meva petita col·lecció.

Quan portàvem una estona xerrant, he assenyalat sorprès que havia llegit en una entrevista que li havien fet com destacaven el seu accent mallorquí, que jo encara no havia sentit. Ah és que no tenia el xip posat, cap problema - em diu - i continua la conversa en mallorquí. Ara sí; tot al seu lloc. El parlar forma part de les persones i de la terra que les alimenta. La Germana Carmel és mallorquina, de pares catalans però mallorquina. Es va criar a Mallorca i no va venir a Catalunya fins l'any 1993, quan en tenia 39. La seva obra també és un reflex de la seva terra; nins, alots, pagesos, gent del camp, d'un paisatge rural que treballa de sol a sol, gent humil del poble. Com el fang que no és un material noble, però és del que estem fets els homes. Però la seva obra no és un terròs inert, sinó figures amb vida, espontànies, de traç ràpid, sense polir, com les vinyes de Binissalem (Mallorca) que veia treballar des del seu convent primigeni. Les figures de la Germana Carmel no estan fetes amb el temps dels homes, al Convent de les Carmelites - descalces -  de Mataró els rellotges marquen maitines i nones enlloc de tres quarts de quinze. Les mans treballen al ritme que marca l'espiritualitat i al servei de l'obra de Deu. En el seu pessebre, com al Regne dels cels, tothom hi té cabuda.

Gràcies germana per compartir amb en Toni i amb mi una mica d'aquest temps celestial i esperem ser dignes dipositaris de la teva obra.

Aquí teniu les peces que a partir d'avui formen part de la meva família: un nin i el seu pare vestits com ho podrien fer gent de Binissalem (Mallorca), recolzats en una paret de pedra seca d'una vinya. El seu pare li explica que ha de respectar la terra i cuidar-la com un ésser viu perquè d'ella en depèn el seu futur i que qui maltracta la terra no pot guanyar-se el cel.

2 comentaris:

  1. Realment és un goig passar una estona parlant amb la Germana Carmel, la seva humilitat, senzillesa i per què no tendresa, fa que la visita sempre sigui curta. Una dona que escolta i que m'agrada escoltar, i si, millor d'una forma autèntica, amb el seu accent verdader, no el postís.

    ResponSuprimeix