El pessebre de la Mula

dijous, 28 de desembre del 2023

26 de desembre de 2023. Visita al pessebre monumental de Vilassar de Dalt

Del 25 de desembre al 17 de gener de 2024, al Museu Arxiu de Vilassar de Dalt - Can Banús, s'hi exposa el 49è pessebre monumental, dedicat al mas Cuquet de Bonanat, un mas de Cabrils (El Maresme), conegut amb el sobrenom de Can Xinxa des de mitjan del segle XVIII, on s'hi localitzà una màquina de fer moneda falsa, i a la figura de Jordi Florensa Rovira, col·laborador d'aquest museu que va morir el proppassat 3 de setembre a l'edat de 69 anys.

La història no deixa de ser sorprenent; ja que Marcel·lí Cuquet Prat, darrer descendent de la nissaga Cuquet juntament amb la seva germana Margarida, havia treballat en el forn d'obra de la Vehileta, que estava situat a tocar del torrent, molt a prop de la casa. Juntament amb en Marcel·lí també hi treballava en Josep Mas Giró a qui en havia explicat més d'un cop que era coneixedor de que a casa seva s'hi havia fabricat moneda falsa, però que mai havia aconseguit esbrinar on. En Marcel·lí morí l'any 1955 i vet aquí que el juliol 1966, onze anys després, la masovera ho descobrí per atzar buscant una parella de porcs.

Aquesta, havia trobat a faltar un parell de bèsties. Creient que els hi havien robat, quina va ser la seva sorpresa en localitzar-los dins d'una gruta, en un marge de sauló que s'havia esllavissat, a l'esquerra de l'era de Can Xinxa. Al final del passadís, hi havia una cel·la amb una màquina de fer moneda falsa de cap a finals de la primera meitat del segle XIX.

Els masovers alertaren als membres del Grup Arqueològic. En aquest grup hi anava en Pepito Florensa Font amb el seu fill Jordi, que llavors tenia 11 anys. La màquina va entrar a formar part del fons del museu de Vilassar de Dalt i actualment el seu estat de conservació és excel·lent.

Us deixo amb algunes fotografies:

Mas Cuquet de Bonanat - Can Xinxa. 49è pessebre monumental de Can Banús.
Museu Arxiu de Vilassar de Dalt. ©Fotografia: L. Bosch

Mas Cuquet de Bonanaat - Can Xinxa amb la representació del marge esllavissat
l'any 1966 i el nen, en Jordi Florensa, a l'entrada de la gruta. 49è pessebre monumental
de Can Banús. Museu Arxiu de Vilassar de Dalt. ©Fotografia: L. Bosch

Fotografia amb en Jordi Florensa, d'onze anys, esperant fora del marge, mentre els
adults desmunten la màquina de fer diners. Juliol de 1966.
Fotografia extreta del plafó explicatiu. @Fotografia: L. Bosch

Reproducció en un dels costats del pessebre monumental de l'interior de la gruta amb la màquina de fer moneda falsa. ©Fotografia: L. Bosch

Màquina de fer moneda falsa. Finals de la primera meitat del segle XIX,
que es preserva intacta al Museu Arxiu de Can Banús. Vilassar de Dalt.
©Fotografia: L. Bosch

dimecres, 27 de desembre del 2023

26 de desembre de 2023. Visita al pessebre monumental de Teià

Un any més, per Sant Esteve, he visitat el pessebre que els pessebristes de Teià realitzen a La Unió. Ens acullen amb els braços oberts, s'afanyen a explicar-nos de quina fotografia han tret la idea, quin paisatge representen; un pessebre on no hi manca mai l'infern, ben ple de foc amb sorpresa mentre la quitxalla s'entreten a comptar els dimonis. Aquest any per la seva catorzena edició, el pessebre monumental s'ha transformat en un empostissat central (4m de costat per 1,30 m d'alçada) amb quatre diorames que acullen una col·lecció de figures d'Olot dels anys quaranta, llegat que preserva la neta d'en Pau Terrades, la Marta Ramentol. Corresponen a tres premis (anys 1943, 1944 i 1945) que guanyà el seu avi, amb els pessebres que construïa al carrer de la Poca Farina, al Masnou.

La mida de les figures oscilla entre els quaranta i els seixanta centímetres.

Les escenes que s'han recreat són paisatges de Teià, com el turó de Baldiri o dels seus rodals, Sant Mateu i Can Riera (Premià de Dalt) i el carrer de la Poca Farina o Sant Rafael (El Masnou). Les imatges en format panoràmic són del fotògrat Joan Josep Pastor.

El pessebre es pot visitar fins el 14 de gener.

Laborables: 17:30 a 20 h (tancat el 8 - 9 i 10 de gener)

Dissabtes i diumenges: d'11 a 14 h i de 18 a 20:30 h

(31 de desembre per la tarda, tancat).

Us deixo amb algunes imatges, però com sempre, res és comparable a la visita.

Pessebre de Teià. La Unió. 2023. ©Fotografia: Jordi Montlló

Pessebre de Teià. La Unió. 2023. ©Fotografia: L. Bosch

L'ermita de Sant Mateu i Can Riera al fons.
Pessebre de Teià. La Unió. 2023. ©Fotografia: L. Bosch

L'ermita de Sant Mateu i Can Riera al fons. Detall.
Pessebre de Teià. La Unió. 2023. ©Fotografia: L. Bosch

Carrer de la Poca Farina. El Masnou.
Pessebre de Teià. La Unió. 2023. ©Fotografia: L. Bosch

Casa de pagès de Teià amb el turó de Baldiri al fons.
Pessebre de Teià. La Unió. 2023. ©Fotografia: L. Bosch

Casa de pagès de Teià amb el turó de Baldiri al fons. Detall.
Pessebre de Teià. La Unió. 2023. ©Fotografia: L. Bosch

Casa de pagès de Teià amb el turó de Baldiri al fons, de nit. Detall.
Pessebre de Teià. La Unió. 2023. ©Fotografia: L. Bosch

Casa de pagès de Teià amb el turó de Baldiri al fons, de nit amb l'infern
al dessota. Detall.
Pessebre de Teià. La Unió. 2023. ©Fotografia: L. Bosch

L'Infern. Detall.
Pessebre de Teià. La Unió. 2023. ©Fotografia: L. Bosch

dijous, 21 de desembre del 2023

Celebrem el Nadal, amb Amadeu Carbó, folklorista i Jordi Montlló, antropòleg.

Nadal és un cicles festius del calendari més ric amb manifestacions de cultura popular i tradicions. Enguany, té una importància rellevant, ja que coincideix amb la celebració dels 800 anys de la representació del primer pessebre.

Amb Celebrem el Nadal, el Museu Comunitari de Cabrils - COMCA - inicia un cicle de diàlegs on cada any proposarà un tema amb un o varis convidats especialistes. En la primera edició hi han format part, l'Amadeu Carbó i en Jordi Montlló.

Hem parlat de com s'interrelacionen les nostres manifestacions tradicionals i d'altres de diferents procedències i èpoques, algunes molt reculades, que hem mantingut vives alterant els seus significats originals per tal d'adaptar-les als nous temps i mantenir-les vigents.

Hem parlat de nadales, del Pare Noel o Pare Nadal, de Sant Nicolau, dels avets i dels pessebres a les cases, dels colors amb que ara guarnim les nostres cases per Nadal, del Tió...

Hem parlat del temps i els calendaris, de la importància dels solsticis - d'estiu i el d'hivern - perquè és al voltant d'aquests punts d'inflexió solar on s'apleguen festes i tradicions que venen de molt antic i que avui molts de nosaltres seguim celebran amb diversos noms. Som hereus d'aquesttes pràctiques que finalment han quedat fortament arrelades. Els rituals han anat evolucionant per adaptar-se als nous temps i adquirir vigència i sentit en cada moment segons les necessitats. I un dels exemples més significatius per la seva repercussió i durada al llarg dels segles és la cristianització de festes i celebracions. A mesura que el cristianisme s'anava implantant, es van genera una sèrie de processos, molt interessants, coneguts com a sincretisme, que a grans trets, consisteix en la fusió de les praxis culturals pròpies d'un determinat moment amb una nova religió.

D'aquí que celebrem el solstici d'estiu, sota l'advocació de sant Joan, amb fogueres i amb "faies" i coets de colors per a donar la benvinguda a l'estiu. De la mateixa manera, el Nadal ha assimilat les celebracions al voltant del solstici d'hivern que celebrem amb àpats familiars, fent cagar el tió, corrent amb les "faies" enceses, visitant pessebres vivents i anant a veure pessebres i diorames.

Actualment vivim un moment de canvi profund en les celebracions i formes festives que considerem tradicionals. No és un fenòmen aïllat. Respon a un canvi de societat motivat per factors com la progressiva laïcització, la globalització, la mercantilització de la festa o la conversió de l'oci en un producte de consum. El Nadal és un període sensible a aquests processos de canvi, visible pel caràcter popular i profund arrelament que té aquesta festa entre nosaltres.

Us recomanem una publicació molt interessant de l'Amadeu Carbó, [Celebrem el Nadal - Col·lecció l'Ermità] que ens ha servit als organitzadors d'inspiració d'aquest primer cicle; és un vademècum de butxaca per a tots els públics que inclou gran quanitat de manifestacions i celebracions del Nadal amb rigor en la documentació i plaent en la lectura. És una eina indispensable per no fer el ridícul i que molts periodistes, firaires i polítics entre d'altres, haurien de llegir.

©Fotografia: Laura Bosch

dilluns, 18 de desembre del 2023

Josep Maria Garrut i Romà, pessebrista universal i plaçanoví il·lustre

Aquest passat 13 de desembre participava, com a convidat, en la tradicional xerrada de Santa Llúcia, que se celebra anualment a la Casa dels Entremesos, a Barcelona. I ho feia al costat d'en Xavier Cordomí, president de l'Associació de Festes de la Plaça Nova - Comissió de Festes de Sant Roc i de'n Josep Porta Saburit, president de l'Associació de Pessebristes de Barcelona.

Davant d'un públic nombrós i entregat, vàrem parlar de les diferents facetes de Josep Maria Garrut, pessebrista universal i plaçanoví il·lustre.

La meva aportació es feia des del vessant pessebrístic, en dos sentits: una primera part més analítica sobre la trajectòria i el context de l'època, i una segona, en relació a la meva experiència personal amb en Josep Maria Garrut.

Pels qui no el vau conèixer, Josep Maria Garrut, nasqué l'any 1915 a la barcelonina plaça Nova. Fou membre i cronistta de la Comissió de Festes de Sant Roc de la Plaça Nova. L'any 1952 fundà amb d'altres la Universalis Foederatio Praesepística, i fou membre de l'Associació de Pessebristes de Barcelona i un destacat col·leccionista amb prop de sis-centes figures de pessebre procedents d'arreu del món, que l'any 1984, feu donació a l'Associació de Pessebristes de Barcelona.

Publicà Catalèg de figures de pessebre i altres elements de la Col·lecció Garrut. Donació a l'Associació de Pessebristes de Barcelona (1984); 600 anys de Plaça Nova (1955); Ramón Amadeu y la maravilla de sus belenes (1949) i Viatge entorn del meu pessebre (1957).

dissabte, 16 de desembre del 2023

El Museu d'Història de Catalunya edita on-line el "quiz" del pessebre

Fa uns mesos el Museu d'Història de Catalunya m'encarregava un joc en línia sobre el pessebre, amb motiu del #pessebre800anys.

Consisteix en respondre 20 preguntes sobre temàtica pessebrista i està pensat per a tots els públics com a eina divulgativa, amb el lema "Tant se val si n'encerteu poques o moltes. Posa't a prova i a jugar":

Podeu entrar-hi clicant en el següent enllaç:

Accedeix al quiz del pessebre

dijous, 14 de desembre del 2023

800 anys de la primera representació del pessebre, segons Tomàs de Celano, biògraf de Sant Francesc d'Assís.

"Temps després, el lloc del pessebre fou consagrat com a temple del Senyor:
sobre ell es féu construir un altar i es dedicà una església en honor a sant Francesc,
a fi que, on en altre temps els animals pasturaven herbei i palla, ara els homes puguin
nodrir-se, com a aliment per a l'ànima i el cos, de la carn de l'Anyell immaculat
i incontaminat, Jesucrist, Nostre Senyor, que amb inefable i infinit amor,
s'ha lliurat per nosaltres".
Interior del Santuari del Pessebre a Greccio (província de Rieti - regió del Laci)

Fa dies que sentim parlar dels 800 anys del primer pessebre, als mitjans de comunicació, als diaris, a les nombroses exposicions. Cadascú diu la seva. Però, què en sabem realment del què va passar? Quines són les fonts documentals que ens permeten afirmar que Sant Francesc d'Assís hauria representat, el primer pessebre? i com?

Per explicar-vos-ho, us remeto al frare franciscà, Tomàs de Celano, biògraf del sant, que l'any 1228 escriví, "Vida primera". En el capítol 30, relata el que fou la primera representació del pessebre coneguda, que succeí, el 24 de desembre del 1223 a Grecció, un poblet d'Itàlia de la província de Rieti. Us en deixo la transcripció i espero que gaudiu amb la lectura:

"84. És digne recordar i celebrar amb memòria pietosa el que va fer tres anys abans de morir gloriosament, prop de Greccio, el dia de la nativitat de nostre Senyor Jesucrist. Vivia en aquella comarca un home, de nom Joan, de bona fama i millor tenor de vida, a qui el benaurat Francesc estimava amb amor singular. Uns quinze dies abans del Nadal del Senyor, el benaurat Francesc el va cridar i li va dir: "Si vols que celebrem a Greccio aquesta festa del Senyor, afanya't i ves-hi a preparar promptament el que t'indico. Desitjo celebrar la memòria de l'infant que va néixer a Betlem i vull contemplar, d'alguna manera, amb els meus ulls el seu patiment en la seva invalidesa de nen, com el van reclinar al pessebre i com el van col·locar sobre el fenc entre el bou i la mula". Havent sentit això, l'home bo i fidel, va adreçar-s'hi prestament i va preparar al lloc assenyalat tot el que el Sant li havia indicat.

85. Va arribar el dia, dia d'alegria, d'exultació. Havien estat citats germans de molts indrets; homes i dones de tota la rodalia, plens de joia, havien preparat, d'acord amb les possibilitats de cadascú, ciris i teies per il·luminar aquella nit que, amb l'estel centellejant, il·lumina tots els dies i anys. Va arribar, a la fi, el sant de Déu, i, veient que tot estava a punt, ho va contemplar i se'n va alegrar. Es prepara el pessebre, s'hi posa fent i s'hi col·loquen el bou i la mula. la simplicitat h rep honor, la pobresa s'hi exalça, se'n valora la humilitat, i Greccio esdevé un nou Betlem. La nit resplendeix com el dia, nit plaent per als homes i per als animals. La gent hi arriba i, davant del nou misteri, assaboreixen nous gojos. Els germans canten les lloances del Senyor i tota la nit transcorre entre cants d'alegria. Francesc resta dret davant del pessebre, desbordant-se en sospirs, traspassat de pietat, fos en goig inefable. El sacerdot celebra solemnement l'eucaristia damunt el pessebre, curull d'un conhort novell.

86. El sant, vestit amb ornaments diaconals -perquè era diaca-, canta amb veu sonora l'Evangeli. La seva veu potent i dolça, veu clara i ben timbrada, invita a tots als premis eterns. Després predica al poble i, quan parla del naixement del Rei pobre i de la petita ciutat de Betlem, ho fa amb paraules que vessen mel. Moltes vegades, quan vol pronunciar el nom de Crist Jesús, abrusat d'amor diví, l'anomena "l'Infant de Betlem", i en dir "Betlem", la seva boca s'omple d'una veu; o, més encara, d'un afecte tendrívol, com el bel d'una ovella. Cada cop que deia "el Nen de Betlem" o "Jesús", es llepava els llavis com si assaborís la dolçor d'aquestes paraules.

Aquí es manifestaren abundosament els dons de l'Omnipotent, donat que un home virtuós tingué una visió admirable: li semblava veure un minyonet ajagut i esvanit en el pessebre i que, acostant-s'hi sant Francesc, el despertava d'un son profund. Aquesta visió era molt adient, perquè l'infant Jesús, rebutjat en el cor de molts, pels mèrits de sant Francesc i amb l'auxili de la divina gràcia ressuscitava, i el record de la seva imatge restava gravat en la memòria dels qui l'estimen.

Acabada la vetlla solemne, tothom se'n tornà a casa, ple d'indescriptible alegria.

87. Encara es conserva el farratge que fou col·locat a la menjadora, de manera que, per mitjà d'ell, el Senyor, per la seva bondat, guareix pollins i altres animalons. I així s'ha esdevingut que moltes bestioles d'aquella comarca que sofreixen diverses malalties es guareixen menjant d'aquella palla. Més encara: a les dones que, durant un part dolorós i llarg, els posen al damunt una mica d'aquella palla, donen a llum feliçment. I el mateix passa amb persones d'ambdós sexes que, patint diversos mals, han recuperat la salut.

Temps després, el lloc del pessebre fou consagrat com a temple del Senyor: sobre ell es féu construir un altar i es dedicà una església en honor a sant Francesc, a fi que, on en altre temps els animals pasturaven herbei i palla, ara els homes puguin nodrir-se, com a aliment per a l'ànima i el cos, de la carn de l'Anyell immaculat i incontaminat, Jesucrist, Nostre Senyor, que amb inefable i infinit amor, s'ha lliurat per nosaltres".

Tomàs de Celano. (Francesc i Clara d’Assís. Versió i notes de Francesc Gamissans, o.f.m) La Formiga d’Or. Barcelona 1991.:

dimecres, 13 de desembre del 2023

El reial Cercle Artístic de Barcelona acull la XIX Biennal del pessebre català

Dimarts 28 de novembre s'inaugurava la XIX Biennal del Pessebre de Catalunya al Reial Cercle Artístic de Barcelona, amb 36 diorames aportats per un total de 28 entitats pessebristes federades. A l'acte inaugural hi van assistir la directora General de Cultura Popular, Adelaida Moya; Francesc Fabregat del Servei de Cultura Popular de l'ICUB; Albert Català, president de la Un-Foe-Prae; Josep Maria Porta, president de l'Associació de Pessebristes de Barcelona; Abel Plana, president de l'Associació de Pessebristes de Ciutat Vella, i Ramon Albornà, president de la Federació Catalana de Pessebristes. L'acte va ser presentat per Josep Fèlix, president del Reial Cercle Artístic, que acull la Biennal. Amb motiu dels 800 anys, la XIX Biennal de Pessebre vol donar a conèixer el moment artístic i creatiu que viu el pessebrisme català. A la mostra hi ha una representació del que es fa a nivell de tot el territori. Es recreen no només paisatges bíblics, sinó també paisatges reals i es denuncien situacions socials actuals.

Ramon Albornà durant els actes d'inaguració. ©Fotografia Jordi Montlló

Les entitats que hi han col·laborat són:

L'Agrupació de Pessebristes de Castellterçol, l'Agrupació de Pessebristes de Sabadell; l'Agrupació de Pessebristes de Sant Pere de Torelló, l'Agrupació de Pessebristes de Terrassa, l'Agrupació de Pessebristes d'Olot i la Garrotxa, l'Agrupació Ilerdenca de Pessebristes, l'Agrupació Pessebrista de Roda, l'Agrupació de Pessebristes de Ripollet, l'Agrupació Pessebristes de Sant Pere de Ribes - Els Xulius, Els Amics del Pessebre de Badalona, l'Associació de Pessebristes de Centelles, l'Associació de Pessebristes de Ciutat Vella, l'Associació de Pessebristes de Mataró, l'Associació de Pessebristes de Rubí, l'Associació de Pessebristes de Tavèrnoles, l'Associació de Pessebristes de Tortosa i Terres de l'Ebre, l'Associació de Pessebristes de Vilafranca de Penedès, l'Associació de Pessebristes i Modelistes de Vilassar, l'Associació de Pessebristes de Sant Joan Despí, l'Associació Grup Pessebrista Calldetenes, l'Associació Pessebrista de Palau-solità i Plegamans, l'Associació Pessebrista de Tarragona, l'Associació Pessebrista de Vilanova i la Geltrú, l'Associació Pessebristes de Moià, el Grup Pessebrista de Castellar del Vallès i el Grup Pessebrista de Sitges.

Us en deixo un reportatge fotogràfic, però per poc que podeu, aneu-hi.

Infantesa a l'Estany. Víctor Feliu.Associació de Pessebristes de Banyoles
Figures de Gemma Bertran.

Els reis van camí de Betlem_Jordi Bernal. Associació de Pessebristes de Barcelona.
Figures Germans Castells

Primers passos.

L'Anunciació a la Verge Maria. Lolita Pastor Aguilar. Associació de Pessebristes de Tortosa
i Terres de l'Ebre. Figures de Montserrat Ribes Daviu

Naixement segle XXI. Bartomeu Majoral Domingo. Amics del Pessebre de Badalona.
Figures Montserrat Ribas

Taller de Natzaret. Miquel Matavacas Costa. Associació de Pessebrises de Centelles.
Figures Germans Castells.

Naixemenent a Petra. Josep Riera Cuberta.
Associació Grup pessebristes de Calldetenes.
Figures Martí Castells.

Naixement a Petra. Josep Riera Cuberta.
Associació Grup pessebristes de Calldetenes.
Figures Martí Castells.

Naixement. Josep Vives. Agrupació de Pessebristes de Castellterçol.
Figures Josep Vives

Naixement. Pere Comas. Associació de Pessebristes de Mataró.
Figures Germans Castells

Naixement_Lourdes Banqué. Associació de Pessebristes de Tarragona.
Figures Montserrat Ribes

Naixement. Josep Comellas. Associació de Pessebristes de Rubí.
Figures de Josep Comellas

Descans a la fugida a Egipte. Jordi Capella. Associació de Pessebristes de Ciutat Vella.
Figures Montserrat Ribes

Bon retorn. Albert Martí Roig i Oriol Ribes Martin. Associació de Pessebristes de Terrassa.
Figures de Ricard Huguet Ibàñez

Bon retorn. Albert Martí Roig i Oriol Ribes Martin.
Associació de Pessebristes de Terrassa.
Figures de Ricard Huguet Ibàñez

Primeres passes de Jesús. Josep Martí Ibàñez i Susanna Rabassa Gonzàlez.
Associació de Pessebristes Terrassa. Figures Germans Castells

Caga Tió. Josep Aleacar. Grup de Pessebristes de Sitges.
Figures Andreu Muns

Naixement. Lourdes Banqué. Associació Pessebrista de Tarragona.
Figures de Montserrat Ribes

Cercant posada. Pere Batlle. Pessebristes de Tavèrnoles.
Figures Josep Traité

Presentació al temple. Agrupació Pessebrista de Roda.
Figures Germans Castells.

Presentació al temple. Agrupació Ppessebrista de Roda.
Figures Germans Castells.

Presentació al temple. Manel Font Gòmez. Agrupació de Pessebristes de Sant Pere de Torelló.
Figures Manel Font Gòmez

Naixement. Guerra d'Ucraïna. Albert Català Pou. Amics del pessebre del Baix Empordà.
Figures de Montserrat Ribes.

Naixement a pagès. Tomàs Vinardell i Ros. Associació de Pessebristes de Banyoles.
Figures de Josep Traité i Amadeu Anglada

Fugida a Egipte. Gilbert Arnau i Sorolla. Associació de Pessebristes de Sant Joan Despí.
Figures Germans Castells

Naixement. Xavier Mila Vidal. Agrupació de Pessebristes de Sant Pere de Ribes. Els Xulius.
Figures de Maria Vidal Cuadras

Protegits sota les voltes. Josep Llach i Tubert. Associació de Pessebristes de Banyoles.
Figures de Josep Traité i Joan Farrés

Adoració. Agrupació de pessebristes de Barcelona.
Figures de Lluís Carratalà

Naixement. Xavier Olivera Sagués. Associació Pessebrista de Palau-solità i Plegamans.
Figures Montserrat Ribes

Un descans en el camí. Escenografia del poble medieval de Pals. Joan Juni i Carme Altayó.
Grup pessebrista de Castellar del Vallès.
Figures de Carme Altayó