El pessebre de la Mula

dimarts, 27 de desembre del 2022

Quadern de bitàcola. 24 de desembre de 2022. Els diorames de Campdevànol i els pessebres de muntanya del GEC

Enguany he volgut visitar Campdevànol per veure els diorames que s'exposen ens tres edificis del municipi.

Procedeixen de les diferents agrupacions de pessebristes de Vic, Porqueres, de Sant Pere de Torelló, d'Olot, de Manresa, de la Pobla de Lillet, d'Artés, de Calldetenes, de Banyoles i de Tavèrnoles.

A la torre de mossèn Tor destaca el pessebre d'Andrés Matilla de Ripoll i una bona seixantena de pessebres de muntanya, que el Grup Excursionista Campdevànol (GEC) ha portat any rere any al cim del Costa Pubilla des de 1963.

Els pessebres es poden visitar tots els dissabtes, diumeges i dies festius fins el 15 de gener. D'11 del matí a dos quarts de dues de la tarda i de quatre a set del vespre.

Pessebre d'Andrés Matilla (Ripoll). ©Fotografia: Laura Bosch

Us deixo amb algunes imatges dels pessebres de muntanya i dels diorames que podreu veure a les diferents exposicions:

divendres, 9 de desembre del 2022

Quadern de bitàcola. 6 de desembre de 2022. Pessebre tradicional Museu Marés

©Fotografia: Jordi Montlló

L'Associació de Pessebristes de Barcelona ha realitzat el pessebre tradicional que es pot veure a l'entrada del claustre del Museu Frederic Marés. El paisatge s'emmarca en una vall del Pirineu català. Els artífexs del pessebre són Josep Porta i Manolo Trullàs amb escenografia d'aquest darrer. En la construcció i muntatge hi ha participat nombroses persones: Àngel Muriel, Eduard Marrón, Agustí Térmens, mar Mas, Josep Lluís Badal, Maria Antònia Feliu, Carme Cañisà, Pilar Moreno, Joan Navarro i Maribel Bayle (construcció). Mentre que Joan forner, Carles Borr`s, Carme Colomer, Jordi Ferrer, Antoni Garí, Jaume Larreula, Maria Antònia Martorell, Andreu Medina, Josep Porta, Alba Teresita Rojas, Valentí José, Cinto Juanes, Teresa Romagosa, Cari Salat, Montse Yáñez, Ramon Jovells, Josep M. Silvestre, Miquel Abril, Pau Llacuna i Elisabet Coma han format part de l'equip de muntatge.

En aquest paisatge idíl·lic i costumista hi ha muntanyes i llogarets on es despleguen desenes d'elements vegetals, pobles, agricultura, ramaderia, amb escenes populars (el caçador, la bugadera, el caganer, el picapedrer...) i tradicionals (Naixement, Cavalcada dels Reis d'Orient o l'Anunciació)

Les figures són de Heide Original, una empresa familiar italiana dedicada a la producció d'obres d'art. Tot començà als anys 1980 amb les primeres figures ideades per l'escultor Enrico Demetz i la seva esposa Mariosa que les vestia.

Els seus fills després de la formació a l'escola professional d'Ortisei continuen actualment treballant en l'empresa, al costat dels seus pares.

Ivonne Demetz, la filla gran, després d'un període d'aprenentatge a l'Escola Professional d'Escultura d'Ortisei i pràctiques durant tres anys amb un mestre escultor, es perfeccionà en la costura al costat de la seva mare. L'any 2008 presentaven la seva primera col·lecció "Immanuel". Seguiren les col·leccions "Rustika" i "Hannah"

L'empresa també compta amb una altra filla, la Romina, especialitzada en pintura artística i Gerald, el fill, que des de l'any 2013 continua l'obra del seu pare. Va aprendre escultura al Liceo Artístico Cadernia (Ortisei), més endavant a l'Escola Professional de Selva per passar cinc anys més a l'Acadèmia de Belles Arts de Mònaco.

Horaris de visita: Del 26 de novembre al 8 de gener. De dimarts a dissabte, de 10 del matí a les 7 del vespre. Diumenges i festius: d'11 fins a les vuit del vespre. Els dilluns tancat excepte festius i el dia de Nadal i l'u de gener, que el museu romandrà tancat.

©Fotografia: Jordi Montlló

dimarts, 6 de desembre del 2022

El Museu Salzillo de Múrcia presenta l'exposició "El belén murciano de ayer y de siempre".

El Museu Salzillo de Múrcia inaugurava ahir, dia 5 de desembre a les 7 del vespre, una exposició comissariada per l'amic Àngel Peña "El belén murciano, de ayer y de siempre", que es podrà visitar fins el dia 5 de març.

Una exposició on es poden veure més d'un centenar de figures de fang realitzades per diferents tallers murcians entre el segle XIX i el segle XX, a més de documentació gràfica. A partir d'una selecció d'obres del fons "Colección Nacimiento Tradicional Peña Martín" es que pretén mostrar la trajectòria del pessebre murcià, des de les darreries del segle XIX fins a la primera meitat del segle XX.

Una de les peces més interessants de l'exposició és una dona tocant la simbomba (ximbomba a Menorca i Mallorca; etza-gor al País Basc i pandorga al País Valencià), feta l'any 1920, instrument que hauria arribat a la península ibèrica durant el segle XV. Es tracta d'un instrument molt interessant que sembla tenir el seu origen a la zona de l'actual Congo, en el continent Africà associat als rituals del solstici d'hivern. Per aquest motiu, al continent europeu se l'associa al període nadalenc.

Àngel Peña Martín comisari de l'exposició "Barros Granadinos" a la capella del palau de Carles V en el conjunt monumental de l'Alhambra de Granada.

Avui, a les 10 del matí, a la capella del palau de Carles V a l'Alhambra, s'inaugurava l'exposició "Barros Granadinos", comissariada per Àngel Peña Martín, en presència del viceconseller de la Junta d'Andalucia de turisme, cultura i esport, Víctor Gonzàlez i la directora general del Patronat de l'Alhambra i Generalife, Rocío Díaz.

divendres, 2 de desembre del 2022

Un pessebre mallorquí del segle XIX exposat al Museu Casa Botines de Lleó.

Voldria destacar un pessebre mallorquí del segle XIX, que forma part de la col·lecció "Colección Nacimiento Tradicional Peña Martín", que des d'ahir i fins el 15 de gener es podrà veure al Museu Casa Botines de Lleó. Un pessebre que hauria pogut formar part de la decoració nadalenca d'una casa com la que aquests dies s'hi pot veure exposat. La casa Botines és un edifici construït per Antoni Gaudí, un antic magatzem de teixits del qual en podeu llegir més clicant a https://www.casabotines.es/el-arquitecto/

Les explicacions que en fa el mateix Àngel Peña són remarcables: "El betlem de monja o belén de monja es uno de los adornos navideños más típicos de las familias españolas del siglo XIX, y eran confeccionados por las monjas mallorquinas para regalar a familiares o amigos. Su procedencia isleña se aprecia en los materiales escogidos para confeccionarlo, como la arena y las conchas. Su carácter portátil, metido en una sencilla caja de madera, otorgaba la comodidad necesaria para transportarlo fácilmente y por ello cosechó un amplio éxito en toda España".

Pàgines