Un pessebre, a Cabrils, denuncia la situació de persecució constant que pateix la llengua catalana.

 Pau a la terra i a la gent de parla catalana

Pessebre realitzat pel Museu Comunitari de Cabrils. ©Jordi Montlló

Pessebre realitzat pel Museu Comunitari de Cabrils. ©Jordi Montlló

Antigues escoles Tolrà i Casal dels Avis. Foto: ©Laura Bosch

Amb aquest pessebre, fet de paraules, el Museu Comunitari de Cabrils, del qual en formo part, hem volgut denunciar la situació de persecució constant que pateix la llengua catalana, fins al punt de posar-la en risc d'extinció. Com diu l'article 6 de l'Estatut d'Autonomia, el català és la llengua pròpia de Catalunya i és també la llengua emprada com a vehiculara i d'aprenentatge en l'ensenyament. I com a tal, ha estat una eina d'integració i d'immersió.

Però, la catalofòbia ha estat una eina utilitzada per les esquerres i les dretes espanyoles per guanyar vots al país veí i la persecució de la nostra llengua, una de les manifestacions preferides d'aquesta catalanofòbia. Persecució avalada per les institucions polítiques, jurídiques i administratives d'un règim hereu del post franquisme, on el feixisme feia anys que no era tan visible.

Autors

Museu Comunitari de Cabrils (COMCA) a partir d'una idea d'Esther Lupresti i Jordi Montlló

Escenografia

Esther Lupresti

Muntatge

Maria Àngels Aldrufeu; Laura Bosch, Esher Lupresti, Maria Martínez; Jordi Montlló i Gustau Nacarino

Textos utilitzats

Homilies d'Organyà

Caterina Albert (Víctor Català)

Solitud

Jaume Cabré

Jo confesso

Bonaventura Carles Aribau

Adéu

Francesc Eiximenis

Regles de bona criança

Ramon Llull

El llibre de les bèsties

Mercè Rodoreda

Mirall trencat, Relats

Carme Riera

Les darreres paraules

Joan Salvat-Papasseit

Nadal

El meu pessebre, a la Plaça de Sant Jaume

 

Casa Turrons Vicenç. Plaça de Sant Jaume. Barcelona.
Fotografia: ©Laura Bosch

Després del NO pessebre 2020 per motius de COVID-19, aquest Nadal 2021 la Plaça de Sant Jaume presenta un versió ben diferent del que ja normalment estem acostumats. El pessebre surt més enllà de la Plaça de Sant Jaume amb una cinquantena de figures lluminoses que es poden veure a les façanes i balcons dels edificis que hi ha des de la Via Laietana fins a la Rambla. El bestiari s'ha ubicat íntegrament als encontorns de la plaça, destacant el bou lluminós penjant de la façana de l'Ajuntament de Barcelona i la mula de l'edifici de la Generalitat de Catalunya. En les balconades de les cases que tanquen aquest espai s'hi poden veure gallines, ratolins, gossos, porcs i oques. El Naixement, en canvi, està situat en un portal dels carrers de Sant Jaume I i Ferran, i així successivament amb els altres personatges que la única característica que els fa comú són la seva lluminosistat. Sembla més un bestiari que un pessebre, ocultant al màxim qualsevol simbolisme que afecti la sensibilitat anti religiosa de la nostra particular "comuna" barcelonina.

Casa Vicenç. Plaça de Sant Jaume. Barcelona.
Fotografia: ©Laura Bosch

Una altra novetat en la que se m'ha demanat la meva participació és en la d'aportar un dels meus pessebres, per col·locar-lo en un aparador d'una de les 23 botigues on es podran veure diferents versions de fer el pessebre. El meu, és "l'Epifania ajornada", on les ombres del Reis d'Orient  s'insinuen en el mur de Palestina, que no poden arribar a Betlem a causa de l'apartheid de l'estat d'Israel al poble palestí.

Si aneu a Barcelona el podreu veure exposat a la casa de torrons Vicenç, just a la cantonada de la Plaça de Sant Jaume amb el carrer del Bisbe.

La resta de pessebres estan repartits entre d'altres comerços i entitats en l'eix dels carres de Ferran i Jaume I. 

Potser la Il·lustríssima alcaldessa de Barcelona hauria preferit no fer pessebre i estalviar-se crítiques, potser voldria eliminar tots els significats de les festes nadalenques que no siguin missatges de banalitat. Jo sempre he estat defensor dels nous llenguatges del pessebre de la plaça Sant Jaume (ho podeu comprovar ena quest mateix blog); però aquest any sembla que s'ha fet un corre-cuita, aprofitant el pessebre de 2017 i encarint-lo de forma que s'hauria d'explicar a la ciutadania. 

Per transparència i salut democràtica us avanço que jo no he percebut cap estipendi per la meva participació, ni en espècies. Vagi per endavant.

Casa Vicenç. Plaça de Sant Jaume. Barcelona.
Fotografia: ©Laura Bosch

Casa Vicenç. Plaça de Sant Jaume. Barcelona.
Fotografia: ©Laura Bosch

Per més informació podeu veure aquest video realitzat per BETEVÉ.CAT:

https://beteve.cat/cultura/figures-lluminoses-pessebre-barcelona-2021-via-laietana-rambla/

Reportatge de BETEVÉ sobre els pessebres més polèmics de la Plaça de Sant Jaume:

https://beteve.cat/basics/pessebres-mes-polemics-sant-jaume/

Conferència a La Casa dels Entremesos de Barcelona: "Salvador Masdéu o l'enigma del fang".

 

Ahir, dia 16 de desembre, a les vuit del vespre, Laura Bosch, Toni Dorda i Jordi Montlló, oferien una conferència sobre el gran artista i figuraire de pessebre, Salvador Masdéu Freixenet, fruit de la recerca que ha durat tres anys.

Després de la rebuda i presentació del director de La Casa dels Entremesos, senyor Xavier Cordomí, Jordi Montlló va recordar el què se'n sabia fins ara sobre Salvador Masdéu, quines eren les fonts i els documents de base que en parlaven, les notes mecanografiades de Josep Maria Garrut extretes d'una conversa amb el fill de Salvador Masdéu, en Rafel, que el mateix Jordi Montlló localitzà durant la seva tesi doctoral a l'arxiu de l'Associació de Pessebristes de Barcelona.

Després, Laura Bosch presentà l'arbre genealògic de Salvador Masdéu, - des d'inicis del segle XVIII fins a l'actualitat -  que ha permès conèixer la seva família, d'on és originària, com arriben a Barcelona, el casament i la dispensa, i els fills que en realitat va tenir l'artista barceloní. Explicà també la mort de la seva esposa, Eulàlia Rodríguez i els fills que li sobrevisqueren, dos nois i una noia, que l'atzar farà que la única filla que varen tenir, l'any 1937, mori a casa seva en el bombardeig per l'aviació feixista al Poble Sec. Finalitzà amb l'explicació dels indicis que la portaren en el darrer moment de la recerca, a localitzar els descendents. Aquest fet extraordinari ha permès aportar llum a un mestre barceloní del pessebrisme que marcà tendències en el seu moment.

Acte seguit, Toni Dorda parlà de l'obra, de la complexitat dels motlles, de la policromia de les peces, de la tipologia, de la diversificació i de les peculiaritats que permeten identificar si una peça es tracta d'una obra original o d'una còpia.

Féu també un especial reconeixement a Toni Pruna, deixeble de Lluís Carratalà, i única persona capaç d'entendre i saber reproduïr amb tota la seva complexitat els motllos de Salvador Masdéu. Les seves aportacions han estat  indispensables en tot el procés de recerca. Abans de finalitzar la seva intervenció, agraí a tots els col·lecionistes privats que han estès les seves mans en conèixer el projecte, la qual cosa ha permès exposar un bon centenar de figures i especialment al Dr. Carulla que aportà, ell mateix, la seva col·lecció a la maleta, provinent de Palma, cedint-la per a l'exposició.

Jordi Montlló clausurà l'acte convidant a tots els presents a visitar l'exposició al Museu Arxiu de Llavaneres, explicant que aquesta és només la gènesi d'un projecte de futur, que hauria de veure la llum l'any 2024, centenari de la mort de l'artista, amb la publicació d'un llibre molt més complert que inclourà, entre d'altres, l'arbre genealògic, els nous camps oberts d'investigació i l'estudi complert de la col·lecció dels motllos, que ja s'han començat a inventariar i fotografiar.

Federació d'Entitats de Cultura Popular i Tradicional de Barcelona Vella i La Casa dels Entremesos.
Xavier Cordomí, durant la presentació.
Fotografia cedida per ©La Casa dels Entremesos

Aquells pastors amb barretina que van fer emprenyar el franquisme, ara són al Parlament de Catalunya

Enguany, és el primer cop que el pessebre del Parlament de Catalunya està realitzat amb figures de tradició catalana. Una gran idea de la Presidenta del Parlament, M. Hble. Sra. Laura Borràs, que ha convidat a la Federació Catalana de Pessebristes.

L'escenografia ha anat a càrrec de la Núria Garcia, l'Albert Català i en Ramon Albornà amb figures provinents del Grup Pessebrista de Castellar del Vallès.

Fotografia cedida per ©Núria Garcia.

D'esquerra a dreta, la Presidenta del Parlament
de Catalunya, M. Hble. Sra. Laura Borràs,
Albert Català, vocalia de la presidència i
ex-president de la Federació Catalana de Pessebristes,
Núria Garcia, vocalia de comunicació de la Federació
i Ramón Albornà, nou president
de la Federació. Fotografia cedida per ©Núria Garcia.

Un pessebre tradicional, de suro i molsa, amb figures del mestre Lluís Carratalà. L'any 2011, sortia publicat el llibre, editat pel Col·lectiu El Bou i la Mula, (amb el suport de la Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura. Centre de Promoció de la Cultura Popular i Tradicional Catalana): "Lluís Carratalà, escultor noucentista de pessebres".  L'Enric Benavent en va fer la recerca i jo hi vaig participar amb la realització de les fotografies de les figures que acompanyen els textos.

lbornà, Albert Català i Núria Garcia

Us deixo amb alguns enllaços de la premsa que se n'han fet ressó, a més de la Federació Catalana de Pessebrisme: 

http://www.pessebrescat.cat/noticies/pessebre-del-parlament/

http://www.elpuntavui.cat/societat/article/2068945-el-parlament-ja-llueix-pessebre-i-arbre-de-nadal.html [article de l'Emma Ansola amb fotografies de Josep Losada. Consulta 9/12/2021]

https://www.vilaweb.cat  [article de Joan Safont Plumed. Consulta 9/12/2021]

El pessebrisme, és un patrimoni viu? Reptes i oportunitats de futur en un context de canvi. Frontissa.

Ja podeu llegir el meu article publicat a la revista FRONTISSA. Publicació digital de la Coordinadora de Centres d'Estudis de Parla Catalana.

Enllaç: https://www.frontissa.cat/noticia/65945/el-pessebrisme-es-un-patrimoni-viu

Conferència a la Casa dels Entremesos: Salvador Masdéu o l'enigma del fang

 

Nadal 2021 a l'Arxiu Comarcal del Maresme

 

Novament, una excel·lent iniciativa de l'Arxiu Comarcal del Maresme, que per aquest Nadal 2021, ens proposa:

Del dia 1 al 31 de desembre: una mostra de diorames realitzats per l'Associació de Pessebristes de Mataró. A més de la mostra, es podran descobrir una sel·lecció de documents relacionats amb el Nadal, custodiats per l'Arxiu.

Horaris: de dimarts a dissabte: d'11 a 14h i de 17h a 20h.

             Diumenge i dilluns: d'11 a 14 h.

Dia 18 de desembre a les 6 de la tarda: Fra Valentí Serra, de Manresa, arxiver, historiador i apassionat del pessebre, ens parlarà sobre "els caputxins i el pessebre popular".

Per més informació podeu clicar al següent enllaç: Activitats de l'Arxiu Comarcal del Maresme