El pessebre de la Mula: 2024

dimarts, 24 de desembre del 2024

Bon Nadal 2024

dimarts, 17 de desembre del 2024

18 de desembre de 2024 al Museu d'Història de Catalunya: "La batalla del pessebre a Catalunya"

Aquest proper dimecres, dia 18 de gener, us convido al Museu d'Història de Catalunya on parlaré, entre d'altres temes, de la controvèrsia ideològica que hi va haver a Catalunya a meitat del segle XX vinculada a la concepció del que ha de ser un pessebre. Un enfrontament que varen protagonitzar el pare Basili de Rubí i Antònio Herranz Gonzàlez, president de l'Associació de Pessebristes de Barcelona.

Quan vingueu, aprofiteu per gaudir del pessebre que dos amics i grans pessebristes del Grup Pessebrista de Castellar del Vallès han realitzat per segon any consecutiu al vestíbul del museu: Montse Santander i Joan Romeu.

Adreça: Museu d'Història de Catalunya. Plaça de Pau Vila, núm. 3 - Ciutat Vella. 08039 Barcelona

dilluns, 16 de desembre del 2024

El Museu d'Història de Catalunya edita "on-line" el quiz de la Fira de Santa Llúcia

L'any passat, el Museu d'Història de Catalunya, amb motiu dels 800 anys de pessebrisme, m'encarregava un joc en línia sobre el pessebre. Una vintena de preguntes sobre temàtica pessebrística, pensada per a tots els públics com a eina divulgativa.

Enguany, podeu participar amb un nou joc en línia sobre la Fira de Santa Llúcia, que el Museu d'Història de Catalunya ja ha posat a disposició de tots els públics a la seva web.

Accedeix al quiz de la Fira de Santa Llúcia

dissabte, 14 de desembre del 2024

Xerrada: "Les dones a la Fira de Santa Llúcia: treballadores invisibles i transmisores de coneixements"

Dijous, 12 de desembre, sota una pluja intensa, benvinguda i necessària, a la Casa dels Entremesos, vaig exposar un dels temes treballats a la meva tesi doctoral: "Les dones a la Fira de Santa Llúcia: treballadores invisibles i transmisores de coneixements".

Aquesta és una pregunta que només s'ha pogut fer quan la societat ha assumit una mirada diferent sobre ella mateixa. Quan ha incorporat una perspectiva inclusiva, de gènere.

Vam parlar de les dones des del punt de vista del present i a partir del treball de camp amb motiu de la meva tesi doctoral. Vam parlar de les històries de vida, que van dur a aquestes dones, valentes i emprenedores, a formar part de la Fira de Santa Llúcia, sovint per necessitat, però que no se'n van poder separar mai.

A la sala d'actes també es podia veure l'exposició "Pessebre: vuit segles de tradició i artensania", promoguda per la Fundació Festa Major de Gràcia.

Moltes gràcies a l'organització i especialment a l'amic Xavier Cordomí, per la presentació i coordinació de l'acte. Moltes gràcies.

"Les dones a la Fira de Santa Llúcia: treballadores invisibles i
transmisores de coneixements". ©Fotografia: Laura Bosch

"Les dones a la Fira de Santa Llúcia: treballadores
invisibles i transmisores de coneixements".
©Fotografia: Laura Bosch

"Les dones a la Fira de Santa Llúcia: treballadores invisibles i
transmisores de coneixements". La Pepa Brasó, visiblement
emocionada durant la seva intervenció ©Fotografia: Laura Bosch

"Les dones a la Fira de Santa Llúcia: treballadores invisibles i
transmisores de coneixements". ©Fotografia: Laura Bosch

dimecres, 11 de desembre del 2024

Quadern de bitàcola. 5 de desembre. Visita a l'exposició "Música i dansa al Pessebre"

L’Ateneu Centre Cultural de la Fundació Iluro, de Mataró, acull per segon any consecutiu una exposició de figures de pessebre comissariada per l’amic Antoni Dorda.

Enguany per parlar de la música i la dansa al pessebre. Tot i que com afirmen, des de Sant Francesc, la nit del 1223 on ressonaren lloances melodioses i harmonioses cançons, no es pot entendre el pessebre sense música, caldria veure la realitat 800 anys després.

L’exposició ens mostra com durant segles, els millors escultors han dedicat el seu art en reproduir músics amb flabiols, tamborins o sacs de gemecs. Podeu trobar peces de Ramon Amadeu, Salvador Masdéu, germans Castells, Lluís Carratalà o Andreu Muns, entre molts d’altres. Però la gràcia no és la simple seriació de vitrines amb figures dins, sinó la col·laboració del Museu de la Música amb la cessió d’una sèrie d’instruments que no són un atrezzo qualsevol sinó un complement a les figures.

Sens dubte l’exposició “Música i dansa al pessebre” és una de les fites que no us podeu perdre aquest Nadal, perquè aquest tipus d’exposicions on hi ha un guió previ, un discurs com a estructura i fonament del que es mostra, són més aviat escasses.

Cal agrair a la Fundació Iluro l’esforç i l’interès. Ara només cal que aquest interès s’equipari als altres esdeveniments que organitza, tant en la professionalització com en la difusió. Us posaria l’enllaç del web de la fundació, però trigaríeu molt en trobar aquesta exposició. Per tant, sapigueu que la podeu veure fins el 26 de gener de 2025. Una altra cosa que vull remarcar, és que l'exposició es podrà visitar fins més enllà dels reis. El cicle nadalenc es clou el 2 de febrer, dia de la Candelera. Gaudiu-ne !

Reportatge fotogràfic © Jordi Montlló - Laura Bosch. Si utilitzeu alguna d'aquestes fotografies, indiqueu-ne si us plau, la procedència i els autors.

Vitrina dedicada a la sardana. Figures de Martí Castells
Martí a primer terme. A l'extrem oposat, sardana amb figures de Lluís Carratalà.

Vitrina dedicada a la sardana. A mà esquerra, figures de Martí Castells i. Martí. en petit, creació
de Josep i Ramon Vidal i Roca. A mà dreta, sardana
amb figures de Lluís Carratalà.

Vitrina dedicada a la sardana. Detall

Antoni Dorda, comissari de l'exposició i Jordi Montlló durant la visita.

Vitrina amb obres de Pere Teixidor i Salvador Masdéu

Vitrina amb obres d'Andreu Muns, Lluís Carratalà

Detall de la vitrina amb obres realitzades per Lluís Carratalà i Vila.

Vitrina dedicada als escultors, Dr. Pere Catà i Emili Solé

Vitrina dedicada als escultors, Dr. Pere Catà i Emili Solé . Detall

Vitrina dedicada als figuraires i escultors, Dr. Pere Catà i Emili Solé . Detall

Vitrina dedicada als escultors, Dr. Pere Catà i Emili Solé . Detall d'algunes peces realitzades
per l'escultor l'Emili Solé.

Figures d'Antonio Lòpez i al seu costat, castanyoles datades de 1910, cedides pel Museu
de la Música de Barcelona. Fons Joan Amades.

Figura d'Antonio Lòpez. Detall.

Vitrina amb una peça dedicada a l'escultor Daniel. Al costat, una flauta de bisell, amb canal,
com la que sembla portar el pastor. Instrument cedit pel Museu de la Música de Barcelona.
Fons Joan Amades.

Pastor amb flauta. Obra de l'escultor Daniel.

Exposició de cançoners de Nadal i objectes procedents del Museu de la Música de Barcelona.
Fons Joan Amades.

Pastor amb sac de gemecs, obra de l'escultor Ramon Amadeu. Segles XVIII-XIX i
sac de gemecs, cornamusa o xeremia, originari de Mallorca (1900-1950) i actualment
al Museu de la Música de Barcelona. Fons Lluís Albert.

Figures de Josep Prats "Pep del Nas.

Músics i cantaires, obra d'Esther Font i Laura Baldrich.

Vitrina amb documentació original dedicada al músic, pedagog, compositor i poeta, Joan
Llongueras Badia, autor de peces famoses com "Les figures de pessebre", "Les cançons de Nadal"o "La Fiesta de los Reyes".

Vitrina dedicada a l'etnòleg, folklorista i escriptor, Joan Amades i Gelats, autor de nombroses
publicacions relacionades amb la temàtica del Nadal i el Pessebre.

Construccions en suro del fons de l'Associació de Pessebristes de Mataró,
de principis de segle XX. La que hi ha a primer a mà esquerra, duu un escrit que diu el següent:

"Dedicatoria. A los Señores Consortes Joaquin Coll i Suriá y Carmen Monserrat de Coll.

Amados mios: hoy que es la gran fiesta Nacional de la Inmaculada Virgen de la Concepción

por la atención que merece tan memorable dia, la cortesía me mueve á presentar este grupo, recomendado des de lejano tiempo, manifestando que nunca es tarde siempre y cuando el homenaje

es digno. Pers dia no ó no digno... no deja de producir en mi ánimo una sensación natural que me conduce complacidamente en ofreceros este modesto recuerdo.

Y deseando sea de vuestro agrado ya que (...) agrado por todos los medios posibles lo fuese; que si así es, quedarian mis desvelos alttamente reconocidos.

Séan pues estas lineas la ilusracion y abrazo respetuoso que des de este momento dirijo á vosotros y á vuestros venidéros.

Ramon Gasau Plana

Mataró 8 de Diciembre de 1914".

dijous, 28 de novembre del 2024

Xerrada de Santa Llúcia: "Les dones a la Fira de Santa Llúcia. Treballadores invisibles i transmissores de coneixements"

dilluns, 25 de novembre del 2024

Quadern de bitàcola. 25 de novembre de 2024. La rectoria de Vallgorguina acull l'exposició "Els Carratalà, artistes del pessebre"

El cap de setmana del 23 i 24 de novembre s'ha pogut veure a Vallgorguina una exposició que posa en valor la tasca del Lluïs Carratalà i la seva filla Montserrat. Es tracta d'un nou homenatge que el seu deixeble Toni Pruna els ha volgut retre a petició de l'Associació cultural de Vallgorguina (ACV), amb la col·laboració de l'Ajuntament, aprofitant la Fira del bosc i la pagesia que fa anys que se celebra per aquestes dates.

L'exposició és modesta però d'un gran valor artístic, etnogràfic i patrimonial per les peces que s'exposen, algunes de les quals ja han estat exposades, fins i tot a França. Sis vitrines i un pessebre que sintetitzen tota una vida dedicada al pessebrisme: primer del Lluís (1895-1991) i després de la Montserrat (1924-2009).

Però, ai làs ! I en Toni Pruna? Curiosament a l'exposició no hi ha cap peça emmotllada ni pintada pel Lluís ni per la Montserrat. Cóm s'entén llavors? Doncs és el seu deixeble, en Toni Pruna que les ha fet, a partir dels motlles del seu mestre i dels coneixements que aquest li va transmetre.

Les coses s'han d'explicar bé, sobretot i necessiten matisos. Explicar-ho malament, el que fa és confondre més. Precisament, la transmissió de generació en generació és un dels aspectes més valorats i un dels principals criteris en la definició del patrimoni cultural immaterial. I el pessebrisme n'és un exemple.

El valor que té aquesta exposició és poder contemplar, a Vallgorguina avui o a un altre poble demà, una col·lecció de peces que de no ser per la continuïtat que li ha donat en Toni Pruna no seria possible.

Algun dia l'homenatge s'hauria de fer al Toni Pruna, i aquest dia arribarà. Us ho prometo.