S'ha clausurat la 54ª edició del saló de santons d'Arles. L'heu visitat alguna vegada? Val la pena. Sobre la extraordinària superioritat del món dels santons sobre el pessebrisme a Catalunya no em cansaré mai de parlar; i si ho faig, no és per fer la punyeta o per esnobisme o per ser d'aquells que pensen que qualsevol cosa de fora és milor que el que tenim a casa. Precisament és per tot el contrari, perquè m'estimo la meva terra, la meva trista, pobra i dissortada pàtria, per que la vull millorar, perquè la meva filla visqui en una Catalunya més rica culturalment, socialment i políticament, perquè no m'agraden els xovinismes, ni la gent que es mira el melic tot el dia, ni la gent que es pensa que no els poden ensenyar res, que ja ho saben tot. Tampoc m'agrada la mediocritat, ni la cultura de la queixa, ni la manca d'idees. No m'agraden les persones o entitats que ho volen acaparar tot, que no són capaços d'incorporar idees d'altres. Quan els que vivien aquí eren els ibers i van conèixer grecs i fenicis, van incorporar avenços tecnològics i socials nous, també es va incorporar la cultura romana, que alhora havia adquirit molts coneixements dels grecs. Dels musulmans també en vam aprendre coses i així successivament. Que ens pensem, potser, que ja ho sabem tot? I un be negre.
Si voleu saber més coses d'aquesta noticia podeu clicar en aquest mateix bloc, a la columna de l'esquerra el bloc del Saló d'Arles. Tingueu en compte que en aquest acte, entre d'altres hi havia l'alcalde d'rles, bien sur, i el diputat de la regió PACA (Provence - Alps - Cote d'Azur).
En aquest bloc també penjaré les felicitacions que cada any faig per Nadal. El leiv motif principal és una figura de la meva col·lecció. També intento vincular-la amb algun tema d'actualitat d'aquell any, de vegades personal. Les fotografies i el disseny són meus, amb l'inestimable col·laboració de l'amic Santi. Fa quatre anys que les faig, però de moment, poso la d'aquest Nadal. Les altres ja les aniré penjant.
“Epifania ajornada” neix en el moment en que l’Estat d’Israel, en una nova mostra d’impunitat moral, decideix crear visualment el que de fet ja era Palestina: un macro camp de refugiats / concentració. Des d’aquell any cada 25 de desembre, quan Jesús neix a Betlem (Palestina) no pot “mostrar-se al món” perquè un mur, un nou mur de la vergonya, impedeix que els de fora entrin i els de dins surtin. Per tant, els Reis mags, que són la representació de tota la humanitat ( en versió continents o en versió edats de l’home/dona, com preferiu), no podran retre homenatge al Salvador. Des de llavors el Missatge de Jesús ha quedat segrestat per un estat que fa cas omís de totes les convencions internacionals sobre drets humans.
