dilluns, 12 de gener del 2026

Quan un pessebre esdevé un acte de resistència

Fotografies: Laura Bosch - Jordi Montlló


Entre la multitud d'ofertes relacionades amb el món del pessebrisme d'aquest Nadal passat, en destaca la de la Joana Domènech i Ballester.

La Joana s'ha colat en un dels taifes d'artistes "modernets" de Barcelona: el centre d'art La Capella. Ho ha fet gràcies a una ruleta i formava part d'una de les quatre propostes que el "Grup d'Estudi" ha utilitzat per fer una crítica al sistema de selecció.

El fet és que la proposta de la Joana aprofita l'espai per fer un còctel de tradició, art, inclusió, participació i denúncia social. Tot dins una caixa que es va obrir el dia 23 de desembre i que ningú sabia que hi hauria dins.

La performance s'alimentava d'una realitat local que es pot fer representativa d'una col·lectivitat més enllà del Raval barceloní. La gerentrificació i el canvi de població d'un barri enfront una cultura establerta amb un pòsit de segles. Un pis que cal deixar per un increment desmesurat de la demanda i que no permet pagar el llogar a la gent del barri, una necessitat de buidar el bagatge de la memòria familiar i la transmissió d'una cultura popular a punt de desaparèixer perquè jo no representa a ningú d'aquell barri.

Des d'aquest punt de partida ens trobem en un espai amb una taula, una capsa de figures de pessebre i una darrera amb suro. La família que abandona el barri i tots els assistents tenen la possibilitat de muntar per darrera vegada el pessebre popular, amb les figures dels avis, en el barri on van créixer.

Aquest cop de forma espontània i col·lectivament; per crear una instal·lació. Tot pessebre és una instal·lació. El títol de tot plegat és "Déu vos guard, és aqui on fan pessebres?". Com explica la Joana, el títol fa referència a la contrasenya per entrar a les cases de Barcelona que feien pessebres i els anunciaven al diari perquè fossin visitats per foranis. Una pràctica que convertia un espai privat en públic i compartit. "Aquesta és la vocació de l'exposició".

Gràcies Joana per les teves reflexions en forma de performance amb contingut cultural, social i inclusiu, que ja convé. Una mostra de re significació del pessebrisme en un món de debats de purpurina i anquilosats en un passat fossilitzat i manipulable.

 

Fotografies: Laura Bosch - Jordi Montlló

Fotografies: Laura Bosch - Jordi Montlló


Fotografies: Laura Bosch - Jordi Montlló

Fotografies: Laura Bosch - Jordi Montlló

Fotografies: Laura Bosch - Jordi Montlló

Fotografies: Laura Bosch - Jordi Montlló

Fotografies: Laura Bosch - Jordi Montlló

Fotografies: Laura Bosch - Jordi Montlló

Fotografies: Laura Bosch - Jordi Montlló

diumenge, 11 de gener del 2026

Transmetre el pessebrisme en el camí cap a la UNESCO. Simpsosis CoCA 2026

 



En el marc del simposi CoCA 2026, tinc el plaer d'anunciar-vos que aquest proper 2026, al costat de Maria Antònia Martorell-Poveda, [Departament d'Infermeria, MARC -Universitat Rovira i Virgili-; Associació Pessebrista de Tarragona i presidenta de la Federación Española de Belenistas], coordinem el simposi "Transmetre el pessebrisme en el camí cap a la UNESCO".  

El nostre objectiu és el d'analitzar els reptes i oportunitats que implica preservar i transmetre aquesta tradició arrelada a la cultura popular. Actualment, el pessebrisme treballa per ser reconegut com a Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat, una candidatura que busca garantir-ne la visibilitat, conscienciar sobre la seva importància i establir mesures de salvaguarda per assegurar-ne la continuïtat. 

El Ministerio de Cultura y Deporte va declarar el pessebrisme Manifestació representativa del Patrimoni cultural Immaterial el 14 de juny de 2022. L'expedient d'aquesta declaració recull que aquesta tradició,, originada a l'Europa medieval, consisteix en la construcció cíclica d'una escenografia nadalenca que recrea passatges del naixement de Jesús. Tot i el seu origen religiós, avui el pessebre ha adquirit una dimensió cultural més àmplia, convertint-se en un fenòmen sociològic.

El pessebre integra tant l'art de crear figures a través dels seus artesans com l'experiència dels muntadors pessebristes, que combinen tècniques tradicionals i modernes per donar vida a una escenografia carregada de simbolisme i emoció.

Els artesans i fabricants de figures transmeten els seus coneixements de generació en generació dins de famílies i tallers, preservant estils diferenciats que defineixen diverses àrees culturals. D'altra banda, els dissenyadors i muntadors no sempre provenen d'una formació consuetudinària, sinó que poden ser autodidactes o tenir coneixements variats en disciplines com la història, el paisatgisme, el disseny, l'electricitat o la pintura, entre d'altres.

Aquests dos col·lectius comparteixen valors essencials com la paciència, la dedicació i l'enginy, contribuint a la pervivència d'aquesta tradició. No obstant això, més enllà de la seva dimensió artística, el pessebrisme és un Patrimoni Cultural Immaterial amb una forta identitat, que combina religiositat, art, costums i creativitat, consolidant-ser com un element clau de la cultura popular.

La transmissió de coneixements i habilitats sobre aquesta pràctica social permet que cada pessebrista, artesà o col·lectiu s'adapti el pessebre segons la seva pròpia visió, mantenint viva la tradició i enriquint-la amb noves interpretacions. Aquesta diversitat de formes i estils reflecteix la riquesa cultural del pessebrisme i la seva capacitat d'evolucionar sense perdre la seva essència.

El moviment associatiu exerceix un paper fonamental en aquest procés. Amb un alt nivell de compromís, les entitats pessebristes actuen com a guardians i promotors d'aquesta tradició, assegurant-ne la difusió i continuïtat. A través de la seva tasca, no només preserven un llegat, sinó que també fomenten la participació comunitària, convertint el pessebre en un patrimoni col·lectiu que travessa generacions i manté la seva vigència al llarg del temps.

Aquest simposi pretén abordar aspectes clau relacionats amb diversos eixos temàtics, com ara: 

a) els agents i les metodologies per a la transmissió dels coneixements i habilitats en el pessebrisme;
b) el paper de la tecnologia i la modernitat en la transmissió del pessebrisme i el seu impacte en l'autenticitat cultural;
c) experiències reeixides en la transmissió del pessebrisme i el seu impacte en l'autenticitat cultural;
d) estratègies de salvaguarda i la col·laboració entre institucions, comunitats i societat civil per garantir la continuïtat del pessebrisme.

Amb les comunicacions que es presentaran pretenem generar un diàleg enriquidor entre investigadors, experts i portadors de la tradició, inspirant accions concretes que assegurin la continuïtat del pessebrisme com a expressió cultural rellevant per a les futures generacions. S'han acceptat vuit comunicacions que desglossem a continuació:

  1. Festa laica i neotradicionalisme. Ortodòxia i heterodòxia en l'acció festiva. Per Josep Fornés Garcia.
  2. El saber viu del pessebrisme: comunitat, memòria i transmissió en clau de patrimoni. Per Maria-Antònia Martorell-Poveda.
  3. El pessebrisme, entre el sagrat i el profà. Per Enric Benavent-Vallès.
  4. Del taller a l'associació: l'evolució dels creadors de les figures de pessebre, en el marc del procés de la candidatura del pessebrisme com a patrimoni cultural immaterial. Per Jordi Montlló Bolart.
  5. Els infants descreguts i el Pessebre. Per Josefina Roma i Riu.
  6. Ser Patrimoni Cultural Immaterial, una oportunitat i un repte per al Pessebrisme. Per Ramon Albornà Rovira.
  7. Processos de documentación y catalogación del Belenismo en el marco del Patrimonio Inmaterial. Per Aitor Ortiz de Felipe.
  8. Mi abuela trabajó en la fábrica de Ortigas. Un proyecto de investigación, creación y transmisión de nuestro patrimonio cultural belenista. Per Ángel Peña Martín.

dissabte, 10 de gener del 2026

Quadern de bitàcola. 20 de desembre. Visitant els pessebres de Castell d'Aro

 El Castell de Benedormiens i l'Antic Casino són dos espais situats a Castell d'Aro que fins l'11 de gener van acollir una mostra de pessebres populars i diorames. Enguany ja en sumen quaranta sis edicions i són molts els que participen del concurs, fins i tot els alumnes de les escoles del municipi. L'exposició, repartida per varies sales, recull nombroses propostes fetes amb materials molt diversos tret dels tradicionals de molsa i suro. I aquest any, sorpresa, l'amic i company Josep Maria Font n'ha guanyat el primer premi. 

He trobat un petit reportatge que podreu visualitzar en el següent enllaç: 46a edició de pessebres i diorames de Castell d'Aro 


Pessebres adults. Grup A. 1er premi.
Autor: Josep Maria Font i Font


Josep Maria Font (Castell d'Aro-Girona, 1956) és llicenciat en pedagogia, especialista en llenguatges expressius. Amb estudis d’Arts Aplicades i disseny. Ha estat professor de teatre social i llenguatge artístic de la Facultat de Treball Social i Educació Social Fundació Pere Tarrés URL de Barcelona i col·laborador amb d’altres Universitats (Pablo de Olavide de Sevilla o la Complutense de Madrid) i docent del Consorci d’Educació de Barcelona. Al 2014 fou membre del Comitè Científic XIII Congrés Internacional de Ciutats Educadores (Barcelona). La seva activitat acadèmica i de recerca es desenvolupa en el camp dels llenguatges expressius com a eines d’intervenció socioeducativa, l’educació en el lleure i l’animació sociocultural.

Ha estat cap del Departament d'Animació i Expressió de la Fundació Pere Tarrés durant el període 1990-2012 i Director artístic dels Tallers per la Festa a Girona del Centre de Promoció de la Cultura Popular i Tradicional Catalana des de 2008-2012. 

Pessebrista des de petit, vinculat al pessebre tradicional dins de l’àmbit família i local. Va viure intensivament en la seva infantesa la creació i desenvolupament del Pessebre Vivent de Castell d’Aro.  

Ha participat  activament en la Mostra de pessebres de Castell d’Aro des de l'any 1998 i convidat per la Taula de Pessebres d’Olot a realitzar pessebres d’exhibició a la capella de Sant Ferriol de la capital de la Garrotxa els Nadals 2006, 2008 i 2009, pessebres monumentals de més de 25m2

Membre fundador del col·lectiu el Bou i la Mula, va exercí com a president durant la seva primera dècada i des de fa anys és soci de l’Associació de pessebrista del Baix Empordà. Va participar en l’exposició de “Nous llenguatges per al pessebre” dins de la Biennal del Pessebre Català realitzada a Castellar del Vallés el 2010

Durant més 30 anys va realitzat treballs de recerca i investigació artística dins del concepte del pessebre litúrgic i contemporani, creant i realitzant el pessebre de la Parròquia de Santa Dorotea de Barcelona, on va desenvolupar el concepte participatiu de la “coreografia de la pregària”.





Pessebres adults. Grup A. 1er premi.
Autor: Josep Maria Font i Font

Pessebres adults. Grup A. 1er premi.
Autor: Josep Maria Font i Font


Pessebres adults. Grup A. 1er premi.
Autor: Josep Maria Font i Font

Pessebres adults. Grup A. 1er premi.
Autor: Josep Maria Font i Font

Pessebres adults. Grup A. 1er premi.
Autor: Josep Maria Font i Font


Pessebre fet de panotxes de blat de moro. Grup adults. Grup C. 4rt premi.
Autora: Irene López i Takeshi

Pessebre fet de ganet. Grup adults. Grup C. 2on premi.
Autora: Marta Calvet

Pessebre fet de ganet. Grup adults. Grup C. 2on premi.
Autora: Marta Calvet

Pessebre fet de ganet. Grup adults. Grup C. 2on premi.
Autora: Marta Calvet

Grup adults. Grup C. 3er premi.
Autora: Rosa Maria Carballude

Grup adults. Grup C. 3er premi.
Autora: Rosa Maria Carballude

Grup adults. Grup C. 3er premi.
Autora: Rosa Maria Carballude

Pessebres adults. Grup A. 2on premi.
Autora: Cristina Rufí i Emma Vila

Pessebres adults. Grup A. 2on premi.
Autora: Cristina Rufí i Emma Vila

Pessebres adults. Grup A. 2on premi.
Autora: Cristina Rufí i Emma Vila

Pessebres adults. Grup A. 2on premi.
Autora: Cristina Rufí i Emma Vila

Pessebres adults. Grup A. 3er premi.
Autor: Lluís Sala

Pessebres adults. Grup A. 3er premi.
Autor: Lluís Sala

Pessebres entitats - associacions.
Centre de Rehabilitació Salut Mental.

Pessebres infantil (de 9 a 13 anys). 1er premi.
Autores: Elna i Sira Hospital.

Pessebres adults. Grup B. 3er premi.
Autora: Consol Vergeli.

Pessebres adults. Grup A. 4rt premi.
Autor: Josep Royo 

Pessebres adults. Grup A. 4rt premi.
Autor: Josep Royo 

Pessebres adults. Grup A. 4rt premi.
Autor: Josep Royo 

Pessebres adults. Grup A. 5è premi.
Autora: Consol Vergeli

Pessebres adults. Grup A. 5è premi.
Autora: Consol Vergeli

Pessebres adults. Grup A. 5è premi.
Autora: Consol Vergeli

Pessebres adults. Grup A. 5è premi.
Autora: Consol Vergeli

Pessebres adults. Grup B. 2on premi.
Autora: Maria Dolors Teixidor

Pessebres adults. Grup C. 1er premi.
Autora: Sandra Castro

Pessebres adults. Grup C. 1er premi.
Autora: Sandra Castro

Pessebres adults. Grup C. 1er premi.
Autora: Sandra Castro

Pessebres adults. Grup C. 1er premi.
Autora: Sandra Castro

Pessebres adults. Grup C. 1er premi.
Autora: Sandra Castro

Pessebres adults. Grup C. 1er premi.
Autora: Sandra Castro


dissabte, 3 de gener del 2026

Quadern de bitàcola. 26 de desembre. Visita al 51è Pessebre Monumental de Vilassar de Dalt

 


Juntament amb el de Teià, són els dos pessebres monumentals que acostumem a visitar, en família, el dia de Sant Esteve.

El pessebre que es recrea al Museu-Arxiu de Vilassar de Dalt, és un pessebre de caire historicista. Es mostra la línia de mar, el "Veïnat de Mar" a la dècada del 1780, en el moment en que aquest se segrega del terme de Vilassar per constituir-se com a nou municipi.

A partir de la informació extreta del plànol del terme de Vilassar de 1777 i del Plano geométrico del pueblo de Sant Juan de Vilassar de 1848, el pessebre recrea diversos elements significatius del nucli antic: la masia de Can Mir amb la seva torre, el torrent de les Serps —avui carrer de Sant Joan—, els carrers d’en Roig i del Peix, les cases del camí Ral, Can Lledó de Mar amb la seva torre, l’edifici comunal construït el 1762 conegut com l’Hostal, Can Saura, el carrer de Sant Antoni i la casa i torre d’en Nadal.

L’absència d’imatges antigues i la impossibilitat d’analitzar els edificis originals, profundament transformats per reformes successives, han condicionat la recreació. Només la torre d’en Nadal conserva un aspecte similar al seu estat primitiu. La façana de Can Lledó de Mar va ser completament alterada, tot i que se’n conserven fotografies fins als anys seixanta del segle XX. L’Hostal manté la volumetria original, encara que les obertures han canviat, segons les imatges més antigues disponibles. També es coneix un gravat de Can Mir sense la torre, que permet fer-nos una idea de l’aspecte original de la casa.

La resta d’elements representats al pessebre s’han recreat a partir de la distribució coneguda dels solars, adaptant-ne el volum i la façana de cada edifici. El mateix criteri s’ha aplicat a la representació de la platja, concebuda més com una evocació simbòlica que no pas com una reproducció fidel de la realitat.

Us en deixo un petit reportatge fotogràfic :

Pessebre monumental Vilassar de Dalt 2026. Autors: Francesc Font
Suriaca, Toni Llimona Botey, Josep Lluís Milan Vidal, Enric Ortega
Rivera, Marc Riera Baylach, Sílvia San Agustín Morralla,
Esteve Samon Forgas, Josep Samon Forgas,
Xavier Soriano Gabarró, Enric Vilà Bot.
Fotografies: Jordi Montlló - Laura Bosch