No ens enganyem, sigui quin sigui el pessebre que hi hagi a la plaça Sant Jaume, algú o altre es queixarà. Però ja és una tradició més del Nadal. Què hi farem, som un país de rondinaires. Hauríem de treure la figura del caganer i posar la del rondinaire. Però potser el caganer ja fa aquest funció: la de cagar-se en tot.
El pessebre de la Plaça Sant Jaume és més que una simple representació plàstica de les escenes del naixement del Redemptor. Per això cal contextualitzar-lo a l'hora d'analitzar-lo, més enllà dels gustos personals, dèries, fòbies i filies. L'autor del present és l'escenògraf Ignasi Cristià, que ha traslladat les seves habilitats teatrals al món del pessebre. Els personatges i els llocs són ben barcelonins, recreant amb efecte mirall la societat barcelonina actual. Talment com feien els napolitans en el segle XVIII, però amb una visió contemporània.
Ens ha convertit en observadors i observats alhora. Una experiència interessant. I pels rondinaires, sempre podeu visitar el pessebre del Museu Marès o els 38 diorames de la biennal. Però potser aquests no els aneu a veure.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada