Doncs, després de 23 anys aquesta associació de voluntaris i
sense afany de lucre, s’ha dissolt. L’Assemblea General Extraordinària
celebrada l'1 de juliol d’enguany a proposta de la Junta directiva ho va
decidir per unanimitat.
En aquest sentit, deixeu-me fer un parell de reflexions. A
l’assemblea del 6 d’abril del 2018 escrivia: “han passat moltes coses, en el
grup i a les persones que formen el col·lectiu. Coses bones, coses no tan bones
i coses dolentes. Un grup com el nostre, que és més vocacional que una altra
cosa, funciona com el Guadiana: ara es veu i ara s’amaga. És normal. I quan
t’atures i mires enrere notes el pas del temps. Cal fer-ho. De tant en tant,
cal aturar-se i reflexionar. Veure el camí recorregut, contemplar des de la
distància els obstacles vençuts, i aquells amb els que ens hem fotut de lloros
[...]
El que som avui és el resultat de tot allò que hem fet,
també del que no hem fet. És el resultat dels encerts i dels errors; de les
virtuts i dels defectes. Del que ens ha passat com a col·lectiu i del que ens
ha passat com a persones i de com ho hem viscut. Del que hem compartit amb els
companys i del que ens hem guardat per a nosaltres; del cop de mà a l’espatlla
i de les empentes.
El Col·lectiu el Bou i la Mula és la suma de les capacitats,
però també de les limitacions de tots i cadascun de nosaltres. Conèixer les
limitacions i potenciar les capacitats ens ha de fer més forts; però fer-ho amb
companyonia, amb valors com el respecte, la fraternitat o l’empatia ens ha de
fer exquisits.
L’any vinent iniciarem un quinquenni que ens ha de portar a
la celebració de les nostres noces d’argent. Com hi arribem depèn de nosaltres
[...]”.
No hi hem arribat i no ho hem fet per una sèrie de motius
que tenen a veure amb el que acabeu de llegir i que em guardaré, de limitacions
i de no saber ser suma de capacitats. Però també de valors absents en moments
concrets.
Continua havent-hi camí per recórrer i caldrà buscar les
companyies adequades, alguns dels quals seran els mateixos amb els que hem fet
el trajecte fins ara, però se n’incorporaran de nous, com sempre, i en caurà
algun pel camí, com ha de ser. És llei de vida.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada