Toni Pruna i l'art de fer pessebres. Entrevista a Signes dels temps.

Signes dels temps és un dels programes més veterans de TV3; ja compta amb 35 anys d'emissió. El Bou i la Mula hi hem estat entrevistats varies vegades. Des de principis de l'any 2020, coincidint més o menys amb la pandèmia, el programa es presenta amb un nou format dirigit i presentat per la periodista Montserrat Esteva.  

Aquest dissabte passat, dia de Sant Esteve, l'equip entrevistà al germà Pere de la comunitat ecumènica de Taizé i al mataroní Toni Pruna, deixeble de Lluís Carratalà i un referent del pessebrisme del segle XXI.

Us deixo amb el reportatge que podreu veure en el següent enllaç a partir del minut 27'14". Un veritable plaer.

Toni Pruna. L'art de fer pessebres. Signes dels temps. Programa 1473. Nadal 2021.

Toni Pruna durant una de les entrevistes realitzades amb motiu
de la preparació de l'exposició: "Salvador Masdeu, l'enigma del fang"
que es pot visitar des del 16 de novembre de 2021 fins al 30 de
gener de 2022 al Museu Arxiu de Llavaneres (El Maresme). 
Fotografia: @Jordi Montlló.

BON NADAL 2021

Aquí teniu la nadala d'enguany. Aquest cop, però, és especial. La vull dedicar al Santi Artigas, que ha estat al meu costat des del principi en aquest projecte de felicitacions. Sempre em deia que quan rebia la meva trucada era el senyal que s'acostava Nadal. 

El passat 11 de desembre ens deixava prematurament. Sense tu no serà el mateix. Perquè estiguis fora de la nostra vista no voldrà dir que estiguis fora de la nostra ment. cada Nadal reviuràs amb la meva nadala.

Que la terra et sigui lleu.

El pessebrisme al segle XXI

Us deixo amb un article meu, publicat pel Tribuna Maresme en la seva edició del mes de desembre-gener 2022. Es tracta d'una reflexió sobre el pessebrisme al segle XXI que vull compartir amb tots vosaltres. A la portada, podeu veure un dels meus pessebres "Epifania ajornada", que s'exposa a la botiga de turrons Vicenç de la Plaça de Sant Jaume de Barcelona.

Per llegir o baixar-vos l'article en format PDF:

El pessebrisme al segle XXI. Article Tribuna Maresme, núm. 373. Desembre-Gener 2022, pàgs. 3 i 4.

51a Plantada del Pessebre de Sant Mateu (Premià de Dalt - El Maresme)

Després de la desafortunada celebració  de mig segle pujant el pessebre a Sant Mateu de l'any passat, per culpa, en gran part de la Covid 19, enguany es reprenia el tarannà pre pandèmia. Però estàvem en plena sisena onada. Sembla que la Covid 19 ha vingut per quedar-se, en major o menor grau depenen de les actuacions de governs i autoritats pertinents. Si prenem com exemple altres casos, com la crisi climàtica, el desequilibris social i econòmic, les desigualtats, la injustificable i constant carrera armamentista, etc, no podem ser gaire optimistes.

Però al que anàvem. Diumenge 19 de desembre de 2021 es pujava per 51a vegada un pessebre a Sant Mateu. Sortia a les 8 del matí, espiritat com si hagués de complir una promesa o un record Guiness, des de la Plaça Nova de Premià de Mar.

Foto Francesc Bosch

La gent, convocada pels Caminants de Matinada, els Amics de l'Art Pessebrístic de Premià de Mar, i l'Esplai Parroquial, s'han enfilat pel camí del Serbiol fins arribar al pla del turó d'en Baldiri per acabar el darrer tram que mena, travessant la finca del Mas Riera fins a l'ermita de Sant Mateu, on de mica en mica s'hi ha anat afegit gent. Moltes de les famílies que pugen ho fan any rere any, preservant una llarga tradició. D'altres, com els ciclistes de muntanya s'aturen sorpresos i a més de fer-se la característica foto a l'ermita de Sant Mateu, aprofiten per fer-se una fotografia del record al costat del pessebre.

Foto Jordi Montlló

El matí era ben clar, amb un cel blau immaculat i un sol que escalfava de valent fins que ha arribat el vent. 

Per aquest 2021, l'autor de les figures ha estat en Joan Muñoz, mentre que l'escenografia ha estat creada per Francesc Bosch, ambdós membres dels Amics de l'Art Pessebrístic de Premià de Mar.

Es tracta d'un pessebre realitzat amb poliestirè expandit i fusta. Les figures de la Sagrada Família, són de gres grisenc. 

Foto Jordi Montlló

La Mare de Déu, mig ajaguda bressolant a l'infant Jesús entre els seus braços, recolza la seva esquena en un Sant Josep, assegut. Estan situats en el cancell d'una antiga portalada dovellada de pedra.

Són diversos els factors que han contribuït a la perpetració d'aquesta tradició, però la providència no és una d'elles. La societat canvia, evoluciona i es transforma. La plantada del pessebre a Sant Mateu també ha sofert canvis. Cal vetllar per anar-se adequant a les noves necessitats. El que en un principi pot semblar un acte folklòric, el sentit que li donem el converteix en un a tradició cultural. Avui en dia, d'aquest tipus de manifestacions s'anomenen Patrimoni Cultural Immaterial i la seva gestió requereix incorporar nous elements. Cal no tancar-se en nosaltres mateixos i obrir-nos a noves maneres de gestió per assegurar el que diu la Convenció de 2003 de la UNESCO, per tal de poder seguir-la recreant generació rere generació.

Foto Jordi Montlló

Fra Valentí Serra de Manresa, a l'Arxiu Comarcal del Maresme

Fra Valentí Serra de Manresa, i el director de l'Arxiu Comarcal del Maresme, sr. Alexis Serrano.

Dissabte dia 18 de desembre a les 6 de la tarda, Fra Valentí Serra de Manresa, frare caputxí, arxiver, historiador i apassionat del pessebre, ens parlà sobre "el pessebre popular". L'acte fou presentat pel director de l'Arxiu Comarcal del Maresme, senyor Alexis Serrano. 

Fra Valentí té corda per estona a l'hora de parlar del pessebre, encarna una llarga genealogia de caputxins que investiguen el pessebrisme a les terres catalanes, com el pare Basili de Rubi o el pare Andreu de Palma. Fra Valentí ens parlà del pessebre popular com un pessebre viu, dinàmic i subjecte a uns rituals relacionats amb el calendari litúrgic. Ens parlà del simbolisme de les figures, algunes, perquè no hi havia temps per abastar-ho tot. Ens parlà dels fals historicisme imperant, dels anacronismes i de la constant reencarnació del pessebre al llarg del temps. 

Una conferència molt interessant i enriquidora i com sempre, un plaer d'escoltar-lo. 

Un pessebre, a Cabrils, denuncia la situació de persecució constant que pateix la llengua catalana.

 Pau a la terra i a la gent de parla catalana

Pessebre realitzat pel Museu Comunitari de Cabrils. ©Jordi Montlló

Pessebre realitzat pel Museu Comunitari de Cabrils. ©Jordi Montlló

Antigues escoles Tolrà i Casal dels Avis. Foto: ©Laura Bosch

Amb aquest pessebre, fet de paraules, el Museu Comunitari de Cabrils, del qual en formo part, hem volgut denunciar la situació de persecució constant que pateix la llengua catalana, fins al punt de posar-la en risc d'extinció. Com diu l'article 6 de l'Estatut d'Autonomia, el català és la llengua pròpia de Catalunya i és també la llengua emprada com a vehiculara i d'aprenentatge en l'ensenyament. I com a tal, ha estat una eina d'integració i d'immersió.

Però, la catalofòbia ha estat una eina utilitzada per les esquerres i les dretes espanyoles per guanyar vots al país veí i la persecució de la nostra llengua, una de les manifestacions preferides d'aquesta catalanofòbia. Persecució avalada per les institucions polítiques, jurídiques i administratives d'un règim hereu del post franquisme, on el feixisme feia anys que no era tan visible.

Autors

Museu Comunitari de Cabrils (COMCA) a partir d'una idea d'Esther Lupresti i Jordi Montlló

Escenografia

Esther Lupresti

Muntatge

Maria Àngels Aldrufeu; Laura Bosch, Esher Lupresti, Maria Martínez; Jordi Montlló i Gustau Nacarino

Textos utilitzats

Homilies d'Organyà

Caterina Albert (Víctor Català)

Solitud

Jaume Cabré

Jo confesso

Bonaventura Carles Aribau

Adéu

Francesc Eiximenis

Regles de bona criança

Ramon Llull

El llibre de les bèsties

Mercè Rodoreda

Mirall trencat, Relats

Carme Riera

Les darreres paraules

Joan Salvat-Papasseit

Nadal

El meu pessebre, a la Plaça de Sant Jaume

 

Casa Turrons Vicenç. Plaça de Sant Jaume. Barcelona.
Fotografia: ©Laura Bosch

Després del NO pessebre 2020 per motius de COVID-19, aquest Nadal 2021 la Plaça de Sant Jaume presenta un versió ben diferent del que ja normalment estem acostumats. El pessebre surt més enllà de la Plaça de Sant Jaume amb una cinquantena de figures lluminoses que es poden veure a les façanes i balcons dels edificis que hi ha des de la Via Laietana fins a la Rambla. El bestiari s'ha ubicat íntegrament als encontorns de la plaça, destacant el bou lluminós penjant de la façana de l'Ajuntament de Barcelona i la mula de l'edifici de la Generalitat de Catalunya. En les balconades de les cases que tanquen aquest espai s'hi poden veure gallines, ratolins, gossos, porcs i oques. El Naixement, en canvi, està situat en un portal dels carrers de Sant Jaume I i Ferran, i així successivament amb els altres personatges que la única característica que els fa comú són la seva lluminosistat. Sembla més un bestiari que un pessebre, ocultant al màxim qualsevol simbolisme que afecti la sensibilitat anti religiosa de la nostra particular "comuna" barcelonina.

Casa Vicenç. Plaça de Sant Jaume. Barcelona.
Fotografia: ©Laura Bosch

Una altra novetat en la que se m'ha demanat la meva participació és en la d'aportar un dels meus pessebres, per col·locar-lo en un aparador d'una de les 23 botigues on es podran veure diferents versions de fer el pessebre. El meu, és "l'Epifania ajornada", on les ombres del Reis d'Orient  s'insinuen en el mur de Palestina, que no poden arribar a Betlem a causa de l'apartheid de l'estat d'Israel al poble palestí.

Si aneu a Barcelona el podreu veure exposat a la casa de torrons Vicenç, just a la cantonada de la Plaça de Sant Jaume amb el carrer del Bisbe.

La resta de pessebres estan repartits entre d'altres comerços i entitats en l'eix dels carres de Ferran i Jaume I. 

Potser la Il·lustríssima alcaldessa de Barcelona hauria preferit no fer pessebre i estalviar-se crítiques, potser voldria eliminar tots els significats de les festes nadalenques que no siguin missatges de banalitat. Jo sempre he estat defensor dels nous llenguatges del pessebre de la plaça Sant Jaume (ho podeu comprovar ena quest mateix blog); però aquest any sembla que s'ha fet un corre-cuita, aprofitant el pessebre de 2017 i encarint-lo de forma que s'hauria d'explicar a la ciutadania. 

Per transparència i salut democràtica us avanço que jo no he percebut cap estipendi per la meva participació, ni en espècies. Vagi per endavant.

Casa Vicenç. Plaça de Sant Jaume. Barcelona.
Fotografia: ©Laura Bosch

Casa Vicenç. Plaça de Sant Jaume. Barcelona.
Fotografia: ©Laura Bosch

Per més informació podeu veure aquest video realitzat per BETEVÉ.CAT:

https://beteve.cat/cultura/figures-lluminoses-pessebre-barcelona-2021-via-laietana-rambla/

Reportatge de BETEVÉ sobre els pessebres més polèmics de la Plaça de Sant Jaume:

https://beteve.cat/basics/pessebres-mes-polemics-sant-jaume/

Conferència a La Casa dels Entremesos de Barcelona: "Salvador Masdéu o l'enigma del fang".

 

Ahir, dia 16 de desembre, a les vuit del vespre, Laura Bosch, Toni Dorda i Jordi Montlló, oferien una conferència sobre el gran artista i figuraire de pessebre, Salvador Masdéu Freixenet, fruit de la recerca que ha durat tres anys.

Després de la rebuda i presentació del director de La Casa dels Entremesos, senyor Xavier Cordomí, Jordi Montlló va recordar el què se'n sabia fins ara sobre Salvador Masdéu, quines eren les fonts i els documents de base que en parlaven, les notes mecanografiades de Josep Maria Garrut extretes d'una conversa amb el fill de Salvador Masdéu, en Rafel, que el mateix Jordi Montlló localitzà durant la seva tesi doctoral a l'arxiu de l'Associació de Pessebristes de Barcelona.

Després, Laura Bosch presentà l'arbre genealògic de Salvador Masdéu, - des d'inicis del segle XVIII fins a l'actualitat -  que ha permès conèixer la seva família, d'on és originària, com arriben a Barcelona, el casament i la dispensa, i els fills que en realitat va tenir l'artista barceloní. Explicà també la mort de la seva esposa, Eulàlia Rodríguez i els fills que li sobrevisqueren, dos nois i una noia, que l'atzar farà que la única filla que varen tenir, l'any 1937, mori a casa seva en el bombardeig per l'aviació feixista al Poble Sec. Finalitzà amb l'explicació dels indicis que la portaren en el darrer moment de la recerca, a localitzar els descendents. Aquest fet extraordinari ha permès aportar llum a un mestre barceloní del pessebrisme que marcà tendències en el seu moment.

Acte seguit, Toni Dorda parlà de l'obra, de la complexitat dels motlles, de la policromia de les peces, de la tipologia, de la diversificació i de les peculiaritats que permeten identificar si una peça es tracta d'una obra original o d'una còpia.

Féu també un especial reconeixement a Toni Pruna, deixeble de Lluís Carratalà, i única persona capaç d'entendre i saber reproduïr amb tota la seva complexitat els motllos de Salvador Masdéu. Les seves aportacions han estat  indispensables en tot el procés de recerca. Abans de finalitzar la seva intervenció, agraí a tots els col·lecionistes privats que han estès les seves mans en conèixer el projecte, la qual cosa ha permès exposar un bon centenar de figures i especialment al Dr. Carulla que aportà, ell mateix, la seva col·lecció a la maleta, provinent de Palma, cedint-la per a l'exposició.

Jordi Montlló clausurà l'acte convidant a tots els presents a visitar l'exposició al Museu Arxiu de Llavaneres, explicant que aquesta és només la gènesi d'un projecte de futur, que hauria de veure la llum l'any 2024, centenari de la mort de l'artista, amb la publicació d'un llibre molt més complert que inclourà, entre d'altres, l'arbre genealògic, els nous camps oberts d'investigació i l'estudi complert de la col·lecció dels motllos, que ja s'han començat a inventariar i fotografiar.

Federació d'Entitats de Cultura Popular i Tradicional de Barcelona Vella i La Casa dels Entremesos.
Xavier Cordomí, durant la presentació.
Fotografia cedida per ©La Casa dels Entremesos

Aquells pastors amb barretina que van fer emprenyar el franquisme, ara són al Parlament de Catalunya

Enguany, és el primer cop que el pessebre del Parlament de Catalunya està realitzat amb figures de tradició catalana. Una gran idea de la Presidenta del Parlament, M. Hble. Sra. Laura Borràs, que ha convidat a la Federació Catalana de Pessebristes.

L'escenografia ha anat a càrrec de la Núria Garcia, l'Albert Català i en Ramon Albornà amb figures provinents del Grup Pessebrista de Castellar del Vallès.

Fotografia cedida per ©Núria Garcia.

D'esquerra a dreta, la Presidenta del Parlament
de Catalunya, M. Hble. Sra. Laura Borràs,
Albert Català, vocalia de la presidència i
ex-president de la Federació Catalana de Pessebristes,
Núria Garcia, vocalia de comunicació de la Federació
i Ramón Albornà, nou president
de la Federació. Fotografia cedida per ©Núria Garcia.

Un pessebre tradicional, de suro i molsa, amb figures del mestre Lluís Carratalà. L'any 2011, sortia publicat el llibre, editat pel Col·lectiu El Bou i la Mula, (amb el suport de la Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura. Centre de Promoció de la Cultura Popular i Tradicional Catalana): "Lluís Carratalà, escultor noucentista de pessebres".  L'Enric Benavent en va fer la recerca i jo hi vaig participar amb la realització de les fotografies de les figures que acompanyen els textos.

lbornà, Albert Català i Núria Garcia

Us deixo amb alguns enllaços de la premsa que se n'han fet ressó, a més de la Federació Catalana de Pessebrisme: 

http://www.pessebrescat.cat/noticies/pessebre-del-parlament/

http://www.elpuntavui.cat/societat/article/2068945-el-parlament-ja-llueix-pessebre-i-arbre-de-nadal.html [article de l'Emma Ansola amb fotografies de Josep Losada. Consulta 9/12/2021]

https://www.vilaweb.cat  [article de Joan Safont Plumed. Consulta 9/12/2021]

El pessebrisme, és un patrimoni viu? Reptes i oportunitats de futur en un context de canvi. Frontissa.

Ja podeu llegir el meu article publicat a la revista FRONTISSA. Publicació digital de la Coordinadora de Centres d'Estudis de Parla Catalana.

Enllaç: https://www.frontissa.cat/noticia/65945/el-pessebrisme-es-un-patrimoni-viu

Conferència a la Casa dels Entremesos: Salvador Masdéu o l'enigma del fang

 

Nadal 2021 a l'Arxiu Comarcal del Maresme

 

Novament, una excel·lent iniciativa de l'Arxiu Comarcal del Maresme, que per aquest Nadal 2021, ens proposa:

Del dia 1 al 31 de desembre: una mostra de diorames realitzats per l'Associació de Pessebristes de Mataró. A més de la mostra, es podran descobrir una sel·lecció de documents relacionats amb el Nadal, custodiats per l'Arxiu.

Horaris: de dimarts a dissabte: d'11 a 14h i de 17h a 20h.

             Diumenge i dilluns: d'11 a 14 h.

Dia 18 de desembre a les 6 de la tarda: Fra Valentí Serra, de Manresa, arxiver, historiador i apassionat del pessebre, ens parlarà sobre "els caputxins i el pessebre popular".

Per més informació podeu clicar al següent enllaç: Activitats de l'Arxiu Comarcal del Maresme 

Inaugurada l'exposició : Salvador Masdéu o l'enigma del fang

Divendres dia 26 de novembre de 2021, al Museu-Arxiu de Llavaneres, vàrem inaugurar la "7a Mostra de figures de pessebre. Escultures de petit format" amb  l'exposició: Salvador Masdéu o l'enigma del fang. 

Una exposició que s'ha pogut dur a terme gràcies al director del Museu-Arxiu, Lluís Albertí i en Ferran Manau, incansable col·laborador, amb el suport incondicional de l'Ajuntament de Llavaneres. Aquesta però, no s'hagués pogut tirar endavant sense la col·laboració de varies persones i de l'Associació de Pessebristes de Barcelona, que han cedit les seves peces i han confiat en nosaltres:

A l'Associació de pessebristes de Barcelona, i molt especialment a l'amic Josep Porta. A l'Enric Benavent, al Dr. Pere Catà, a l'Albert Dresaire, en Joan Llonch, a l'Hernan de Rivera, al Jordi Simó i al Dr. Joan Carulla. Però també, hi ha dos noms que hem de destacar, en Toni Pruna i en Toni Dorda. Sense el primer, no hi hauria hagut exposició. Ell és l'autor de moltes de les reproduccions dels motllos de Masdéu. El mèrit no és només fer-les, sinó haver conservat aquests motllos i haver-los-hi donat vida, amb unes mans envaïdes d'excel·lència i destresa.

En Toni Dorda, perquè ha estat el cor i el motor de l'exposició, i si llegiu la presentació del catàleg ho entendreu. La seva perseverança i el seu entusiasme són els culpables del resultat que heu pogut veure a l'exposició i els que no l'heu visitada, us animem a fer-ho. És un "sense paraules".

També tenim un agraïment, fruit de la recerca i del picar pedra durant més de tres anys, que ens ha permès localitzar a la família d'aquest gran artista. Per a nosaltres, investigadors, trobar descendents vius de Salvador Masdeú ha estat sense cap mena de dubte, la cirereta del pastís. I des d'aquestes línies, els reiterem el que ja els hem dit dotzenes de vegades durant les nostres trobades: gràcies. Els volem agrair la seva disponibilitat, l'entusiasme i la col·laboració en tot el que ha calgut. I així ho continuarem fent  per al 2024, el centenari de la mort de Salvador Masdéu Freixenet.

També volem deixar constància que en aquest projecte hauríem pogut ser més, nosaltres hem estès la mà.

Tots aquests agraïments i tot aquest sucre reafirma el que varem explicar en la inauguració: que és un treball d’equip i de molt de temps de recerca, preparació, muntatge, difusió, etc... On hi ha hagut moments de tota mena: d'intensitat, de desesperació, exasperació, de nervis, d'alegries, de més desesperació, de molts més nervis, però que finalment, creiem, han estat fructífers. 

Volem agrair al Museu-Arxiu l'edició del catàleg que acompanya l'exposició, amb bona part  dels resultats de la recerca i les fotografies de l'exposició.

En nom dels comissaris de l'exposició i autors del catàleg, gràcies pel vostre interès, mostres de simpatia, coratge, per ser presents.

L'exposició es podrà veure fins el 30 de gener. 

Ens agradarà poder llegir les vostres impressions al llibre de signatures que el Museu-Arxiu ha deixat a la vostra disposició, a l'entrada de l'exposició.

Horari de visites:        dimecres, dijous i divendres de 17 a 20h

                             dissabtes d’11 a 14 i de 17 a 20h

                             diumenges i festius d’11 a 14h

                             Tancat 25 i 26 de desembre i 1 i 6 de gener

Informació i visites guiades:  Jordi Montlló Bolart

                                               00 34 676259583

                                               jordimontllo@gmail.com                                                  

                                               Antoni Dorda Ventura    

                                               00 34 615342096

                                               antoni@dorda.cat 

Ens podeu seguir a les Xarxes Socials i evidentment entrant a: 

http://elpessebredelamula.blogspot.com/

https://www.elbouilamula.cat/

Us deixem amb el reportatge fotogràfic de la inauguració. 

©Fotografia: Júlia Montlló

©Fotografia: Júlia Montlló

 

©Fotografia: Júlia Montlló

                                                      ©Fotografia: Júlia Montlló

                                                    ©Fotografia: Júlia Montlló

                                                       ©Fotografia: Júlia Montlló

                                                     ©Fotografia: Júlia Montlló

                                                     ©Fotografia: Isabel Rodríguez

                                                 ©Fotografia: Isabel Rodríguez

                                                    ©Fotografia: Laura Bosch

                                                   ©Fotografia: Joan Soler

©Fotografia: Júlia Montlló

©Fotografia: Joan Soler

©Fotografia: Júlia Montlló

                                                   ©Fotografia: Isabel Rodríguez

                                                     ©Fotografia: Isabel Rodríguez

©Fotografia: Júlia Montlló

                                                  ©Fotografia: Júlia Montlló

©Fotografia: Júlia Montlló 

                                                          ©Fotografia: Júlia Montlló

                                                             ©Fotografia: Júlia Montlló

                                                           ©Fotografia: Júlia Montlló

                                                             ©Fotografia: Júlia Montlló

                                                             ©Fotografia: Júlia Montlló

                                                             ©Fotografia: Joan Soler

                                                        ©Fotografia: Júlia Montlló

                                                           ©Fotografia: Júlia Montlló

                                                            ©Fotografia: Júlia Montlló

 ©Fotografia: Júlia Montlló

 ©Fotografia: Júlia Montlló

 ©Fotografia: Júlia Montlló

 ©Fotografia: Júlia Montlló