Ahir ens va deixar un altre firaire de Santa Llúcia que feia temps lluitava contra el destí. El seu mestratge ha estat intens. Ell i les seves germanes, Carme i Maria Rosa, em va acollir amb els braços oberts quan feia la tesi doctoral. Des d'aquí us faig un petó i una abraçada. No esteu soles, comparteixo el vostre dolor i ja sento la seva absència.
En homenatge, reprodueixo l'article que els vaig dedicar en el diari de la fira de Santa Llúcia del 2015.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada