Homenatge al Lluís i la Montserrat Carratalà

Assistents a l'acte d'homenatge. ©Fotografia: L. Bosch

Toni Pruna, deixeble i hereu del llegat de Lluís Carratalà, ha fet una crida als pessebristes per trobar-nos aquest dissabte 29 de juny de 2024, diada de Sant Pere, per retre homenatge a la figura del seu mestre Lluís Carratalà i Vila i a la seva filla Montserrat Carratalà i Molleví.

Ens hem trobat en un matí de cel amenaçador en el cementiri de Montjuïc, on estan enterrats, entre laments que ha deixat sortir Eol, el pare dels vents, de la caverna on els té vigilats. A la crida del Toni Pruna hi han assistit familiars dels homenatjats, amics i pessebristes de Catalunya, amb representació de la Federació Catalana de Pessebristes, pessebristes de Terrassa, Matadepera, Vilafranca del Penedès, Barcelona, Badalona, Premià de Mar i Mataró.

Toni Pruna va fer una descripció emocionada de les qualitats artístiques dels protagonistes, coneixedor directa de la seva obra per transmissió i per haver compartit moltes hores d'aprenentatge. En Toni va donar pas al Jordi Condal que va donar a conèixer un resum biogràfic d'ambdós. Tot seguit vaig ser convidat a fer una petita presentació que us deixo al final d'aquesta nota. Seguidament va parlar en Josep Porta, president de l'Associació de Pessebristes de Barcelona, la Núria Garcia, vocal de comunicació de la Federació Catalana de Pessebristes i va cloure l'acte en Ramón Albornà, president de la federació. En acabar l'acte es va col·locar una figura en terracota sense pintar en el nínxol dels figuraires.

Toni Pruna, visiblement emocionat durant l'acte d'homenatge.
 ©Fotografia Laura Bosch

Intervenció de Toni Pruna, deixeble de Lluís Carratalà. ©Fotografia L. Bosch

Intervenció de Jordi Condal, de l'Associació de Pessebristes de Terrassa. ©Fotografia L. Bosch

Intervenció de Jordi Montlló. ©Fotografia L. Bosch

Intervenció de Josep Porta,president de l'Associació de Pessebristes de Barcelona.
©Fotografia L. Bosch

Intervenció de Núria Garcia, vocalia de comunicació de la Federació Catalana de Pessebristes. ©Fotografia L. Bosch

Intervenció de Ramon Albornà, president de la Federació Catalana de Pessebristes.
©Fotografia L. Bosch

Assistents a l'homenatge. ©Fotografia L. Bosch

Assistents i familiars ©Fotografia L. Bosch

Toni Pruna, parlant de l'obra del Lluís i la Montserrat. ©Fotografia: L. Bosch

En Toni Pruna, assistit pel seu germà, durant la col·locació
 d'una reproducció sense pintar en el nínxol familiar. 
©Fotografia L. Bosch

Col·locació d'una reproducció sense pintar en el nínxol familiar. 
©Fotografia L. Bosch

Nínxol família Carratalà. ©Fotografia L. Bosch

Text Jordi Montlló i reportatge fotogràfic:

"Bon dia a tots els amics i amigues pessebristes que ens hem reunit avui per retre homenatge a les figures del  Lluís i la Montserrat Carratalà.

En primer lloc, vull agrair al Toni Pruna la confiança que m'ha fet al demanar-me que adreci unes paraules. Sobretot tenint en compte que hi ha gent molt més coneixedora i experta en el Lluís i la Montserrat.

Jo no us puc parlar d'anècdotes personals amb ells perquè no els vaig conèixer personalment. Quan jo començo a poder-me comprar les primeres figures de fang és gràcies als premis del concurs de pessebres del meu poble. Llavors, semblava que només hi hagués un figuraire a Catalunya i, encara ara, passa una mica.

Catalunya és un país tan petit, i no en el sentit que ho cantava Lluís Llach, que només té cabuda per un especialista de cada tema. L'especialista de capçalera. Ho podem veure a TV3. Sense tenir en compte que la diversitat és un enriquiment cultural. Si es postula una segona opció ja es formen bàndols. I no diguem una tercera, quarta o cinquena opció. Aquest tret idiosincràtic dels catalans ens empobreix culturalment i ens fa petitonets.

En Lluís Carratalà ha estat una de les víctimes d'aquest empobriment. La culta és dels pessebristes. La culpa és nostra, sí senyors. Totalment nostra. Més d'una desconsideració va patir per part de l'associacionisme català, i no direm noms.

Els homenatges estan molt bé, encara que siguin a títol pòstum. Però el que s'ha de fer és en vida. Lamentablement avui no podem comptar amb la presència d'un dels grans amics del Lluís: el doctor Pere Catà, un dels homes més savis del pessebrisme a Catalunya, que ens en podria explicar unes quantes.

Jo, tot el que sé del Lluís i la Montserrat és de forma indirecta, a través de la lectura o de la transmissió oral. I en voldria destacar una cosa que altres potser no diran. Un dels llegats més importants que ens ha deixat el Lluís és la transmissió de coneixement. I la materialització d'aquest fet es personifica en la persona que ha organitzat aquest retrobament entre pessebristes. Es tracta del seu deixeble Toni Pruna pel qui demano un fort aplaudiment.

No es pot parlar de Lluís Carratalà sense parlar del Toni Pruna. I tot i no conèixer personalment al Lluís, com us he dit, diria que en Lluís i el Toni, comparteixen un tarannà semblant: la bonhomia. Una paraula poc moderna però molt clarificadora. Crec que tots estarem d'acord quan diem que tan en Lluís com en Toni es caracteritzen per la seva bonhomia (condició de qui és un bon home, per la seva simplicitat amable). Alguns dirien que no és una paraula inclusiva però aquests són dels que estan tocats d'allò que no sona. Els ignorarem.

Aquesta bonhomia la faig extensible al Pere i aquesta vegada ho faig amb coneixement directe. És un tret menys comú del que seria desitjable en el nostre món: el pessebrístic. Per què si fem pessebres que anuncien la BONA NOVA, cóm és que ens fem tan la punyeta? Bé, perdoneu el sermonet.

Per acabar, em conformo en que us quedeu amb la importància de la transmissió d'aquests coneixements, de generació en generació, no cal que sigui de pares a fills. Pot ser acollint deixeblees com va fer en Lluís. Un altre tret del nostre món és el secretisme, la malfiança, la por a ensenyar. Hauríem de mirar a La Provença, que és un dels territoris més dinàmics en pessebrisme i veure que la seva mentalitat és totalment diferent en aquest sentit.

Aquesta transmissió que tan poc es produeix a casa nostra és un dels punts que es valora en els informes per a la inscripció a la Llista Representativa del Patrimoni Cultural Immaterial.

La transmissió que s'ha de fer no és només per tenir més diorames en les exposicions socials, també i, sobretot, inclou o hauria d'incloure els coneixements dels figuraires i la transmissió de fer el pessebre a la llar, a l'entorn familiar. Una assignatura molt pendent.

Cal fer entendre que el pessebrisme no és un do diví d'uns quants, sinó que cal implicar tota la societat: petits, grans, famílies, escoles, entitats, administració.

El Pere explicava les facilitats que el Lluís li va donar per adquirir les seves primeres figures, quan encara era un nen i només tenia quatre rals a la butxaca. 

Ens hem d'impregnar de l'esperit del Lluís i de la Montserrat, de la seva bonhomia, de la seva empatia i capacitat de treball.

Gràcies Lluís, gràcies Montserrat, gràcies Toni i llarga vida al pessebrisme".

Reportatge fotogràfic [©Laura Bosch]:

A la memòria de Francesc Bosch

Quan un amic se’n va sempre és massa d’hora, però si en un cas és més veritat és en el del Francesc Bosch. Jo que sé quants anys fa que el conec. Des de que anava a casa seva com a jurat del concurs de pessebres, amb l’Adrià, en Joan, en Xavier ... I ara era el president, però sobretot la columna vertebral dels Amics de l’Art pessebrístic. Va agafar l’entitat en un moment complicat, no era per figurar, i va aixecar-la i consolidar-la amb una colla de voluntaris molt entregats.

El vaig entrevistar amb motiu de la meva recerca sobre la plantada del pessebre de Sant Mateu, d’on trec aquestes paraules:

“Ben aviat una de les tasques que assumeix és la construcció del pessebre de la plantada. El primer any d’aquest repte és el 1999, amb unes figures d’en Joan Muñoz. Des de llavors aporta la seva particular visió enriquint amb el seu art el ventall plàstic dels pessebres de Sant Mateu. Per les figures utilitza el fang que ha après a modelar de forma totalment autodidacta, intuïtiva i a partir de l’observació directa [...] Treballa el fang sense coure, li aplica un parell de capes de cola de fuster per endurir-ne la consistència. De vegades les pinta amb acrílics i de vegades només els passa una capa de vernís. Quan les pinta no sempre són policromades, utilitza sovint els tons monocroms. La indumentària de les figures no és clàssica, té tendència a la tipologia autòctona, però atemporal. La Marededéu gairebé sempre porta mantell i el cap cobert i Sant Josep es representa amb més llibertat. En tots els conjunts hi ha una gran similitud en l’actitud de la Marededéu i Sant Josep envers el seu fill, una actitud que transmet abrigall, estimació i tendresa. La posició del cos acompanya el joc de mirades entre els pares i el fill.

Les seves peces s’acosten més a la dimensió humana que transfereix als pessebres. Una dimensió arrelada al paisatge de la Serralada de Sant Mateu, fruit de la mateixa afició que el porta a caminar per aquests racons i a descobrir el paisatge i l’arquitectura de la història. El marc de l’escena del naixement el complementa, sovint, amb la representació de les ermites de la zona, com la de Santa Maria del Tagamanent (2000), la del Santuari del Corredor (2002), la del Sant Crist de Cabrils (2003), la de Sant Pere de Clarà (2004), la de Sant Mateu (2007), la de Sant Salvador de Can Boquet (2009) o la de Sant Bartomeu (2012)”.

Durant aquests darrers anys he pogut comptar amb la seva col·laboració. Així ha participat a l’exposició sobre pessebrisme català que vaig comissariar a la ciutat francesa d’Arles (La Provença, 2015).

Abans, però, a l’exposició “Els camins del Pessebre, Can Gallemí 1971 – Sant Mateu 2014”, amb motiu de la presentació del llibre abans referit, al Museu de l’Estampació de Premià (2014), o a l’exposició dels “Pessebres excursionistes al Maresme. Mig segle de tradició” al Museu de Cabrils (2018). Aquest darrer Nadal (2023) també va col·laborar amb els companys del Saloon International de santons d’Arles, amb la cessió d’algun pessebre.

Exposició "Pessebres excursionistes del Maresme" al Museu Municipal de Cabrils. 2018.

Moltes, moltes més coses hauríem fet plegats i moltes més coses hauria fet ell. Però sempre amb una extrema humilitat i espolsant-se qualsevol ombra de protagonisme.

No tocava Francesc, encara no. Que la terra et sigui lleu i fes-nos un pessebre celestial.

Plantada del pessebre Nadal de 2023

Els pessebres de Sant Mateu exposats l'any 2015 a Arles (França)

29 de juny. Acte d'homenatge a en Lluís Carratalà i la seva filla Montserrat.

 El proper dissabte dia 29 de juny, la comunitat pessebrística ens retrobarem al Cementiri de Montjuïc en un acte d'homenatge a l'escultor i figuraire Lluís Carratalà (Barcelona 1/12/1895-5/06/1991) en el 33è aniversari de la seva mort i a la seva filla, la Montserrat, que continuà l'obra del seu pare, en el centenari del seu naixement.

4 de maig de 2024. Tarragona acull amb gran èxit, el seminari “Pessebrisme i Patrimoni”

Reflexionar sobre el pessebrisme des d'una mirada transversal, que també inclogui mirades i aportacions d'estudiosos i professionals que no hi estan directament relacionats. Aquest és l'objectiu del seminari Pessebrisme i Patrimoni, que ha organitzat per la Federació Catalana de Pessebristes, l'Associació Pessebrista de Tarragona i el Comité organitzador a Catalunya #Pessebre 800 anys.

El seminari ha tingut lloc el dia 4 de maig a la Sala de Graus del Campus de Catalunya de la Universitat Rovira i Virgili.

Us deixo amb el programa, i unes fotografies de la jornada, profitosa i molt interessant que amb tota certesa, caldrà repetir.

Podeu fer servir les fotografies. Esmenteu-ne la font.