"Emili Solé, entre la tradició i la modernitat" , una exposició que ens interpel·la.

 

©Fotografia: Lluïsa Amenós. D'esquerra a dreta, Ferran Manau, Marisa Lamich, Jordi Montlló, Laura Bosch i Emili Solé.

Aquest divendres passat, a les 7 del vespre s'inaugurava l'exposició sobre l'obra d'Emili Solé, un dels darrers grans figuraires del nostre país. L'exposició s'emmarca, amés, en els actes del 800 anys de Sant Francesc d'Assí, que rememora el mite fundacional del naixement del pessebrisme a escala mundial.

A més dels comissaris, i el director del Museu-Arxiu, senyor Lluís Albertí, hi assistiren nombroses persones del món del pessebrisme i membres de la Federació Catalana de Pessebrisme, la senyora Núria Garcia així com el senyor Joan Cortada. Per part del consistori, assistiren l'il·lustríssim alcalde, senyor Àlex Neira, el regidor de cultura, senyor Xavier Noms, així com els tinents d'alcalde, Carlos Sànchez, Joan Arnau; i els regidors a l'oposició, Nani Mora i Gerard Viladomat.

©Fotografia: Isabel Rodríguez

Vuit edicions de la Mostra de Figures de pessebre, una tradició dins la gran tradició del Nadal que s'ha mantingut gràcies a la persistència, i en alguns casos, la insistència, voluntat i tossuderia del magnífic equip del museu, però sobretot, del Ferran Manau, ànima de l'efemèride des de fa una mica més de setze anys, ja que aquesta manifestació s'ha convertit en una biennal de referència en el món del pessebrisme.

En aquesta exposició plantegem un discurs, una història, i ho fem visualment, amb els codis propis de les exposicions. En un camp on l'intrusisme és el pa de cada dia, les exposicions han de trasbalsar, interpel·lar, interrogar i emocionar. Potser pensareu que som massa pretensiosos, tenint en compte que parlem des de la museologia de trinxeres.

Hi ha una vitrina de gènere dedicada a varis exemples de dones invisibilitzades per la societat masclista. No ho hem fet per omplir, sinó perquè és una sèrie que l'escultor Emili Solé ha treballat, i forma part de la seva obra, igual que la sèrie de grans compositors d'òpera, que no hem volgut deixar de banda.

Durant la visita guiada es varen plantejar els següents temes: hi ha una vida entre la tradició i la modernitat en el pessebrisme?; són incompatibles una cosa de l'altre?; quin és el futur dels figuraires, artistes i artesans a Catalunya? Aquestes i d'altres preguntes es van plantejar per tal de que cadascú en tregui la seva pròpia conclusió. 

L'Emili Solé reuneix totes les qualitats necessàries per ser un dels grans del pessebrisme a Catalunya. Però és un gran desconegut per la immensa majoria, a excepció de col·leccionistes, com podreu comprovar a l'exposició.

Cóm és possible aquesta paradoxa? Doncs perquè no ha nascut en el lloc indicat. I no ens referim a Andorra, la seva terra natal. Totes les qualitats que ell té són insuficients en un context on el fang i l'artesania és menystinguda una i altra vegada, on es parla de fires tradicionals i paradoxalment s'hi venen productes seriats fets a la Xina, on es prefereix una figura amb una gel·laba en un carrer pirinenc a un pastor amb barretina, on no hi ha una cultura que ensenyi als petits de casa que el fang també és per a ells i on puguin començar amb senzilles figures de cara i creu i que si es trenquen no passa res.

A aquestes alçades, justificar la preferència de fang davant d'altres materials ja és un símptoma de debilitat conceptual. Josep Maria Espinàs (1981), parlant de la Fira de Santa Llúcia de Barcelona ja deia "el tacte de les matèries vives i elementals, de la molsa, del suro, de l'argila; els nostres dits acostumats a les tecles de les màquines d'escriure, als botons dels electrodomèstics, al bisturí, als vasos de plàstic...hi retrobem estímuls oblidats". Ara podríem dir, gairebé perduts.

Emili Solé és una víctima del sistema. Per això s'ha reinventat i és el que pretenem mostrar-vos a l'exposició. Hem reunit més de cent peces que no es poden veure públicament. Una altra de les funcions de les exposicions.

La seva obra en 3D és realment excepcional, perquè ell té una doble formació: en escultura i en disseny informàtic. I sí, veureu cada cop en més llocs, peces fetes en 3D, però cap de la qualitat de les seves. Per això, volem retre-li un homenatge i donar-lo a conèixer, abans que no sigui massa tard per al conjunt de la societat on estem immersos.

Gràcies Emili.

© Reportatge fotogràfic: Lluïsa Amenós, Isabel Rodríguez, Marius López, Laura Bosch, Jordi Montlló.

El Museu Arxiu de Llavaneres acull l'exposició "Emili Solé, entre la tradició i la modernitat". 8a mostra de figures de pessebre. Escultures de petit format. 24 de novembre de 2023.

 

Emili Solé és un escultor que fa unes figures de pessebre que la crítica reconeix  “amb un estil molt personal i escultòric, els seus pessebres traspuen el bagatge d’anys de tradició. La seva obra suposa la revisió actualitzada del pessebre popular català. Sense cap mena de dubte, Emili Solé Carcolé és un dels grans figuraires del nostre país”.

Però fent figures de pessebre no et guanyes la vida. Sempre ha estat una activitat complementària per l’economia familiar. En el millor dels casos, alguns escultors que vivien del seu ofici també feien figures de pessebre; però els artesans, ai pobres!!!  La majoria ni signaven les seves obres. El mateix Salvador Masdéu considerava pretensiós signar la seva obra i creia que no era digne de ser considerat artista. Aquest capteniment es troba en molts figuraires catalans. Afortunadament, com en totes les normes hi ha excepcions. És el cas d’algun taller que manté una estructura semblant als artesans provençals o napolitans i que s’han mantingut diverses generacions amb les tradicionals formes de transmissió de coneixements.

La veritat, però, és que els avenços tecnològics comporten introducció de noves metodologies en el treball de l’artesanat. És una evolució constant que potser en el món de la ceràmica i el fang ha estat menys notòria que en d’altres àmbits però que també s’ha produït: tipus de torn, dels fangs, dels forns, dels motlles o dels materials. Hi ha novetats que poden suposar una petita o gran crisi i d’altres que no. En el seu moment fou el plàstic, després els motllos de silicona i les resines o derivats. Tot plegat torpedinant la línia de flotació d’un sector que fa anys se sosté per la gràcia divina, per dir-ho alguna manera.

Durant aquestes dates nadalenques i fins el 28 de gener de 2024, el Museu municipal de Llavaneres ofereix una exposició que explica l’evolució d’Emili Solé i Carcolé en aquest camp. Aquest artista andorrà establert a la Garrotxa ha passat per diferents fases. Però ha unit dues de les seves passions: l’escultura i el disseny gràfic per ordenador. Com diu ell pot esculpir directament sobre el fang o des de la pantalla de l’ordenador.

En aquesta exposició no només es poden veure figures de pessebre. També hi trobareu personatges històrics a partir de dues sèries que l’artista ha creat recentment i per a l’exposició. En una s’exposen compositors d’òpera i l’altra sèrie està dedicada a dones que han fet història.

L'exposició “Emili Solé, entre la tradició i la modernitat” pretén obrir un debat en relació amb aquesta problemàtica, més centrada en les tècniques d'elaboració que en els mateixos materials, encara que un factor condicioni directament l'altre. Emili Solé és l´elecció perfecta per veure l´evolució de l´obra d´un artista de formació clàssica, des de la tradició de l´escultura i el modelatge del fang, al modelatge informàtic amb impressió 3D.

L´exposició gira entorn d´aquest contrast entre la tradició i la modernitat, l´obra modelada i l´obra dissenyada i posa sobre la taula una sèrie d´interrogants sobre el futur d´aquest ofici sense denominació d´origen. També mostra com l'artista ha de buscar nous mercats per sobreviure. Com sempre ha estat des de temps immemorials.

Organitza:

Museu Arxiu de Sant Andreu de Llavaneres

 

Lloc:

Museu Arxiu Municipal de Llavaneres

Carretera de St. Vicenç, 14 (Can Caralt)

08392- St. Andreu de Llavaneres

Comissaris:

Jordi Montlló Bolart

Laura Bosch Martínez

Ferran Manau i Graupera

 

Horari de visites:

Del 24 de novembre del 2023 al 28 de gener de 2024

dimecres, dijous i divendres de 17 a 20h

dissabtes d’11 a 14

diumenges i festius d’11 a 1

Tancat 25 i 26 de desembre i 1 i 6 de gener

 

Informació i visites guiades:  

Jordi Montlló Bolart

00 34 676259583

jordimontllo@gmail.com

"Emili Solé, entre la tradició i la modernitat". nou article a la revista BELEN

 

"Emili Solé, entre la tradición y la modernidad" és el títol de l'article que fa uns mesos em varen demanar els amics de l'Associación de Belenistas de Madrid i que acaba de sortir publicat al número 40 de la revista BELÉN (properament el trobareu penjat al meu blog, en la pestanya de publicacions).

L'article dona a conèixer un dels grans escultors del pessebrisme de la segona meitat del segle XX als nostres dies, l'Emili Solé Carcolé (Andorra, 1959). L'Emili és un artista de formació clàssica, complert, que des de la tradició de l'escultura i el modelatge del fang, alterna des de fa uns anys amb l'experimentació del modelatge informàtic amb impressió 3D.

Aquesta introducció em porta a presentar-vos la propera exposició que estic preparant, al Museu-Arxiu Municipal de Llavaneres (El Maresme). La inauguració i visita guiada està prevista pel 24 de novembre a les 7 del vespre i es podrà visitar fins el 28 de gener de 2024. 

"Emili Solé, entre la tradició i la modernitat" no pretén ser una simple desfilada de vitrines, una darrera l'altra, sinó un espai de reflexió d'una manifestació viva del patrimoni cultural, d'una comunitat portadora de coneixement, que any rere any ens ofereix art, tradició i sentiment.