Finalment, després de cinc anys, he pogut lliurar i defensar la tesi doctoral sobre la Fira de Santa Llúcia de Barcelona. La defensa es va fer el dimarts 18 de juliol, a la sala de juntes de la facultat de Geografia i Història de la Universitat de Barcelona.
 |
| Sala de juntes, al començament de la defensa per part del doctorand. O sigui, jo. |
El tribunal estava format pels doctors Lluís Calvo, Jordi Tresserres i Eliseu Carbonell, als que vull agraïr haver acceptat formar part del tribunal i les seves valuoses aportacions.
 |
| D'esquerra a dreta: Dr. Elsu Carbonell; Dr. Jordi Tresserres; DR. Xavier Roigé; jo mateix; Dra. Josefina Roma i Dr. Lluís Calvo. |
També estic agraït als meus directors, el doctor Xavier Roigé i la Doctora Josefina Roma; així coma tot el personal del Departament d'Antropologia, en especial a la Pilar i al Doctor Manuel Delgado i al doctor Joan Bestard.
Durant aquests cins anys són moltes les persones que m'han acompanyat i m'han fet costat. Ja els hi he dit. Aquí vull tenir un record molt especvial a tots els informants que m'heu obert les portes del vostre taller, de la vostra casa i del vostre cor. He après molt en aquest itinerari i és el millor que em puc guardar. A la Neus, al Ramon i al Vicenç, un petó molt gran.
Durant aquests cins anys són moltes les persones que m'han acompanyat i m'han fet costat. Ja els hi he dit. Aquí vull tenir un record molt especvial a tots els informants que m'heu obert les portes del vostre taller, de la vostra casa i del vostre cor. He après molt en aquest itinerari i és el millor que em puc guardar. A la Neus, al Ramon i al Vicenç, un petó molt gran.
 |
| Foto final amb una colla d'amics |
Vull donar les gràcies també a tots els que heu estat presents físicament o de pensament i m'heu felicitat, perquè he pogut veure en les vostres cares, en els vostres ulls, en cada gest i en cada paraula la felicitat. I aquesta felicitat era jo qui la causava; estàveu contents per mi. I això m'ha fet sentir molt feliç, tant o més que l'èxit de la defensa de la tesi, m'ha fet molt proper a vosaltres. El que m'heu donat no ho he trobat al diccionari. He vist que es dóna condol, quant es pateix al costat de l'altre; es dóna consol quan es fa companyia, es dóna conhort quan s'anima; però quan el que es dóna és felicitat per la felicitat de l'altre, no sé com es diu però és una meravella.
 |
| Companys del Col·lectiu El Bou i la Mula: l'Albert Dresaire, el Josep Maria Font, jo mateix, l'Enric Benavent i la Pepa |
Realment en aquest camí he après moltes coses, algunes estan escrites a la tesi; d'altres estan escrites en el cor.
