diumenge, 27 de novembre del 2016

A LA NEUS MARINEL·LO IN MEMORIAM

Com cada any, que puc, em presento a la Fira de Santa Llúcia, el dia de la inauguració, desitjós de retrobar-me amb vells coneguts. Sempre hi ha alguna absència en relació a l'any anterior. Des del 2012 quan començo a fer el treball de camp de la Tesi doctoral, ja són molts els que han plegat. I parlo només dels que he entrevistat. La majoria es jubilen i pleguen per dificultats diverses. Però també hi ha qui es mor.
En Guillem, la Júlia i la Neus el dia de l'entrevista. Jo al mig d'elles dues.

Divendres em vaig assebentar del cas de la Neus Marinel·lo. I vull enviar-li un petó i una forta abraçada en el cel que estigui, que segur que l'haurà pintat abans. Serà un cel de lluna, amb les estrelles dibuixant caminets de jocs infantils per anar resseguint amb els llapis de colors, creant figures de pessebre per la fira que ve.

Segur que en el seu taller del carrer Lledó, una tarda de primavera o d'estiu pintaria un cel que de tant que li agradaria l'encarregaria per quan fos el moment del d'acomniadar-se de la seva germana Júlia o del seu nét que tant l'ha estimat i l'ha cuidat.

La Júlia, en Guillem i la Neus, en el taller del carrer Lledó.

La Neus, era una de les meves iaies de la Fira, que en deia jo. M'agrada més que el terme d'informant. Era més que una informant, perquè ella, com tota la seva familia em van obrir les portes de casa seva i els braços de l'amistat. Es tracta d'una de les famílies amb més història de la Fira de Santa Llúcia. Són els únics que encara venen fondos de pessebre pintats a mà.
Us adjunto un fragment de la tesi dedicat a la Neus:

La primera parada la va posar el pare de la Júlia i la Neus, en Baldomer Marinel·lo Samuntà (1884-1953), que era actor i director teatral. Va començar a anar a la fira l’any 1932 i des de llavors la Júlia amb 11 anys i la Neus amb 9, ja l’acompanyaven. Cada dia agafaven el tramvia des de Sarrià, que era on vivien llavors, carregats amb els rotllos de paper. Després es traslladen al carrer Lledó, per estar més a prop de la Fira. Al començament era una activitat complementària als ingressos que tenien. Però després de la guerra civil espanyola (1936-39) es converteix en l’única activitat de subsistència per a la família, perquè no aconsegueix trobar feina. L’any 1945 es traslladen al pis del carrer Lledó, on tenien el taller per pintar els cels. A més a més es dediquen a fer de majoristes per a papereries. “Teníem un representant a Barcelona a les papeleries; un altre a Catalunya i un a Províncies. Això ho tenia el papa, i despues tenia dos o tres majoristes que compràven quantitat de tots els models i ells s’ho venien allà on els hi semblava. Inclús un representat que teníem que estava a Santa Maria del Mar ho enviava a Amèrica, a l’Amèrica Llatina”.


A cada cel que pinti en Guillem, farà una estrella especial que serà la teva.
A reveure.

FIRA DE SANTONS DE CALVISSON

Un petit poblet del departament del Gard i de la regió del Llenguadoc Rosselló, acull una reduida però gentil fira de santons, impulsada per l'associació "Les Ravis de la crèche".


Una representació de l'associació, presidida per Françoise Delesty, ens va visitar el Nadal passat i enguany els hem pogut tornar la visita. La seva acollida, com no podia ser d'altra manera, ha estat formidable.



A la fira hi hem retrobat vells coneguts com la Christiane Vidal i n'hem fet de nous com la Eliane Smiglio i en Romain Rodriguez, dels que en parlarem a part.

Parada de la Chris Vidal






divendres, 25 de novembre del 2016

INICI DE LA FIRA DE SANTA LLÚCIA

Avui divendres 25 de novembre de 2016 s'inaugura la Fira de Santa Llúcia, documentada des de l'any 1786. En algun diari potser llegireu que n'és la 230ª edició, però això no és del tot correcte, ja que durant la Guerra del francès i la Guerra Civil espanyola no es va celebrar. El que sí és veritat és que és una de les fites més importants del calendari festiu per la ciutat i que marca el començament de les festes de Nadal a Barcelona.

Enguany es presentarà un llibre que refà la història de les fires de pessebre a Barcelona, però ja us en parlarem. També farem una menció especial a la nova edició del diari de la Fira, al Firaire d'Honor i a la 23ª edició de la Diada de les Tradicions i els Costums Nadalencs a Catalunya.

Malauradament hi haurà alguna absència, com en els darrers anys i els periodistes hauran perdut una nova ocasió de documentar una vida dedicada a l'artesania.

L'any vinent amb la presentació de la Tesi doctoral podrem aportar moltes dades desconegudes fins el moment i analitzar una fira més enllà dels tòpics habituals dels cronistes.


 



La Fira és un punt de trobada per tots els amants dels costums, del Nadal, de la festa i de l'alegria. No és només un centre comercial, és un esdeveniment social i cultural que caldria potenciar, afavorint l'artesania, la qualitat i l'especifitat.












dijous, 24 de novembre del 2016

FLORENCE BEGNI i LA MÀGIA DELS SEUS PAISATGES EN MINIATURA

Florence Begni ens va atrapar en el mateix moment que la vam descobrir, en una biennale d'Aubagne, cap allà l'any 2012. Els seus pobles en miniatura, enfilats en els crestalls més sorprenents d'un paissatge màgic, ens fan somniar en uns espais lliures de malícia. La trobareu sempre al costat de l'Evelyne Ricord (MOF).







Podeu consultar la seva pàgina web a la següent adreça:

http://florence.begni.lesprosdemaville.fr/







dimecres, 23 de novembre del 2016

IGNACEL JERÔME. L'ESTRELLA QUE IL·LUMINA EL MATEIX FIRMAMENT QUE LILIANE GUIOMAR

Ignacel Jerôme és un jove santonnier de Pibrac (prop de Tolouse) que ja des del principi prometia, però que ja s'ha convertit en un nou fenomen de l'art santonnier. La recerca d'un estil propi no ha estat gaire llarga ni tortuosa, amb la seva fugida a Egipte extreta d'uns vitralls gòtics. A la 4ª Fira d'Arles ens ha delectat amb uns reis d'autèntica filigrana. Amb Jerôme el Renaixement ha entrat a formar part de l'imaginari santonnier.
A partir d'ara en el firmament particular dels santonniers, al costat de la Liliane hi veurem brillar l'estrella d'Ignacel Jerôme. 










dimarts, 22 de novembre del 2016

4ª FIRA DES SANTONS D'ARLES

A l'espai Van Gogh es va celebrar els dies 19 i 20 de novembre la quarta edició de la fira de santons d'Arles. Un espai privilegiat que dóna a conèixer el treball d'autèntics artesans de l'argila cuita. Han presentat la seva obra santonniers com Michel Dubost, Stéphane Dumas, Christine Casanova, Silvie Roverch, Raphaël Raccurt, Daniel Gayraud, Evelyne Ricort, Florence Begni, Bernard Fontanille, Ignacel Jerôme i Liliane Guiomar entre d'altres. D'alguns d'ells ja us en parlarem a part.









dilluns, 21 de novembre del 2016

59ème SALON INTERNATIONAL DES SANTONNIERS D'ARLES

Un any més, Arles torna a convertir-se en ciutat model del pessebrisme. Del 18 de novembre del 2016 i fins el 15 de gener del 2017, podrem gaudir d'una nova exposició al Cloître de Saint Trophime d'Arles.
Enguany el continent convidat és Àfrica.

Els horaris d'obertura són de les 10 del matí a les 5 de la tarda, a excepció del dia de Nadal i primer d'any on romandrà tancada.




La reina d'Arles acompanyada de les diferents dames d'honor i l'artista Sylvie de Marans, convidada d'honor 2016. 


Philippe Brochier, President del Salon durant l'acte inaugural, al costat de l'alcalde i el Diputat de la Regió

A les diferents vitrines podreu gaudir d'obres fetes amb diferents materials: banús, llautó, ferro, terra, i molts altres
Al fons de la sala destaca un pessebre africà de 7 metres per 3,50 metres d'ample, amb diferents personatges, cabanes típiques i animals que no deixa de ser sorprenent.
Volem destacar les escultures i escenes excepcionals de l'artista i amiga franco-algeriana, Marie Thérèse Salesses.


Pessebre monumental, recreant una escena africana

Vista general de la sala dedicada als pessebres africans.

A la planta baixa, hi ha els diferents artistes provençals. Una part de l'obra està dedicada a l'artista invitada vinguda del departament del Gard, Sylvie de Marans.


La santonière invitada d'honor 2016, Sylvie de Marens



Continuant amb la tradició de recolzar a nous talents, hi ha el Concurs de creació, en els vessants professional i amateur. Enguany el leitmotiv tracta sobre la tradició de la recol·lecció de les olives. 





Magnífica recreació del muntatge d'un pessebre provençal de la mà de Liliane Guiomar


També podreu gaudir d'una sala dedicada a tots aquells artistes que des del vessant amateur proposen les seves obres.

Vitrina de la santonnière amateur, Mme. Yvonne Vancayselle

Lei Santoun de Corto - Martignas sur Jalle